Malalties del tacte

Malaltia”: És l’alteració de l’estat de la salut normal d’un Individu. Hi ha diverses formes de classificar-les,l’edat d’aparició, la Localització, la patogènia, la duració, l’etiologia i el pronòstic.

L'OMS defineix La salut estat de complet benestar Físic, mental i social, i no solament l'absència d'afeccions o malalties.

La patogènia és la part de la medicina que s’encarrega d’estudiar L’origen i el desenvolupament de les malalties.

Pronòstic és el judici del metge respecte als canvis que poden Sobrevenir durant el curs d’una malaltia.

Procediment:

tot aquell sistemad'operacions Que impliqui comptar amb un nombre més o menys ordenat i aclarit de passos, el resultat Dels quals sigui el mateix una vegada i una altra.

Diagnòstic

O propedèutica Clínica és el procedimentpel qual S'identifica una malaltia, entitat nosològica, síndrome, o qualsevol estat de Salut o malaltia.

Teràpia o tractament

És el conjunt de mitjans de qualsevol classe, la finalitat dels quals és La curació o l'alleujament de les malalties o símptomes.

Mètode clínic

És l'ordre Recorregut per estudiar i comprendre el procés de salut i malaltia d'un Subjecte en tota la seva integritat social, biològica i psicològica.

2.1.1. Procediment diagnòstic

A.Eines diagnòstiques

•Símptomes:
Són les experiències subjectives Negatives físiques que refereix el pacient,recollides pel metge en l'anamnesi durant l'entrevista clínica.

Per exemple: el dolor, l’astènia (cansanci), estrenyiment, somnolència o el Mareig

•Signes:
Són les troballes objectives que Detecta el metge observant al pacient (semiologia). Per exemple: la Febre, l’edema, tos, pal·lidesa i l’envermelliment d’una zona del cos.

•Exploració física o Semiotècnica:diverses maniobres que realitza El metgesobre el pacient, sent les Principals la inspecció, palpació, percussió i auscultació.

Tots els símptomes referits en l'anamnesi i els signes objectivats en L'exploració física són anotats en la història Clínica del pacient.

Síndrome conjunt de signes i símptomes que pot estar Ocasionat per diverses malalties.

B.Tipus D'exploracions complementàries

•Proves de laboratori: Consisteix en l'anàlisi sent el més comú la Sang.

•Tècniques de diagnòstic per imatge: Com L'ecografia, la TAC, la RMN, o el PET.

•Tècniques endoscòpiques: Fibrobroncoscòpia (bronquis), Colposcòpia (vagina/úter)

•Biòpsia.

Principals diagnòstics:

ØDiagnòstic diferencial: És el conjunt de malalties que poden ocasionar Una síndrome, descartant-se una a una segons la hipòtesi plantejada i les Exploracions complementàries, fins a trobar la malaltia que ocasiona els Símptomes del pacient.

ØDiagnòstic precoç: essencial per a obtenir grans possibilitats de Curació en moltes patologies, sobretot en aquelles que són greus.

ØDiagnòstic clínic: És el que s'estableix mitjançant l'anamnesi, Exploració física i exploracions complementàries que no siguin d'anatomia Patològica.

ØDiagnòstic patològic: També anomenat anatomopatològic o histològic, Que és obtingut mitjançant una biòpsia i és el que ofereix el diagnòstic Definitiu d’algunes malalties.

Tipus de procediments diagnòstics:

ØProcediments Diagnòstics bàsics realitzats en atenció primària, Anamnesi i exploració física, Espirometria, Exploracions Otorrinolaringològiques, Obtenció de mostres biològiques.

ØProcediments Diagnòstics amb accés des d'atenció primària, Proves de laboratori, Anatomia patològica, Diagnòstic per imatge, ecografia, Mamografia i TAC.

2.2. Anamnesi

Terme mèdic utilitzat per a referir-se a la informació proporcionada pel Propi pacient al metge durant l’entrevista clínica, amb l’objectiu d’incorporar Aquesta informació a la historia clínica del pacient.
(o dels seus acompanyants). Com un diàleg.

