Majestat Batlló: Anàlisi de l'Obra i Context del Romànic

Majestat Batlló

Autor: Desconegut. Segle: XII. Tipologia: Exempta. Material: Fusta de xiprer policromada. Dimensions: 1,56 m x 1,20 m. Estil: Romànic. Tema: Religiós, Crist en majestat. Localització: MNAC (Barcelona). Comprada a un antiquari el 1914 per Enric Batlló i donada a Barcelona per al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

És de les poques peces que conserva la policromia gairebé completa. La seva funció era litúrgica, com a mobiliari de l'església o com a figures per a representacions de teatre sacre o processons.

Anàlisi formal

• Composició: Frontal, hieràtica i simètrica, trencada per la lleugera inclinació del cap a la dreta.
• Detalls: Barba, pentinat i esquema geomètric rigorós en els ulls (mirada inexpressiva i distant), nas i orelles.
• Proporcions: Desproporció del cos (gairebé igual de mà a mà que de cap a peus).
• Vestimenta: Rica túnica llarga amb mànigues (túnica manicata), lligada amb un cíngol i estructurada amb plecs verticals que reforcen la rigidesa i la geometria. Decorada amb motius florals inscrits en cercles de color vermell i blau.
• Inscripcions: Al braç superior de la creu hi ha una llegenda en llatí: Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum (Jesús de Natzaret, rei dels jueus). Al revers, restes d'un Agnus Dei (anyell místic), símbol de Crist mort i ressuscitat.

Característiques del Romànic

El segle XII suposa la unificació de diferents estils dels segles XI i XII. Destaca l'ús de l'arc de mig punt, les voltes d'aresta i de canó, derivades de l'arquitectura romana.

• Escultura i pintura: Desapareixen la imitació, el naturalisme i la proporcionalitat.
• Prioritats: Valor i qualitat dels materials preciosos (or, argent, gemmes) i la funció al·legòrica i simbòlica de la imatge.
• Finalitat: Voluntat de proclamar el triomf definitiu de l'Església cristiana, creant un nou tipus de temple al servei de la glòria de Déu.
• Producció: Els artesans treballaven per encàrrec, seguint les normes formals i els temes dictats pels clients.

Art Gòtic: Característiques generals

Introduït a mitjan segle XII, es desenvolupa generalment en l'àmbit urbà. Les catedrals van ser els edificis més importants; el sentit ascensional de les formes i la seva lluminositat volien crear un espai ideal per acostar-se a Déu.

Arquitectura

La nova espiritualitat de l'època i les innovacions tècniques van permetre crear edificis molt més alts i lluminosos. Els elements principals que ho van fer possible són:

• Arc apuntat.
• Volta de creueria.

Gràcies a aquests elements, es va tenir la possibilitat d'obrir grans finestrals que després van ser decorats amb vitralls de colors.