Malalties Infeccioses: Prevenció, Tractament i Desafiaments

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Medicina y Salud

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,58 KB

Processos Pandèmics

Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida (SIDA)

  • Quan va ser descoberta, ja estava propagada per tot arreu.
  • Pandèmia sense remissió, cobra milions de vides cada any.

Síndrome Respiratòria Aguda Greu (SARS) - 2003

  • Nous agents infecciosos es propaguen globalment (pandèmia).
  • Afecta la seguretat i l'economia mundials.
  • Cal una col·laboració internacional per detenir-la.

Grip Aviar

  • Grip: el virus de la influença es transmet amb la tos, els esternuts i els objectes contaminats.
  • Muta amb facilitat, per això els virus d'un hivern són diferents dels de l'anterior i les defenses no són efectives l'any següent.
  • La grip aviària afecta les aus. Normalment no afecta altres espècies.
  • S'han detectat infeccions en persones pel virus H5N1 al sud-est asiàtic.

Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH)

  • SIDA: causada pel VIH.
  • Cronologia:
    • 1981: Primers casos.
    • 1983: S'aïlla el virus.
    • 1985: Es publiquen les seqüències genètiques del virus identificat.
  • Què fa? Destrueix cèl·lules del sistema immunitari, es menja els limfòcits T.
  • Provoca la replicació del virus.
  • Paralitza el sistema immunològic i deixa l'organisme sense defenses.
  • Transmissió:
    • Sexual
    • Sang (xeringues, transfusions)
    • Perinatal (de mare a fill)
  • Majoria de casos: relacions sexuals sense protecció.
  • Al principi afectava principalment drogoaddictes i homosexuals. Avui dia afecta qualsevol persona, encara que no tingui comportaments de risc.
  • Provoca estigmatització social.
  • Prevenció:
    • Informació, orientació i protecció precoç.
    • Realització de proves.
    • Mesures barrera: preservatius, xeringues estèrils.
  • Pronòstic: Ha canviat amb els antiretrovirals, que permeten el control del virus, aturar la progressió de la malaltia i reconstituir el sistema immunitari.
  • Les persones afectades poden transmetre el virus sense saber-ho.
  • Països en vies de desenvolupament: els més afectats, ja que no tenen accés a la prevenció ni al tractament per falta de mitjans.
  • Pobresa, prostitució i fluxos migratoris afavoreixen la propagació de l'epidèmia.

Malalties de Transmissió Sexual (MTS)

  • Van en augment: més de 300 milions de casos nous a l'any.
  • Factors de risc: depenen dels hàbits. No utilitzar barreres de protecció.
  • MTS més freqüents: sífilis, gonorrea, herpes simple, hepatitis B, papil·lomavirus humà.

La Sanitat als Països de Desenvolupament Baix

  • Principis i mitjans del segle XX: bri d'optimisme en malalties infeccioses.
  • La higiene va millorar, la producció d'aliments era més segura i la gestió de residus, més eficaç.
  • Es van desenvolupar vacunes per prevenir malalties infeccioses.
  • Antibiòtics segurs i eficaços van permetre reduir la morbiditat (nombre de malalts d'una malaltia infecciosa) i la mortalitat (nombre de morts).
  • Aquests èxits no inclouen els països més pobres.
  • 48 països menys desenvolupats: esperança de vida de 51 anys.
  • Ha retrocedit a l'Àfrica subsahariana: esperança de vida inferior a la de fa 30 anys.
  • Desigualtats entre el món desenvolupat i en vies de desenvolupament: més acusades en els nens.
  • Malalties i infeccions, la manca d'aigua potable hi contribueix.
  • Infeccions emergents i reemergents (tornar a aparèixer), resistència als fàrmacs: problema de salut pública, ja que augmenta la morbiditat i la mortalitat, la inefectivitat i la transmissió de malalties, i els costos sanitaris.

