Malalties de l'Aparell Digestiu i Respiratori

Aparell Digestiu

Malalties de l'Aparell Digestiu

Càries

Malaltia infecciosa produïda per bacteris que afecta els teixits durs de les dents. Els bacteris presents a la boca s'alimenten dels glúcids ingerits i produeixen àcids que causen cavitats a les dents.

Restrenyiment

Trastorn que dificulta l'evacuació de la femta. És degut a l'absorció excessiva d'aigua per l'intestí gros, fet que origina una femta seca i dura.

Úlceres

Ferides que s'obren a les parts internes del tub digestiu, a l'estómac i al duodè.

Gastroenteritis

Inflamació de les membranes internes que recobreixen l'estómac i l'intestí. És deguda a la infecció causada per virus o bacteris.

Cirrosi hepàtica

Malaltia crònica que consisteix en la mort progressiva del teixit del fetge, fet que comporta que aquest funcioni malament. El consum excessiu d'alcohol n'és una causa.

Aparell Respiratori

És l'encarregat de prendre l'oxigen de l'aire exterior, dur-lo a la sang i eliminar, al mateix temps, el diòxid de carboni.

Està format pels pulmons i les vies respiratòries: conductes i cavitats per les quals passa l'aire des de l'exterior fins a l'interior dels pulmons, i viceversa; estan formades per les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea, els bronquis i els bronquíols.

Intercanvi de Gasos

L'aire carregat d'oxigen entra al sistema respiratori a través de les fosses nasals, on s'escalfa, s'analitza, s'humiteja i es neteja de les partícules que conté, ja que queden retingudes pels pèls que recobreixen el vestíbul nasal i pel moc secretat per les vies respiratòries.

L'aire continua per la faringe i la laringe cap a la tràquea, d'allà als bronquis i després als bronquíols, per acabar als alvèols que es troben envoltats d'un gran nombre de capil·lars sanguinis.

Ventilació Pulmonar

És el procés mitjançant el qual l'aire atmosfèric entra fins a l'interior dels pulmons i després surt dels pulmons a l'atmosfera.

Diafragma

Múscul que es troba per sota dels pulmons i separa el tòrax de l'abdomen. El seu moviment ascendent i descendent varia la capacitat de la caixa toràcica.

Músculs Intercostals

Són els que uneixen les costelles. Es contrauen i es relaxen i fan que variï el volum dels pulmons.

Inspiració i Expiració

La ventilació pulmonar es duu a terme mitjançant dos moviments: la inspiració i l'expiració.

Malalties de l'Aparell Respiratori

Bronquitis

Malaltia inflamatòria dels bronquis deguda a la infecció d'un bacteri, fet que provoca dificultats per respirar. Producció abundant i duradora de moc, amb tos.

Asma

Es produeix un estrenyiment temporal dels conductes respiratoris, fet que dificulta la respiració i provoca dèficit d'oxigen als teixits, degut a causes al·lèrgiques, a l'exercici intens i a infeccions respiratòries. Tos, sensació de manca d'aire i xiulets al respirar.

Tuberculosi

Malaltia contagiosa produïda per un bacteri que destrueix el teixit del pulmó. Es transmet de persona a persona a través de l'aire.

Refredat i Grip

Infeccions molt contagioses de les vies respiratòries, produïdes per virus. No tenen tractament curatiu i remeten al cap d'uns dies. Cansament, esternuts, molt moc, irritació.

Aparells Implicats en la Nutrició

La nutrició és un aparell complex en el qual participen quatre aparells diferents del nostre cos:

• Aparell digestiu: S'encarrega de digerir els aliments i de convertir-los en substàncies simples, que passen a la sang i poden ser assimilades per les nostres cèl·lules.
• Aparell respiratori: S'ocupa de portar oxigen i eliminar diòxid de carboni.
• Aparell circulatori: Transporta oxigen i les substàncies aprofitables dels aliments a les diferents cèl·lules del nostre cos perquè aquestes les puguin utilitzar.
• Aparell excretor: Elimina les substàncies de rebuig que transporta la sang.

