Magatzems carson

CATALOGACIÓ I DESCRIPCIÓ

Nom de l'edifici:
Magatzems Carson Pirie & Scott Autor: Louis Sullivan

Cronologia: 1899-1901. Ampliat entre 1903 i 1904

Tipología: Arquitectura civil

Estil: Escola de Chicago

Localització:  Chicago, Illinois, Estats Units

Descrpció: Els Magatzems Carson són uns dels edificis més característics de l'arquitectura moderna desenvolupada entre els segles XIX i XX. L'espectacular construcció va ser realitzada per l'arquitecte Louis Henry Sullivan, un dels artistes més destacats de la famosa Escola de Chicago. Aquesta va adquirir un gran protagonisme a Nord-amèrica durant els primers anys del Segle XX, caracteritzanse per l'ús de nous materials i la construció d'elevades edificacions urbanístiques.

ANÀLISI FORMAL

Els Magatzems Carson es troben ubicats dins del districte comercial de Chicago, el lloc on es van centralitzar les activitats econòmiques i administratives de la ciutat després del gran incendi del 1871. El fet que estigui situat en una cantonada augmenta la importància de la construcció, i en facilita l’accés. La seva integració urbanística és perfecta.

Sullivan, seguint la trajectòria de l'Escola de Chicago, és funcionalista, és a dir, edificis sencills que compleixin la seva funció sense gaires miraments. Per tal d’arribar a aquest objectiu, construeix a partir d’estructures metàl·liqües, que permeten realitzar edificis de gran alçària i eliminar els murs de càrrega. Es fa ús del pilar de formigó com a suport, les finestres són esteses de forma horitzontal i poden ser de les dimensions que es vulgui gràcies a que no es necessiten murs de càrrega i  l’aspecte exterior queda reduït a superfícies sense elements decoratius.

Exteriorment, podem dividir els Magatzems Carson en dues parts ben diferenciades. Per una banda,  la base (entresol i primera planta), on trobem amplis aparadors de vidre i dues bandes de ferro amb ornamentació naturalista que els emmarquen. D'una altre, la resta de plantes, que segueixen una construcció cel·lular, és a dir, que es va repetint un mateix mòdul, on l’únic que hi ha són finestres separades per una estructura de formigó. L’única variació que hi trobem és que les finestres, a mesura que pugen pisos amunt, es van estrenyent verticalment. La part superior no és més que una coberta plana. Hi ha una part de l’edifici que és semblant a la resta: el trencant de la cantonada. L’arquitecte, en comptes de fer un angle recte, va dissenyar un pavelló circular que arriba fins al darrer pis, i on també la part inferior està decorada.

En general, fixant-nos en el seu aspecte diem que els Magatzems Carson es sobri, pensat per a complir la seva funció de magatzems. Les finestres són l’element clau que deixa entrar gran quantitat de llum a l’interior i que, per la seva horitzontalitat, no fan que l’edifici sembli molt alt (tot i tenir 10 pisos), cosa que l’integra perfectament en l’entorn.

A l'interior de l'edifici, s'aconsegueixen plantes molt lliures al no tenir murs de càrrega, d’allò més simple, amb columnes i pilars com a únics trencadors de la continuïtat de l’espai. Hi predomina la sensació d’amplitud, acompanyada d’una gran lluminositat.

Louis Sullivan és considerat realment el primer arquitecte modern d'Amèrica. Va estudiar arquitectura a l'Massachusetts Institute of Technology. L'any 1880, l'arquitecte va formar societat amb Dankmar Adler i va començar un corrent que seria la base de l'arquitectura moderna, considerant-se el "pare dels gratacels" o el "profeta de l'arquitectura moderna".  Per Sullivan, la forma segueix sempre la funció, va iniciar una arquitectura de geometria simple i la massificació indisimulada. Aquest estil Sullivanense va ser imitat per altres arquitectes, i el seu últim treball va formar la fundació per a les idees del seu estudiant més avantatjat, Frank Lloyd Wright que sempre va reconèixer a Sullivan com el seu veritable mestre. Altres obres de l'autor són el Teatre Auditori, la Casa Charnley a Chicago, l'Edifici de Garantia en Buffalo a Nova York, i vuit petits bancs "Jewel Box", que es troben entre les obres més preuades de l'arquitectura històrica a Estats Units.

Finalment, en relació a l'estil, l'any 1871 la ciutat de Chicago sofrirà un incendi gravíssim que la destruirà gairebé per complet, la qual cosa suposarà haver de tornar a aixecar-la de nou. Aquesta necessitat de crear nous edificis, donarà peu a l'aparició de la denominada Escola de Chicago. Al costat d'aquesta, apareixerà un nou concepte en l'arquitectura d'aquells anys; el gratacel. Chicago és una ciutat emergent, per això és produeix una gran especulació sobre els terrenys i una gran demanda de construcció. La solució que s'adopta és la construcció en vertical: molts pisos elevats sobre una planta reduïda. Paral·lelament a l'aparició dels gratacels, apareixeran els primers ascensors elèctrics.L'Escola de Chicago està integrada per un conjunt d'arquitectes que proposen solucions similars entre ells: estructures metàl·liqües, finestres que podien variar de mesures quan és desitgés i l'eliminació, en molts casos, dels murs de càrrega. És deixen de banda edificis amb murs que són només de pedra (i de gran grossor) i dominessin el panorama els estructures de ferro recobertes. Una altra innovació seran els finestres corregudes que ocupen la major part dels façanés dels edificis, cosa que donarà més endavant el que és dirà, mur de cortina.