Maison carre
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,59 KB
August de prima Porta. a)Cronologia.19 a. C. ( còpia: 14 a. C.)
b) Estil.És d’estil romà imperial. D’autor desconegut (Comitent: el Senat romà). Tècnica: fosa (còpia: talla). Material: bronze (copia: marbre de Luni o Carrara).Formes: escultura exempta. L’estàtua, amb el peu dret avançat, que en suporta tot el pes, i el peu esquerre endarrerit, sembla basar-se en el cèlebre Dorífor de Policlet. De fet, l’artista juga, per donar vida i força a la figura, amb el contrapposto. Troba l’equilibri entre el braç dret aixecat en un gest de comandament, mentre que l’esquerre -que es correspon amb la posició de la cama del mateix costat- sosté la túnica.El dofí de Venus amb Eros al damunt resol el problema de sustentació de l’estàtua de marbre, que no existia a l’obra de bronze original, i serveix per recordar l’origen diví de l’emperador August, que, com a membre de la gens Iulia, era descendent d’Enees, fill de Venus.August, amb unes mides lleugerament superiors al natural, hi és representat amb el braç dret alçat com a signe d’autoritat, en l’actitud d’un orador o d’un home que guia les seves tropes, i amb una cuirassa molt cenyida que li marca l’anatomia il.lustrada amb relleus que lloen les seves victòries militars. En aquests relleus els bàrbars de la frontera de l’Eufrates tornen les àguiles que havien pres a les legions de Cras quan el van derrotar,i la Gàl.lia i Hispània es mostren vençudes.Durant el període d’August els artistes s’inspiraren en models grecs clàssics i optaren, pel que fa a les representacions de les cares, per un gran realisme. Es podia començar a parlar de retrats, tot i que hi havia una certa idealització. Malgrat tot,l’expressió d’August, demostra que es tracta d’un ésser humà i comunica serenitat.Aquesta escultura de l’emperador va donar lloc a un nou prototip, a partir de les premisses del qual van ser representades moltes de les màximes autoritats, tot i que van calçats amb sandàlies perquè fan al.lusió a la grandesa terrenal i no al aspecte diví.El veritable origen de la nova tradició del retrat romà es trobava en el culte als avantpassats i als fidelíssims retrats funeraris de l’art etrusc. Passa per una segona etapa d’influència hel.lenitzant, com és el cas d’aquesta escultura d’August de Prima Porta. Després hi ha una tercera, caracteritzada pel realisme, per acabar amb una última, de simplificació.Hi ha més de vuitanta representacions d’August en diversos moments de la seva vida. Són una sèrie de retrats excel.lents, que ens mostren els seus trets fins i distingits, la seva expressió pensativa i la seva gens robusta constitució;fins i tot n’hi ha de la seva decrepitud. En el d’Ostia, dels Museus Vaticans, és encara un nen,però ja ens mostra el seu nas afilat i la preocupació en l’entrecella .Els retrats esculpits en la seva maduresa ens el mostren en els múltiples aspectes de la seva personalitat,en qualitat de pretor, com a pontifex maximus, o com aquest del comentari,d’emperador.Tant a la còpia,feta quan l’emperador ja era mort,com a l’original, August és il.lustrat amb un rostre jove, que en cap cas no corresponia a la realitat.
b)Significat.L’estàtua de bronze original, avui perduda, fou esculpida per commemorar l’inici de la Pax Augustea amb la pacificació de la Gàl.lia i d’Hispània.August va ser divinitzat després de morir i la seva muller rebé l’encàrrec de convertir-se en la seva sacerdotessa. Els peus descalços de l’estàtua signifiquen que aquesta va ser feta quan August ja era a l’Olimp.El relleu central de la cuirassa presenta el moment en què els parts tornen als romans uns trofeus de guerra com si fos un gran triomf, però només havia estat un enfrontament més en la llarga cursa d’hostilitats entre tots dos pobles. Possiblement Lívia va triar aquesta escena per a la cuirassa de l’estàtua que havia de representar August en el seu aspecte diví perquè fou Tiberi, el seu fill preferit, qui va anar a recollir els trofeus. En el relleu Tiberi,en el que és una acció propagandística a la cuirassa del seu padrastre, acut a la trobada amb l’emissari part acompanyat per la lloba capitolina i envoltat per una sèrie de divinitats que donen un valor mític a l’esdeveniment. Als costats hi figuren les dues províncies humiliades: Hispània (a l’esquerra) i la Gàl.lia ( a la dreta). A la cuirassa també hi són presents Apol.lo i Diana, protectors d’August.En aquesta escultura August es revela en un moment de màxima autoritat,quan amb el braç enlairat arenga les seves tropes i es mostra victoriós. Aquesta representació del general triomfador també constata un fet polític: la pèrdua del poder del Senat davant el cap únic. De fet, mentre el Senat va manar no permeté que els generals utilitzessin políticament les seves victòries militars.Funció.La funció principal de l’escultura és servir com a propaganda política,tant d’August i de la seva família com de l’Imperi.Iconografia.August és representat com a emperador en tota la seva glòria; com a home,amb un rostre molt més jove que el que li corresponia quan va morir; i com a militar genial: a la cuirassa hi ha detallats els èxits a Hispània i a la Gàl.lia, que ell pacificà.