Aparell Digestiu

S'encarrega de transformar els aliments en substàncies més senzilles perquè les cèl·lules els puguin absorbir i utilitzar, i d'eliminar les restes digerides.

Format per:

• Tub digestiu: És un conducte d'uns 10 m de longitud constituït per la boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim, intestí gros i anus.
• Glàndules digestives: Conjunt de glàndules annexes que secreten diferents substàncies que són necessàries per descompondre els aliments: glàndules salivals, fetge i pàncrees.

Funcions Digestives

• Ingestió: Entrada d'aliments al tub digestiu a través de la boca. Durant la ingestió els aliments són triturats per les dents i mesclats amb la saliva.
• Digestió: Transformació d'aliments en nutrients, perquè les cèl·lules els puguin aprofitar. Es produeix per dues accions:
  • Mecàniques: Consisteix a tallar, triturar i mesclar els aliments. Es duen a terme a la boca i a l'estómac.
  • Químiques: Transformen els aliments en compostos senzills gràcies a l'acció de substàncies que provoquen canvis químics als aliments.
• Absorció: És el procés mitjançant el qual els nutrients obtinguts en la digestió travessen la paret del tub digestiu fins als vasos sanguinis.
• Egestió: Eliminació a l'exterior de substàncies no aprofitables i digerides.

Les funcions digestives permeten que els aliments es transformin en nutrients perquè puguin ser transportats fins a les cèl·lules.

La Ingestió i la Digestió

A l'interior de la boca comença la digestió per dos processos:

• Masticació: És una acció mecànica mitjançant la qual els aliments s'esmicolen gràcies a la participació de les dents i els músculs.
• Insalivació: Els aliments es mesclen amb la saliva, que produeix una acció química amb ells. La saliva és elaborada per aquestes glàndules: paròtides, sublinguals i submaxil·lars.

Llengua: Òrgan musculós amb el sentit del gust.

Els aliments mastegats i amarats de saliva formen el bol alimentari, que és empès cap a la faringe, i d'aquesta a l'esòfag mitjançant la deglució.

L'esòfag impulsa el bol fins a l'estómac mitjançant els moviments peristàltics. El bol entra a l'estómac a través del càrdies.

A l'estómac el bol s'acumula i sobre ell té lloc la digestió gàstrica, que comprèn les accions següents:

• Acció química: Produïda pels sucs gàstrics secretats per les parets internes de l'estómac.
• Acció mecànica: Consisteix en moviments peristàltics de les parets de l'estómac que mouen els aliments i els mesclen amb els sucs gàstrics.

Com a resultat es forma una massa semilíquida, espessa i molt àcida anomenada quim, que surt lentament de l'estómac a través del pílor i passa a l'intestí prim.

Al duodè el quim es mescla amb la bilis (produïda pel fetge), amb el suc intestinal (produït per les parets de l'intestí) i amb el suc pancreàtic (produït pel pàncrees). El resultat final és una massa blanquinosa: el quil. Conté aigua, substàncies nutritives resultants de la digestió i productes no digerits.

Absorció i Egestió

S'obtenen nutrients, la mida petita dels quals els deixa travessar les parets del tub digestiu i passar a la sang (absorció).

La major part de les substàncies s'absorbeixen al jejú i a l'ili. En aquests trams, les parets internes de l'intestí prim estan molt plegades formant vellositats intestinals. A l'interior d'aquestes vellositats hi ha vasos sanguinis que recullen les substàncies digerides i les reparteixen a totes les cèl·lules del cos.

Egestió: Les substàncies que no han estat absorbides passen a l'intestí gros gràcies als moviments peristàltics. En aquesta part s'absorbeixen tota l'aigua i les sals minerals. Això fa que els residus de la digestió es vagin compactant fins a formar la femta. A l'intestí gros hi ha una gran quantitat de bacteris simbiòtics que fermenten i descomponen algunes de les restes alimentàries que no s'han digerit. La femta s'acaba acumulant durant un temps a l'últim tram, el recte. Una vegada és al recte, és eliminada i expulsada periòdicament a l'exterior a través de l'anus mitjançant l'egestió.