Magatzems sanitaris:

MAGATZEMS SANITARIS:conjunt d’articles i materials d l’àmbit sanitari posseeix 1 organització a l’espera de la seva utilització.  ha d ser adequat x.Mantenir material en bon estat.Tenir-hi 1 accés ràpid i segur.Aconseguir 1 correcte funcionament dl c. sanitari.Permetre 1 bona gestió es  manegen 1 gran quantitat i varietat d productes i material                                objectiu: mantenir 1 existències suficients que garanteixin la continuïtat d ls funcions a les diferents seccions o 1 d l’organització, encara qe el subministrament es realitzi d forma no contínua.*Existències o estoc: mercaderies emmagatzemades                  Funcions del magatzem:Sol·licitar el reabastiment.Recepció i registre.Rebuig dl material qe no satisfaci els requisits.Condicionar, protegir i conservar.Evitar ls pèrdues i els deteriorament.Distribuir adequadament.Establir 1 adequada rotació d’estocs.Registrar i controlar els moviments d’articles.Controlar el consum.Dissenyar i elaborar la documentació                      Tipus de magatzems sanitaris:2º la quantitat.M. centrals:dipòsits grans emmagatzemen importants quantitats d productes i materials d tot tipus. s’utilitzen en grans complexos hospitalaris o serveixen a més 1 hospital, 1 província o CCAA.M.  generals: reuneixen la > part d ls existències necessàries x tal qe 1 institució assistencial funcioni a ple rendiment durant un temps determinat. utilitzat x institucions grans o mitjanes-grans.M.  petits: disposen existències mínimes garanteixen el funcionament 1 unitat d la institució en un curt període d temps. planta d’un hospital o 1 consulta privada. En institucions grans o mitjanes-grans és utilitza 1 sistema mixt de magatzem general i d magatzems petits x als productes de major freqüència de consum. independents d la resta de les instal·lacions                      Aprovisionament: activitat destinada a posar a disposició d’una organització tots els productes, béns i serveis procedents de l’exterior i que són necessaris per al seu funcionament.                                            El procés d’aprovisionament:Preveure les necessitats.Planificar aquestes necessitats en el temps.Buscar-les en el mercat.fonts d’informació sobre proveïdors:Arxiu d’informació de compres: proveïdors que ja han subministrat productes. Fitxes de proveïdor:dades + importants decada 1.Fitxes de productes:en 1 base d dades.Estudis de mercat:analitzar totes ls informacions disponibles, producció, distribució i venda 1 article o material i dls seus possibles proveïdors.                            La gestió de compres:Org. Petites o mitjanes:forma directa entre el responsable del magatzem i el proveïdor.Org. Grans: des de 1 servei o uni específica encarregada dls subministrament 3 modalitats:C. centralitzada:gestió x determinats productes i equipaments la realitza 1 unitat administrativa central, depenent de cada SRS. centre sanitari públic sol·licita material a aquesta uni. comandes grans, s’abarateixen els costos. Els productes comprats x aquest procediment material homologatC. descentralitzada: cada institució gestiona les seves pròpies compres. Concurs públic Sistema mixt: de les 2 formes                                                Subministrament dels materials des del magatzem:de forma programada: els productes o materials se subministren abans que s’esgotin. la + correcta de subministrament, no risc d’interrompre l’activitat x falta de material.De forma urgent: quan la uni o servei s’ha quedat desproveïda 1 article concret necessita la reposició immediata. X  augment d consum de l’article.Material homologat:conjunt de materials 1 característiques definides apareix publicat en documents administratius específics solen incloure productes i equipament de caràcter general: mobiliari, material informàtic.                      GESTIÓ DEL MAGATZEM: determinar quin tipus d’article i en quina quantitat s’han d’emmagatzemar.Controlar moviment d’aquests articles.Reposar abans que s’esgotin.Gestió d’existències o d’estocs: determinar la quantitat, tipus de productes que s’han d’emmagatzemar.                       Equilibri/quantitat de productes x que se’n pugui satisfer la demanda, cos d’emmagatzematge excessiu.                     