.
b) Estil.És d’estil romà imperial. D’autor desconegut (Comitent: el Senat romà). Tècnica: fosa (còpia: talla). Material: bronze (copia: marbre de Luni o Carrara).Formes: escultura exempta. L’estàtua, amb el peu dret avançat, que en suporta tot el pes, i el peu esquerre endarrerit, sembla basar-se en el cèlebre Dorífor de Policlet. De fet, l’artista juga, per donar vida i força a la figura, amb el contrapposto. Troba l’equilibri entre el braç dret aixecat en un gest de comandament, mentre que l’esquerre -que es correspon amb la posició de la cama del mateix costat- sosté la túnica.El dofí de Venus amb Eros al damunt resol el problema de sustentació de l’estàtua de marbre, que no existia a l’obra de bronze original, i serveix per recordar l’origen diví de l’emperador August, que, com a membre de la gens Iulia, era descendent d’Enees, fill de Venus.August, amb unes mides lleugerament superiors al natural, hi és representat amb el braç dret alçat com a signe d’autoritat, en l’actitud d’un orador o d’un home que guia les seves tropes, i amb una cuirassa molt cenyida que li marca l’anatomia il.lustrada amb relleus que lloen les seves victòries militars. En aquests relleus els bàrbars de la frontera de l’Eufrates tornen les àguiles que havien pres a les legions de Cras quan el van derrotar,i la Gàl.lia i Hispània es mostren vençudes.Durant el període d’August els artistes s’inspiraren en models grecs clàssics i optaren, pel que fa a les representacions de les cares, per un gran realisme. Es podia començar a parlar de retrats, tot i que hi havia una certa idealització. Malgrat tot,l’expressió d’August, demostra que es tracta d’un ésser humà i comunica serenitat.Aquesta escultura de l’emperador va donar lloc a un nou prototip, a partir de les premisses del qual van ser representades moltes de les màximes autoritats, tot i que van calçats amb sandàlies perquè fan al.lusió a la grandesa terrenal i no al aspecte diví.El veritable origen de la nova tradició del retrat romà es trobava en el culte als avantpassats i als fidelíssims retrats funeraris de l’art etrusc. Passa per una segona etapa d’influència hel.lenitzant, com és el cas d’aquesta escultura d’August de Prima Porta. Després hi ha una tercera, caracteritzada pel realisme, per acabar amb una última, de simplificació.Hi ha més de vuitanta representacions d’August en diversos moments de la seva vida. Són una sèrie de retrats excel.lents, que ens mostren els seus trets fins i distingits, la seva expressió pensativa i la seva gens robusta constitució;fins i tot n’hi ha de la seva decrepitud. En el d’Ostia, dels Museus Vaticans, és encara un nen,però ja ens mostra el seu nas afilat i la preocupació en l’entrecella .Els retrats esculpits en la seva maduresa ens el mostren en els múltiples aspectes de la seva personalitat,en qualitat de pretor, com a pontifex maximus, o com aquest del comentari,d’emperador.Tant a la còpia,feta quan l’emperador ja era mort,com a l’original, August és il.lustrat amb un rostre jove, que en cap cas no corresponia a la realitat.
b)Significat.L’estàtua de bronze original, avui perduda, fou esculpida per commemorar l’inici de la Pax Augustea amb la pacificació de la Gàl.lia i d’Hispània.August va ser divinitzat després de morir i la seva muller rebé l’encàrrec de convertir-se en la seva sacerdotessa. Els peus descalços de l’estàtua signifiquen que aquesta va ser feta quan August ja era a l’Olimp.El relleu central de la cuirassa presenta el moment en què els parts tornen als romans uns trofeus de guerra com si fos un gran triomf, però només havia estat un enfrontament més en la llarga cursa d’hostilitats entre tots dos pobles. Possiblement Lívia va triar aquesta escena per a la cuirassa de l’estàtua que havia de representar August en el seu aspecte diví perquè fou Tiberi, el seu fill preferit, qui va anar a recollir els trofeus. En el relleu Tiberi,en el que és una acció propagandística a la cuirassa del seu padrastre, acut a la trobada amb l’emissari part acompanyat per la lloba capitolina i envoltat per una sèrie de divinitats que donen un valor mític a l’esdeveniment. Als costats hi figuren les dues províncies humiliades: Hispània (a l’esquerra) i la Gàl.lia ( a la dreta). A la cuirassa també hi són presents Apol.lo i Diana, protectors d’August.En aquesta escultura August es revela en un moment de màxima autoritat,quan amb el braç enlairat arenga les seves tropes i es mostra victoriós. Aquesta representació del general triomfador també constata un fet polític: la pèrdua del poder del Senat davant el cap únic. De fet, mentre el Senat va manar no permeté que els generals utilitzessin políticament les seves victòries militars.Funció.La funció principal de l’escultura és servir com a propaganda política,tant d’August i de la seva família com de l’Imperi.Iconografia.August és representat com a emperador en tota la seva glòria; com a home,amb un rostre molt més jove que el que li corresponia quan va morir; i com a militar genial: a la cuirassa hi ha detallats els èxits a Hispània i a la Gàl.lia, que ell pacificà.
.