Malalties en Països Pobres

  • Infeccions agudes en vies respiratòries: pneumònia i grip.
  • Diarrea infecciosa aguda: falta d'aigua potable i males condicions sanitàries. Elevada mortalitat infantil. Deshidratació.
  • Tuberculosi: el 90% en països pobres. La seva reemergència es deu als moviments migratoris, la població amb SIDA i la resistència als medicaments (no acabar bé el tractament). És 100% curable amb un bon tractament.
  • Xarampió: la incidència disminueix després de la vacuna. Rebrot per falta de vacunació.
  • Tos ferina, tètanus i meningitis.
  • L'any 2000, l'ONU va proposar millorar la qualitat de vida al tercer món amb els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni:
    • Eradicar la pobresa.
    • Educació primària per a tots els nens.
    • Reduir la mortalitat infantil.
  • Aquests objectius són lluny d'aconseguir-se.
  • Els països més desenvolupats no respecten els acords amb els pobres.
  • L'ajuda oficial al desenvolupament hauria de ser del 0,7% del PIB.

Medicaments Genèrics i Patents

  • El llançament d'un nou medicament implica processos llargs i costosos.
  • Per rendibilitzar-los, es patenta el producte i es busca una marca.
  • El mateix principi actiu pot estar en marques comercials diferents.
  • Patents: drets exclusius garantits per un govern per impedir a altres la fabricació, venda o utilització del producte. Són vàlids per 20 anys.
  • Diferència entre marca comercial i genèric (sense marca): utilitza fàrmacs dels quals ha caducat la patent. Rep el nom del principi actiu més el nom del laboratori i les sigles EFG (Eficàcia Farmacèutica Genèrica).
  • Tenen la mateixa composició qualitativa i quantitativa, la mateixa eficàcia i seguretat (només el preu és diferent).
  • Importància dels fàrmacs genèrics: costen fins a 10 vegades menys, i per tant, estan a l'abast de la població més pobra.
  • Hi ha dificultats per accedir als medicaments genèrics. S'han format acords per garantir la protecció de la salut pública dels països més pobres.
  • Algunes multinacionals volen que els països adoptin mesures de propietat intel·lectual més protectores.
  • Ampliació de la durada de la patent (més de 20 anys).
  • ONG (Organitzacions No Governamentals) i institucions nacionals de la salut demanen que els països desenvolupats no incloguin la propietat intel·lectual en els tractats de comerç, ni clàusules més restrictives.

Ús Racional dels Medicaments

  • Els medicaments tenen indicacions precises. Només un metge els pot prescriure després d'un diagnòstic.
  • Problema: les persones s'automediquen i compren fàrmacs sense prescripció.
  • L'ús innecessari d'antibiòtics fa que els bacteris es tornin més resistents.
  • Els antibiòtics no són útils en cas de:
    • Refredat o faringitis: causats per virus (no responen als antibiòtics).
    • No es cura el refredat i es pot contagiar a altres persones.
  • El diagnòstic del pacient és responsabilitat del metge.
  • Risc de toxicitat i efectes secundaris.

Transplantaments i Solidaritat

  • Quan un òrgan no pot fer la seva funció, es pot reemplaçar la funció amb un sistema mecànic (com en el cas de la insuficiència renal i la diàlisi) o reemplaçar l'òrgan mateix.
  • Transplantament: tractament mèdic complex. Òrgans, teixits i cèl·lules es reemplacen per altres.

Formes de Transplantaments

  1. Autotransplantament: donant i receptor són la mateixa persona (empelt de la pròpia pell).
  2. Isotransplantament: donant i receptor són genèticament idèntics (bessons).
  3. Al·lotransplantament: donant i receptor són de la mateixa espècie però no genèticament idèntics (dos éssers humans).
  4. Xenotransplantament: donant i receptor són d'espècies diferents amb alta compatibilitat (porc i home).
  • El donant pot estar molt relacionat amb el receptor o no.
  • Normalment, el donant és una persona morta. En cas de mort cerebral irreversible, els òrgans es mantenen en vida mitjançant tècniques artificials.
  • Qualsevol persona pot ser donant d'òrgans. Cal emplenar una targeta de donant.
  • L'edat és irrellevant (recent nascut o persona de 70 anys).
  • Cal tenir bona salut, no tenir càncer ni malalties infeccioses.
  • La compatibilitat entre receptor i donant minimitza l'efecte de rebuig.
  • Dona sang, dona vida.

Entradas relacionadas: