Magatzems Carson
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 18,73 KB
1.CATALOGACIÓ Nom/títol: Magatzems Carson, Pirie, Scott Autor: Louis Sullivan Lloc: Chicago (EUA) Època i cronologia: Escola de Chicago (1899-1901. Ampliat entre 1903-1904) Dimensions: obra arquitectònica monumental Sistema constructiu i materials: Funcionalisme de l'Escola de Chicago. Formigó, ferro i vidre Tipologia: arquitectura civil / construcció urbana civil 2.ESTIL O MOVIMENT ARTÍSTIC 2.1.L'Escola de Chicago: la llavor del funcionalisme La ciutat de Chicago és el bressol de l’arquitectura utilitària i racionalista que predominarà arreu del món al llarg del segle XX. Quan el 1871 un incendi va destruir gran part de la ciutat, aquesta es trobava en una fase de creixement accelerat ja que Chicago havia esdevingut un gran mercat cerealista i un notable nucli industrial, afavorit per les bones comunicacions ferroviàries i fluvials. Aquest creixement, juntament amb la necessitat de reconstrucció després de l’incendi, va donar lloc a un boom sense precedents en l’activitat constructiva. Calia, però, resoldre alguns problemes:-La rapidesa de la construcció-La no utilització de fusta per tal d’evitar nous incendis-L’edificació en alçada per l’encariment dels solars, a causa de la manca d'espai i l'especulació del sòl Així va ser com els arquitectes van buscar la solució d’aquests problemes en les tècniques dels constructors de ponts i estructures de ferro, els enginyers: -El ferro permet superposar molts pisos i reduir la construcció a un problema d’estructures i revestiments. -Al mateix temps, la invenció de l’ascensor elimina el principal inconvenient dels edificis alts. Aquests dos aspectes van fer que a Chicago s’aixequessin els primers gratacels de la història de l’arquitectura, i que naixessin magatzems dotats de grans aparadors per tal de mostrar la mercaderia, grans superfícies que les noves tècniques constructives feien possible. El magatzem Carson s’inscriu en l’època de les grans teories arquitectòniques de l’Avantguarda americana. L’Escola de Chicago va sorgir com un moviment de protesta d’un petit grup d’arquitectes contra la construcció indiscriminada que assolava Chicago després del terrible incendi que la ciutat va patir el 1871, el resultat del qual va ser la construcció d'un gran nombre d’edificis de 12 i més plantes aixecats a una gran velocitat. Van sorgir del no-res, en un espai molt breu de temps, grans immobles de negocis, hotels gegantins i grans edificis d’habitatges. En un període d’uns 30 anys, van treballar a Chicago una sèrie d’arquitectes que arribaren a solucions comunes mitjançant la utilització de les noves estructures a mena de gran esquelet de l’edifici, però sense renunciar a solucions estètiques que aprofitaven elements del vocabulari dels estils clàssics:-El ritme de les obertures-L’encoixinat-Els arcs de mig puntEn l’Escola de Chicago es mostra un estil arquitectònic en què predominen els materials nous o els antics, amb un ús radicalment modern: ferro colat, el ciment de Portland, suports perfilats, bigues de ferro, cables d’acer i formigó armat. Tots aquests materials provenen de perfils i suports establerts mitjançant una producció industrial, seriada a gran escala, on els elements fabricats individuals esdevenen casos especials. Louis Sullivan va ser la gran figura de l’Escola de Chicago. Combínà el rigor racionalista i utilitari amb una estètica que es pot relacionar amb la del Modernisme europeu. La seva gran obra (Magatzems Carson, Pirie, Scott) és clarament racionalista, i la que més s’avança a l’arquitectura del segle XX. L’exposició teòrica de la seva manera de projectar edificis es podria resumir, segons les seves pròpies paraules, en “la forma ha de seguir sempre la funció, aquesta és la llei”. La construcció, doncs, depèn principalment de la funció que s’atribueix a un edifici, del nombre de plantes de què consta i del capital disponible per començar l'edificació. L’arquitectura, segons Sullivan, està condicionada pel tipus d’organització tècnica, social i econòmica en la qual sorgeix. 3.CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL La primera dècada del segle XX és l'època de la consolidació dels EUA després de la Guerra de Secessió (1861-1865) i de la compleció, per part d'Europa, del domini del món. La gran expansió colonial de la civilització occidental sobre Àfrica i Àsia, però també Oceanía, durà lloc a la creació d’enormes imperis. Aquest domini del món posa els europeus i els americans en contacte amb altres cultures i altres concepcions de l’art: l’exòtic esdevindrà una font d’inspiració per a arquitectes i artistes. Però el fet més trascendental és, sens dubte, la consolidació de la Revolució Industrial als EUA. La industrialització representa un augment impressionant de la producció de mercaderies i de les transaccions comercials. Fa possible, a més a més, la revolució dels transports, la generalització de l’ús de nous materials (ferro, acer, formigó, ciment armat,...) i noves fonts d’energia (petroli, electricitat). La implementació del taylorisme/fordisme a les indústries nordamericanes obrirà la porta a la societat de consum perquè la producció en massa abarateix el preu dels productes i això permet que capes més àmplies de la població els puguin comprar. El paper dels bancs en la concessió de préstecs serà fonamental per consolidar el consumisme. La industrialització no és només un fenomen tècnic, sinó que té unes conseqüències socials extraordinàriament importants: -La industrialització és paral.Lela a un creixement de la població sense precedents-Suposa l’aparició d’una nova classe social: el proletariat, que és la base de la societat industrial però que rep una part molt limitada dels seus beneficis-Es produeix un procés de concentració demogràfica a les ciutats, que creixen pels suburbis desordenats i mancats de comoditats mentre que les zones residencials de la burgesia són objecte de plans importants d’ordenació urbana (Eixample de Barcelona).-Apareixen les ideologies socialistes, que propugnen canvis radicals i la millora de les condicions de vida del proletariat. De fet, són la base de plantejaments d’urbanisme utòpic per a les comunitats obreres. A tot això s'hi afegeixen les transformacions socioculturals, com per exemple:-L'afirmació de la burgesia com a gran consumidora d'activitats culturals-La mercantilització de l'art-Una nova forma de relació entre l'artista i el clientL'art apel.La al gust de les classes dominants amb la producció d'obres diverses que, malgrat les diferències, s'integren en un tot unitari (eclecticisme). Un altre corrent, minoritari, aprofita les fissures del mercat de l'art per cercar noves formes d'expressió aprofitant la gosadia d'alguns marxants i la constància d'uns artistes atents als progressos i als experiments científics. La societat, cada vegada més industrialitzada i competent, contribueix a la inevitable substitució del llenguatge artístic vigent per uns altres llenguatges més adequats a les noves perspectives i a la caiguda d'axiomes tan característics com el que proclamava que “art és igual a bellesa”, i de l'antagonisme entre “obra d'art” i “objecte útil”. Tot això genera una sèrie de moviments que esdevindran el germen de les Avantguardes del Segle XX. 4.ASPECTES FORMALS 4.1.Espai exterior Aquest edifici es basa en la repetició d’un mòdul que crea una retícula de finestres i suports totalment rectilínia. La solució del xamfrà en una semirotonda trenca l’estricta linealitat del conjunt, mentre que la decoració es concentra en la part baixa, la corresponent als aparadors visibles des del carrer. El conjunt, d’acord amb els principis de l’Escola de Chicago, destaca per la senzillesa i pel fet de reflectir a l’exterior l’estructura i la funció de l’espai interior. En alçada, la façana dels magatzems Carson, Pirie, Scott presenta 2 parts ben diferenciades: a) A la base de l'edifici, entresòl i primera planta, hi ha amplis aparadors de vidre situats arran de façana, emmarcats per dues bandes d'ornamentació naturalista de ferro fos, feta a partir de fulles d'acant lobulades, espinoses i bandes espirals. Conseqüent amb les seves teories, segons les quals “la forma segueix la funció”, Sullivan compon l’edifici en un soterrani on situa les calderes i les instal.Lacions de calefacció i d’il.Luminació. A la planta baixa emplaça els locals que necessiten grans dimensions espacials i un fàcil accés (bancs, botigues i altres negocis). Tot el conjunt està concebut amb una composició de tipus marcadament geomètric. En el pla horitzontal, Sullivan aixeca a la cantonada un pavelló circular que continua l'estructura del cos inferior de l'edifici, tot i que la decoració és molt més abundant a la part baixa. A les vidrieres, que segueixen la línia dels aparadors dels murs laterals de l'edifici, s'hi poden veure els noms dels magatzems. B) Les altres plantes sobre aquest primer cos homogeni segueixen una construcció cel.Lular, consistent en la repetició d'un mateix mòdul seguint un ritme uniforme de finestres horitzontals (més baixes a la part superior) separades per una estructura geomètrica de formigó. La part superior es tanca amb una coberta plana. La problemàtica del ritme repetitiu que comporta un projecte de nombroses plantes iguals, en conseqüència, tota la zona intermèdia, és superat per Sullivan amb un tractament unitari, que en subratlla les divisions verticals i les contraposa a les zones de planta baixa i de l’àtic, marcadament hortizontals. Amb aquesta obra Sullivan dóna inici a la seva concepció verticalista de l’arquitectura (la teoria del verticalisme), representada tipològicament pel gratacel, del qual Sullivan serà un precursor, en una expressió que esdevindrà extremadament característica de l’Escola de Chicago. L’arquitecte posa un èmfasi especial en el ritme de les finestres, totes iguals en les 6 plantes tipus (9 en l’ampliació posterior). En els dos darrers pisos, les finestres reduiran la mida i donaran naixement a un àtic de coronament retranquejat. En conjunt, la façana està concebuda de manera funcional, especialment perquè permeti el pas de la llum a l'interior. Els seus elements fonamentals són les anomenades