Estoc normal o actiu:  necessari x mantenir l’activitat.Estoc extraordinari:necessari x atendre 1 demanda > o x abaratir costos.S. just in time o estoc 0: els emmagatzema el propi proveïdor els subministra en 1termini molt breu.Ruptura d’estocs o ruptura d’inventaris(desabastiment): falta d’articles.x aquest risc, s’han d’establir 1 dipòsits o estocs < d cada article, es fixen en funció de:Terminis de lliurament de proveïdors. Demandaprevisible.                                               Punt de comanda:moment (tenint en compte els terminis previsibles de lliurament) s’ha de realitzar 1 comanda 1 determinat article x no quedar desabastits.                                  Seguiment d’existències:registre i el control del moviment d’articles. X saber quina és la quantitat de productes i materials de cada classe disponibles en un magatzem, s’utilitzen 2 sistemes de registre:Fitxes de magatzem: registre continu d’entrades i sortides d’articles. Es realitza mitjançant un document específic. (CMD):Identificació de l’organització.Nom del producte i la seva varietat.Data de realització de la comanda i dades del proveïdor.Data d’entrada al magatzem.Número de factura del material.Números de sèrie i/o lot de cada producte.Data de sortida del magatzem.Unitat o servei a qui es lliure.Número d’unitats comprades i preu unitari.Inventaris: x complementar el seu seguiment x fitxes cal inventariar cada cert temps necessari verificar que les existències registrades es troben realment en estoc.    Fases de l’inventari:Localització de cada article al magatzem.Identificació de cada article de la forma més clara i precisa.Verificació del total d’articles de cada classe i varietat i comparació amb el registre existent.Identificació dels articles que s’han de retirar per caducitat, deteriorament.Donar de baixa aquests articles en els registres corresponents.Registre de tota la informació obtinguda.No existeix un format establert.                                               Tipus d’inventaris:Inventari anual: 1 cop a l’any, obligatori.Necessari bloquejar els moviments. Inconvenient si es detecten errors, inspeccionar entrades i sortides 1 llarg període de temps.                             Inventari permanent: diàriament existències dels articles que han registrat moviment. Avantatge en cas d’errors, es poden identificar més ràpidament. inconvenient organitzacions amb grans moviments de magatzem. Inventari rotatiu:model intermedi entre el 2 anteriors. Es basa aplicació principi de pareto,                                           Despeses d’emmagatzematge: incloent-hi mesures especials de condicionament, sous de personal, assegurances,impostos. costos indirectes.Valoració d’existències segons el mètode FIFO: el primer que entra és el que primer surt. El material utilitzat es valora als preus antics i les existències encara disponibles als actuals o als preus més recents. Mètode aconsellable quan existeix estabilitat de preus no indicat en èpoques d’inflació o de pujada perquè hi ha sobrevaloració d’existències.Valoració d’existències segons el mètode LIFO: l’últim que entra és el primer que surt. Les existències de magatzem es valoren als preus més antics i el material utilitzat, als preus actuals. És un mètode aconsellable amb preus en augment o en moments d’inflació.Valoració d’existències segons el mètode PMP. + utilitzat. cada vegada que s’efectuï una nova compra s’haurà de recalcular el preu mitjà ponderat de les existències per aplicar-ho a futures sortides.                                                PRÀCTIQUES CORRECTES EN L’EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES SANITARIS:reunir les condicions necessàries x garantir la correcta conservació i distribució dels productes o mitjans materials sanitaris.                     L’emmagatzematge de mitjans materials sanitaris ha de garantir que:Es mantenen les característiques físiques i químiques que certifica el fabricant.Es garanteixi l’autenticitat dels productes.Es faciliti el seguiment de cada lot de material posat al mercat.S’asseguri l’adequada rotació dels productes emmagatzemats.Es garanteixi el seguiment de la circulació de substàncies i productes sotmesos a una vigilància especial.2 tipus d’emmagatzematge:         Sistema tancat: accedir al material només els professionals,accés restringit/es registra cada entrada i sortida de material/cost elevat/control complet de productes.sistema magatzem general 1 hospita.Sistema obert: Accés no restringit, accedeix al material persones alienes al magatzem/ recompte i comptabilitat d’articles és menys rígid/cost més baix. sistema magatzems petits planta hospitalària.                                               