Parts de l'anamnesi: la Afiliació (nom, sexe, edat, …), situació social, professió, lloc de residència, Antecedents familiars i personals: fisiològics, patològics, hàbit tòxics, hàbits medicamentosos, hàbits sexuals.

Historia clínica:

conjunt de documents que contenen les Dades, valoracions i informacions de qualsevol índole sobre la situació i L'evolució clínica d'un pacient al llarg del procés assistencial.

A. Curs de la Malaltia:

El curs de la malaltia s'estén des del primer contacte amb el pacient fins El final de la malaltia. El final de la malaltia pot estar donat per:

– Curació total, Curació Amb defecte, quan queden algunes seqüeles, Èxitus, que és la mort del pacient.

C. Principals parts de la història clínica:

Tot aquest procés és actiu, àgil i cíclic.

1.L’anamnesi: Els antecedents personals

2.Examen físic: Proves d’exploració física i complementàries

3.Resumen semiològic, signes observats pel professional sanitari

4.Consideracions diagnòstiques: diagnòstics presumptius

5.Pla d’acció: Quines proves diagnòstiques es realitzaran?

6.Estudis complementaris

7.Interconsultes

8.Evolució

9.Diagnòstic definitiu

10.Tractament

11.Epícrisis: Informe final, resum de tot el procés des de l'inici del primer contacte Amb el pacient

12.Nom complert del redactor de la HC, número de Col·legiat i firma

2.3. L’exploració física

Conjunt de maniobres que Realitza un metge per obtenir informació sobre l'estat de salut d'una persona. La ciència encarregada del seu estudi es denomina Semiologia clínica.

2.3.1.Inspecció

És el mètode d'exploració Física que s'efectua mitjançant la vista, per detectar les troballes anormals En relació amb l’anatomia normal. Pot ser de dos tipus:

1) Inspecció General

Inclou l'aspecte general, l'estat mental, els Signes vitals, el pes i altura,postura, Marxa i pell.

2) Inspecció Segmentària Comprèn la valoració del cap, coll, tòrax, Abdomen, genitourinari iextremitats

Alguns principis Generals a tenir en compte alhora de fer la inspecció són:

·La consulta amb bona Il·luminació.

·El professional S’ha de col·locar que no faci ombra a la regió que està sent explorada.

·El pacient ha D’estar.

·La inspecció es Realitza primer de manera conjunta i posteriorment detalladament.

2.3.2. Palpació

És el procés d'examinar el Cos utilitzant el sentit del tacte i exercint una lleugera o profunda pressió, Per detectar la presència o absència de massa, dolor, temperatura, to muscular I moviment.

Quan ens referim a aquesta Apreciació podem distingir:

·Quan es realitza a Través d’ells (palpació en si)

·Quan s’introdueixen Un o més dits per vies naturals (tacte Rectal; tacte vaginal)

D’altra banda, la Palpació pot ser:

Directa

Immediata per mitjà del tacte o pressió.

Indirecta

Mitjançant l'ús d'instruments, com sondes o catèters.

2.3.3.Percussió

Consisteix a copejar Suaument (amb la mà o instruments) qualsevol segment del cos per produir Moviments i obtenir sons per determinar la posició, grandària i densitat d'una Estructura subjacent i determinar la quantitat d'aire o material sòlid d'un òrgan.  Pot ser:

Directa:

Es copeja directament la superfície del cos amb els dits en forma suau, Breu i poc intensa.

Digito-digital

Es realitza percudint amb un dit d la mà dreta sobre un altre dit de la Mà esquerra, sobre la regió a explorar.

Indirecta

Mitjançant l'ús d'instrumental, com per exemple un martell percutor.

2.3.4.Auscultació

Tècnica molt antiga que actualment continua sent essencial Per diagnosticar patologies cardiovasculars i respiratòries. S'efectua per Mitjà de l'oïda per valorar sorolls produïts en els òrgans i detectar anomalies.

oAuscultació immediata:
S’aplica directament La oïda contra la superfície cutània.

oAuscultació mediata:
Mitjançant un Instrument anomenat estetoscopi, que s’adapta perfectament al conducte auditiu Extern i a la pell de la regió que s’està auscultant.