finestres de Chicago, de forma horitzontal i allargada per tal que s'adaptin a l'estructura del conjunt. Aquesta horitzontalitat redueix la sensació d'alçada de l'edifici i permet una major adaptació visual a l'entorn urbà immediat. A la zona de la planta baixa es poden observar nombrosos detalls ornamentals “Modern Style” (Modernisme) marcadament goticitzants, producte de la fascinació que Sullivan sent per aquest estil decoratiu, que continuarà deixant la seva empremta en els vertiginosos edificis fins a l’arribada de l’ascesi funcional de Mies van der Rohe. 4.2.Espai interior Els grans finestrals dels aparadors i les portes del pavelló circular interrelacionen perfectament l'interior amb l'exterior, de manera que estableixen una continuïtat entre el carrer i el vestíbul dels magatzems. Els intervals (llum que hi ha entre les columnes o els elements de suport vertical), resulten d’uns programes d’aprofitament específics i d’un estudi científic de les càrregues, mitjançant el càlcul de resistència dels materials (les mesures de perfils i suports són establerts per la producció industrial). El reticulat estructural es projecta vers l’exterior del magatzem. La situació de l'entrada principal a la cantonada dóna més entitat a l'edifici en relació amb l'entorn. 4.3.Entorn i integració urbanística Els magatzems Carson, Pirie, Scott s'aixequen al xamfrà dels carrers Franklin i Adam, al districte històric i comercial de la ciutat de Chicago. Està situat, doncs, al casc urbà de Chicago, en la confluència de dos carrers. Aquesta part de la ciutat, inclosa en el Registre Nacional de Llocs Històrics dels EUA l'any 1998, es troba associada tradicionalment als grans magatzems i al comerç. Per això, l'estructura de l'edifici, que potencia la monumentalitat de la cantonada, respon alhora a criteris arquitectònics i comercials. 5.INTERPRETACIÓ Aquest edifici va funcionar com a grans magatzems de la firma Carson, Pirie i Scott, especialitzada en la venda de roba, calçat, mobiliari i parament de la llar, joieria i productes de bellesa entre d'altres, fins a l'any 2007. Els magatzems Carson, Pirie, Scott són considerats, no només una de les construccions més rellevants de Louis Sullivan, sinó també un dels edificis més significatius de l'Escola de Chicago i constitueix un clar exemple del pensament arquitectònic de Sullivan, segons el qual cada part ha de reflectir la funció per a la qual ha estat dissenyada. Aquesta teoria es resumeix en una frase atribuïda a Sullivan: “la forma segueix la funció”.6.VALORACIÓ Louis Sullivan va ser l'arquitecte més rellevant de l'anomenada Escola de Chicago. Inicià els estudis d'Arquitectura als EUA i, posteriorment a París, on va rebre la influència del decorativisme modernista i d'Henri Labrouste. L'activitat professional de Sullivan començà als EUA, on s'associà amb l'arquitecte d'origen alemany Dankmar Adler. Aquesta col.Laboració, en la qual Adler aportava els aspectes tècnics i administratius, i Sullivan els formals i artístics, li fou molt profitosa en la seva trajectòria posterior. Els seus treballs amb estructures metàl.Liqües li van permetre descobrir-ne les possibilitats per a la construcció de grans arquitectures urbanes, especialment en edificis comercials. L'aplicació d'aquests coneixements el va dur a la construcció dels primers gratacels a Chicago. Tot i que Sullivan manté el decorativisme ornamental hereu de l'arquitectura modernista, els magatzems Carson, Pirie, Scott recullen l'essència de les innovacions constructives de l'Escola de Chicago en quant a l'interès per l'estructura de l'edifici. L'Escola de Chicago es va desenvolupar entre 1875-1905 arran de l'activitat constructora que seguí al gran incendi que devastà el centre d'aquesta ciutat l'any 1871. Recollint les possibilitats de nous materials com el formigó (creat el 1880 a França), el ferro i el vidre, Sullivan planteja una estructura interna de ferro que permet fer edificis molt més alts i amb grans finestres i dissenyar-ne els interiors lliurement, gràcies al fet de no dependre dels murs de càrrega. Aquesta major alçada és possible per la incorporació de l'ascensor elèctric, construït per Siemens al 1887. El plantejament arquitectònic de Sullivan, en què es condiciona la forma dels elements a la funció, es troba a l'arrel del moviment funcionalista europeu, en el qual destaquen Adolf Loos (“Casa Michaelerplatz”) i Le Corbusier. Entre els seus deixebles destaca l'arquitecte Frank Lloyd Wright. 6.1.Influències i relacions Les grans urbs d’Occident, amb els seus edificis de nombroses plantes, cada cop més alts, obligats pel cada vegada més escàs i més car preu del terreny, responen en gran part a les tesis verticalistes de Sullivan. Edificis tant carismàtics com l’Empire State Building, les ja desaparegudes Twin Towers del World Trade Center de Nova York; el gratacel de Norman Foster a Hong Kong o les torres gegants de Malàisia (la construcció més alta del món), són fruit evolucionat del geni visionari de Sullivan. Sullivan també és l’autor de l’Auditorium Building de Chicago i del Guarantee Building de Buffalo, entre altres.