Classificació dels mitjans materials sanitaris:Fàrmacs o medicaments: substàncies o combinació de substàncies x prevenir, diagnosticar, alleujar, tractar o curar malalties. C. específiques d’emmagatzematge, magatzem específic farmàcia hospitalària.                                  Productes sanitaris:equips, dispositius, materials ,instruments i altres articles  x  l’assistència pacients.                                  1.Classificació segons l’ús i la durada:Material fungible:es consumeix amb l’ús, període breu de temps, sigui 1 sol cop o en diverses utilitzacions. Material d’un sol ús i material reutilitzable.Material inventariable:no es consumeix amb l’ús.    2. Classificació ABC:agrupar tots els productes i materials seguint el princinpi de Pareto. Grup A: articles de preu elevat i exigències altes d’emmagatzematge, > nº  d’unis. especialment controlats el seu valor representa 1 alt % de l’emmagatzemat.  Grup B:articles 1 posició intermèdia, en valor i quantitat de dipòsit, control intermedi. Grup C: poc valor monetari, n’ha d’existir una gran quantitat d’uni, gran consum. control < estricte.          3. Classificació segons exigències d’emmagatzematge:                                M. sense exigències especials: condicions < d’emmagatzematge, prou amb una neteja,Tª, ventilació i humitat dins dels marges acceptables.M. estèril: a + de les condicions anteriors és el manteniment de l’esterilitat.M. làbil: substàncies o productes que es deterioren fàcilment x diferents agents físics.P.peribles: caducitat inferior a 5 anys des de la data de fabricació.P. termolàbils:s’alteren x l’acció de la calor, necessiten condicionament de la Tª ambient fresc (10 a 20ºC) a refrigeració(2 a 8ºC) o congelació.P.fotosensibles:s’alteren x l’acció de llum directa, embalatges especials.P.higroscòpics:s’alteren x absorció d’aigua del medi. embalatges especials i manteniment en sec.Materials perillosos: risc particular, la perillositat se sol identificar mitjançant pictogrames.Material caducat i defectuós:separats de la resta, indicacions clares fins que siguin recondicionats, retornats o destruïts.                                  Condicions correctes d’emmagatzematge: Construcció i estructura:instal·lacions segures davant de riscos elèctrics i vibracions,caigudes,xocs o esfondraments. Fàcilment evacuables.Les dimensions suficients per permetre un accés fàcil i segur als materials emmagatzemats i una circulació fluida.Senyalització convenient de les zones de perill.Neteja:Parets i superfícies llises.De material rentable.Tª ambient,humitat i ventilació adequades.Cal un programa de neteja i manteniment que garanteixi unes condicions adequades d’higiene,incloent-hi desratització i desinsectació.Zones del magatzem:Zones diferenciades:de recepció o descàrrega(amb fàcil accés a l’exterior)                         de residus i escombraries:residus perillosos, s’emmagatzemen en recipients hermètics específics, senyalitzats.               Zones d’emmagatzematge: zones habilitades per emmagatzematge de materials en condicions específiques + productes caducats. Zona d’oficina: administració del magatzem. Zona de picking:preparació/condicionament dels productes de sortidaZona de sortida: amb fàcil accés a l’exterior.d) Formes d’emmagatzematge: 2º la mida,la resistència,tipus de material i dimensions del magatzem,                                             Prestatgeries fixes:dimensions adequades al producte.Palets: deixant espais de circulació.Contenidors: de diverses dimensions es dipositen en prestatgeries o s’apilen.Blocs o piles: quan les característiques del producte ho permetin, per no deformar o comprimir els blocs inferiors.Dispensació automatitzada:blocs formats per un conjunt d’armaris o contenidors que es poden moure mitjançant un sistema mecànic i que estan controlats informàticament(sistemes de carrusel). Es solen utilitzar en magatzems hospitalaris grans.