El tres de maig de Goya: anàlisi d'una obra mestra
El tres de maig de Goya
Tècnica: oli sobre tela
Autor: Francisco de Goya
Any: 1814
Estil: neoclassicisme i romanticisme
Tema: històric i al·legòric
Mesures: 2,68 x 3,47 m
Ubicació: Museu del Prado (Madrid)
Anàlisi formal
La composició s'articula en dos grups: a l'esquerra, una figura de persones que ha estat o serà executada; a la dreta, els soldats en diagonal. La llum que il·lumina les persones de l'esquerra i els soldats de la dreta reforça la diferenciació dels dos grups. La figura amb els braços oberts esdevé el focus central de l'obra; una trella de l'horitzó alta fa que l'espectador es converteixi en un protagonista més i potencia el realisme del tema representat.
Goya descriu l'expressivitat dels personatges a partir d'escorços violents i d'una descripció de les actituds: horror, resignació, heroisme. En canvi, els soldats francesos semblen autòmats, figures no humanes que representen màquines de matar. El cromatisme és força reduït: ocre, negre, blanc, groc i vermell; les pinzellades llargues i obertes potencien el dramatisme.
Iconografia
La figura de l'home amb els braços en creu es relaciona amb la crucifixió de Jesús. Els colors groc i blanc són símbols del papa, que simbolitzen l'Església. La llum és la metàfora de la presència de Déu.
Significat
Hi ha dues versions. La primera llum: metàfora de l'assistència divina. La segona: crítica a la guerra, horror, exaltació del poble espanyol i madrileny.
Funció
No se sap la funció exacta, però sí que se sap que va ser la decoració de l'arc de triomf en honor del retorn de Ferran VII o per la celebració del 2 de maig.
Estil
Neoclassicisme amb caràcter: es construeix a partir d'un concepte estètic basat en els models grecs. Va voler ser un art modern i compromès amb les problemàtiques del seu temps. La pintura va inspirar l'ordre i l'equilibri de l'antiguitat: aplicació de la perspectiva lineal, predomini del dibuix sobre el color, predilecció per a la temàtica del món clàssic.
Autor
Goya, geni de la pintura de tots els temps. La seva pintura té una riquesa formal, estilística i tècnica. Els seus mestres van ser Velázquez i Rembrandt. Va ser el veritable inventor del romanticisme històric: home jove, ambiciós i amb molta vitalitat, durant la seva època, més que un home de la seva època, va ser un home contra la seva època.
Influències
Segueix la tradició de la plàstica barroca. La influència és evident amb l'execució de Maximiliano de Manet i en la Matança de Corea de Picasso. L'horror de la guerra es relaciona amb el Guernica de Picasso.