Magnetisme i Electromagnetisme: Guia de Conceptes Clau

Tecnología Industrial8,16 KB

Magnetisme i electromagnetisme

Un imant té la propietat d’atraure i subjectar el ferro i, a petita escala, el níquel, el cobalt i alguns aliatges.

Els efectes d’un imant són més intensos en els extrems, anomenats pols. Aquests pols es designen amb les lletres N i S (nord i sud). Quan s’acosten els pols de dos imants s’observa el fenomen següent: els pols de nom contrari s’atrauen i els del mateix nom es repel·leixen. Així doncs, si partim un imant per la meitat, en lloc de dos pols aïllats obtenim dos imants, cadascun amb el seu N i S. Cada molècula de material és un petit imant amb els seus pols corresponents.

Els casos que presenten propietats magnètiques de manera espontània s’anomenen imants naturals. Els materials que poden ser atrets per un imant també es poden convertir en magnètics sota l’efecte d’un imant o, especialment, del corrent elèctric; aquests materials es coneixen com a imants artificials.

L’estudi dels efectes magnètics produïts pel corrent elèctric s’anomena electromagnetisme.

Camp magnètic d’un imant

Un camp magnètic és on es posen de manifest les forces magnètiques.

Les línies que forma l’espectre són les línies de força. El sentit d’aquestes línies és arbitrari: de nord a sud per l’exterior de l’imant i es tanca de sud a nord per l’interior. S’observa que al voltant dels pols les línies són més denses; això vol dir que hi ha més inducció.

La inducció magnètica (B) és una magnitud vectorial que equival a la força puntual que el camp exerceix sobre la unitat de massa magnètica en aquell punt, i és proporcional al nombre de línies de força per unitat de superfície. La unitat és el tesla.

El flux de camp magnètic és el producte de la superfície S perpendicular a les línies de força i el de la inducció B. Unitats: weber.

El camp magnètic creat està format per línies de força circulars situades en un pla perpendicular al conductor. El seu sentit, segons la regla de Maxwell, és el d’un tirabuixó que avanci en el mateix sentit que el corrent.

Un conductor enrotllat en forma d’hèlix constitueix un solenoide. No cal que la secció del solenoide sigui circular, però és indispensable que les espires estiguin molt juntes. S’utilitzen per produir camps magnètics intensos i relativament uniformes en una petita regió de l’espai.

La permeabilitat magnètica del medi és un valor que depèn de la facilitat que té el medi per concentrar o dispersar les línies de força.

Intensitat o excitació del camp magnètic

El camp magnètic creat per una bobina es pot reforçar considerablement si al seu interior hi posem un nucli de material ferromagnètic, ja que, a causa del camp magnètic creat pel corrent, els imants elementals del nucli s’orienten i creen un camp magnètic que se suma al creat en la bobina.

Una bobina amb un nucli de material ferromagnètic constitueix un electroimant, dispositiu de gran aplicació per a les màquines elèctriques.

La intensitat magnètica representa el camp magnètic que depèn exclusivament de la bobina i és la relació entre la inducció magnètica i la permeabilitat.

En els camps magnètics creats per corrent elèctric, l’excitació H n’és la causa, i la inducció B l’efecte. Així mateix, a l’inici, en augmentar l’excitació en un circuit magnètic, també augmenta linealment la inducció. Però arriba un punt en què l’augment d’excitació no és proporcional al d’inducció, de manera que calen grans augments d’excitació per obtenir petits augments de la inducció. Llavors diem que el material del circuit magnètic queda saturat.

Circuit magnètic

El circuit magnètic és l’espai ocupat per les línies d’inducció en la seva trajectòria.

En les aplicacions industrials es construeixen els circuits magnètics de manera que les línies d’inducció es dispersin al mínim possible. Per això es fan amb materials ferromagnètics, per evitar o reduir tant com es pugui el recorregut de les línies a través de l’aire. No obstant això, en molts circuits no es pot prescindir d’una zona on el circuit magnètic té una discontinuïtat, l’entreferro, que en ocasions és necessari per evitar la saturació de la inducció magnètica.

Un circuit magnètic és homogeni si la inducció i el medi en què s’estableix el camp no varien en tot el circuit, i heterogeni si la inducció i el medi varien. Constitueixen un circuit en sèrie si el flux és constant en tot el recorregut, i en derivació si es bifurca en alguna part del circuit.

Inducció electromagnètica i autoinducció

La desviació de l’agulla de l’amperímetre augmenta a mesura que augmenta la velocitat amb què movem l’element mòbil, quan augmentem el nombre d’espires de la bobina o quan utilitzem un imant més potent.

Aquests corrents elèctrics s’anomenen corrents induïts i el fenomen, inducció electromagnètica. El circuit en què apareixen és l’induït, i l’imant o la bobina que el crea és l’inductor.

FEM induïda

Sabem que si per un circuit hi circula un corrent elèctric és perquè hi ha una força electromotriu que el crea. Hem d’admetre, per tant, que en variar el flux magnètic que travessa un circuit tancat s’ha originat una FEM que, a causa del seu origen, s’anomena FEM induïda.

FEM induïda en una espira tancada

Relació matemàtica que expressa la llei de Faraday: la força electromotriu induïda en un circuit és igual i de signe contrari a la velocitat de variació de flux que experimenta el circuit.

  • El sentit del corrent induït és tal que s’oposa a la causa que el produeix.
  • El flux creat per un corrent induït té un sentit que s’oposa a la variació del flux que el crea.

FEM engendrada en una espira que gira

La variació del flux magnètic en l’espira es produeix perquè varia la superfície que presenta l’espira al camp, és a dir, perquè el vector S canvia d’orientació.

La FEM induïda és alterna, variable en magnitud i sentit. I com que els seus valors instantanis són proporcionals als valors que pren el sinus de 0 a 360, s’anomena FEM alterna sinusoidal.

Autoinducció

Si el corrent que circula per un conductor varia, crearà un camp magnètic de flux variable. És evident que el conductor quedarà sotmès a la variació del propi flux i, segons la llei de Faraday, crearà una FEM induïda, que en ser conseqüència de la variació del corrent propi s’anomena FEM autoinduïda.

El sentit de la FEM autoinduïda, segons la llei de Lenz, és contrari a la causa que el produeix; per tant, s’oposa a les variacions del corrent en el circuit. El paràmetre que relaciona la Ea amb les variacions del corrent s’anomena coeficient d’autoinducció del circuit o simplement autoinducció L.

El corrent altern: valors fonamentals

L’energia elèctrica produïda a les centrals s’obté en forma de corrent altern pels seus avantatges pel que fa a la producció, el transport, la distribució i la utilització respecte del corrent continu.

Un corrent altern és un corrent variable en què les principals magnituds que el defineixen canvien de valor i de sentit periòdicament. Es pot representar en un diagrama de coordenades cartesianes en què les ordenades assenyalen els valors que pren la magnitud a cada instant.

Descargar

PDF Word HTML