Malalties Infeccioses: Prevenció, Tractament i Desafiaments

Medicina y Salud13 dic 20248,58 KB

Processos Pandèmics

Grip: el virus de la influença es transmet amb la tos, els esternuts i els objectes contaminats.
Muta amb facilitat, per això els virus d'un hivern són diferents dels de l'anterior i les defenses no són efectives l'any següent.
La grip aviària afecta les aus. Normalment no afecta altres espècies.
S'han detectat infeccions en persones pel virus H5N1 al sud-est asiàtic.

SIDA: causada pel VIH.
Cronologia:
- 1981: Primers casos.
- 1983: S'aïlla el virus.
- 1985: Es publiquen les seqüències genètiques del virus identificat.
Què fa? Destrueix cèl·lules del sistema immunitari, es menja els limfòcits T.
Provoca la replicació del virus.
Paralitza el sistema immunològic i deixa l'organisme sense defenses.
Transmissió:
- Sexual
- Sang (xeringues, transfusions)
- Perinatal (de mare a fill)
Majoria de casos: relacions sexuals sense protecció.
Al principi afectava principalment drogoaddictes i homosexuals. Avui dia afecta qualsevol persona, encara que no tingui comportaments de risc.
Provoca estigmatització social.
Prevenció:
- Informació, orientació i protecció precoç.
- Realització de proves.
- Mesures barrera: preservatius, xeringues estèrils.
Pronòstic: Ha canviat amb els antiretrovirals, que permeten el control del virus, aturar la progressió de la malaltia i reconstituir el sistema immunitari.
Les persones afectades poden transmetre el virus sense saber-ho.
Països en vies de desenvolupament: els més afectats, ja que no tenen accés a la prevenció ni al tractament per falta de mitjans.
Pobresa, prostitució i fluxos migratoris afavoreixen la propagació de l'epidèmia.

Van en augment: més de 300 milions de casos nous a l'any.
Factors de risc: depenen dels hàbits. No utilitzar barreres de protecció.
MTS més freqüents: sífilis, gonorrea, herpes simple, hepatitis B, papil·lomavirus humà.

Principis i mitjans del segle XX: bri d'optimisme en malalties infeccioses.
La higiene va millorar, la producció d'aliments era més segura i la gestió de residus, més eficaç.
Es van desenvolupar vacunes per prevenir malalties infeccioses.
Antibiòtics segurs i eficaços van permetre reduir la morbiditat (nombre de malalts d'una malaltia infecciosa) i la mortalitat (nombre de morts).
Aquests èxits no inclouen els països més pobres.
48 països menys desenvolupats: esperança de vida de 51 anys.
Ha retrocedit a l'Àfrica subsahariana: esperança de vida inferior a la de fa 30 anys.
Desigualtats entre el món desenvolupat i en vies de desenvolupament: més acusades en els nens.
Malalties i infeccions, la manca d'aigua potable hi contribueix.
Infeccions emergents i reemergents (tornar a aparèixer), resistència als fàrmacs: problema de salut pública, ja que augmenta la morbiditat i la mortalitat, la inefectivitat i la transmissió de malalties, i els costos sanitaris.

Infeccions agudes en vies respiratòries: pneumònia i grip.
Diarrea infecciosa aguda: falta d'aigua potable i males condicions sanitàries. Elevada mortalitat infantil. Deshidratació.
Tuberculosi: el 90% en països pobres. La seva reemergència es deu als moviments migratoris, la població amb SIDA i la resistència als medicaments (no acabar bé el tractament). És 100% curable amb un bon tractament.
Xarampió: la incidència disminueix després de la vacuna. Rebrot per falta de vacunació.
Tos ferina, tètanus i meningitis.

L'any 2000, l'ONU va proposar millorar la qualitat de vida al tercer món amb els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni:
- Eradicar la pobresa.
- Educació primària per a tots els nens.
- Reduir la mortalitat infantil.
Aquests objectius són lluny d'aconseguir-se.
Els països més desenvolupats no respecten els acords amb els pobres.
L'ajuda oficial al desenvolupament hauria de ser del 0,7% del PIB.

El llançament d'un nou medicament implica processos llargs i costosos.
Per rendibilitzar-los, es patenta el producte i es busca una marca.
El mateix principi actiu pot estar en marques comercials diferents.
Patents: drets exclusius garantits per un govern per impedir a altres la fabricació, venda o utilització del producte. Són vàlids per 20 anys.
Diferència entre marca comercial i genèric (sense marca): utilitza fàrmacs dels quals ha caducat la patent. Rep el nom del principi actiu més el nom del laboratori i les sigles EFG (Eficàcia Farmacèutica Genèrica).
Tenen la mateixa composició qualitativa i quantitativa, la mateixa eficàcia i seguretat (només el preu és diferent).
Importància dels fàrmacs genèrics: costen fins a 10 vegades menys, i per tant, estan a l'abast de la població més pobra.
Hi ha dificultats per accedir als medicaments genèrics. S'han format acords per garantir la protecció de la salut pública dels països més pobres.
Algunes multinacionals volen que els països adoptin mesures de propietat intel·lectual més protectores.
Ampliació de la durada de la patent (més de 20 anys).
ONG (Organitzacions No Governamentals) i institucions nacionals de la salut demanen que els països desenvolupats no incloguin la propietat intel·lectual en els tractats de comerç, ni clàusules més restrictives.

Els medicaments tenen indicacions precises. Només un metge els pot prescriure després d'un diagnòstic.
Problema: les persones s'automediquen i compren fàrmacs sense prescripció.
L'ús innecessari d'antibiòtics fa que els bacteris es tornin més resistents.
Els antibiòtics no són útils en cas de:
- Refredat o faringitis: causats per virus (no responen als antibiòtics).
- No es cura el refredat i es pot contagiar a altres persones.
El diagnòstic del pacient és responsabilitat del metge.
Risc de toxicitat i efectes secundaris.

Quan un òrgan no pot fer la seva funció, es pot reemplaçar la funció amb un sistema mecànic (com en el cas de la insuficiència renal i la diàlisi) o reemplaçar l'òrgan mateix.
Transplantament: tractament mèdic complex. Òrgans, teixits i cèl·lules es reemplacen per altres.

Autotransplantament: donant i receptor són la mateixa persona (empelt de la pròpia pell).
Isotransplantament: donant i receptor són genèticament idèntics (bessons).
Al·lotransplantament: donant i receptor són de la mateixa espècie però no genèticament idèntics (dos éssers humans).
Xenotransplantament: donant i receptor són d'espècies diferents amb alta compatibilitat (porc i home).

El donant pot estar molt relacionat amb el receptor o no.
Normalment, el donant és una persona morta. En cas de mort cerebral irreversible, els òrgans es mantenen en vida mitjançant tècniques artificials.
Qualsevol persona pot ser donant d'òrgans. Cal emplenar una targeta de donant.
L'edat és irrellevant (recent nascut o persona de 70 anys).
Cal tenir bona salut, no tenir càncer ni malalties infeccioses.
La compatibilitat entre receptor i donant minimitza l'efecte de rebuig.
Dona sang, dona vida.