Magatzems Carson

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 18,73 KB

1.CATALOGACIÓ Nom/títol:  Magatzems  Carson, Pirie,  Scott Autor:  Louis  Sullivan Lloc:  Chicago (EUA) Època i  cronologia:  Escola  de  Chicago  (1899-1901.  Ampliat  entre  1903-1904) Dimensions:  obra  arquitectònica  monumental Sistema constructiu  i  materials:  Funcionalisme  de  l'Escola  de  Chicago. Formigó,  ferro i  vidre Tipologia:  arquitectura  civil  /  construcció  urbana  civil 2.ESTIL O  MOVIMENT ARTÍSTIC 2.1.L'Escola de  Chicago: la  llavor  del  funcionalisme La  ciutat  de  Chicago  és  el  bressol  de  l’arquitectura  utilitària  i  racionalista  que  predominarà  arreu  del món al  llarg del  segle  XX. Quan el  1871 un incendi  va  destruir gran  part  de  la  ciutat,  aquesta  es trobava  en una  fase  de  creixement  accelerat  ja  que  Chicago havia  esdevingut  un gran mercat cerealista  i  un notable  nucli  industrial, afavorit  per les  bones  comunicacions  ferroviàries  i  fluvials. Aquest  creixement,  juntament  amb la  necessitat  de  reconstrucció  després  de  l’incendi, va  donar  lloc a  un  boom  sense  precedents  en l’activitat  constructiva. Calia, però, resoldre  alguns  problemes:-La  rapidesa  de  la  construcció-La  no utilització de  fusta  per tal  d’evitar  nous  incendis-L’edificació en alçada  per l’encariment  dels  solars, a  causa  de  la  manca  d'espai  i  l'especulació  del sòl Així  va  ser com  els  arquitectes  van buscar la  solució d’aquests  problemes  en  les  tècniques  dels constructors  de  ponts  i  estructures  de  ferro,  els  enginyers: -El  ferro  permet  superposar  molts  pisos  i  reduir  la  construcció  a  un problema  d’estructures  i revestiments. -Al  mateix temps, la  invenció  de  l’ascensor  elimina  el  principal  inconvenient  dels  edificis  alts. Aquests  dos  aspectes  van fer que  a  Chicago  s’aixequessin els  primers  gratacels  de  la  història  de l’arquitectura, i  que  naixessin magatzems  dotats  de  grans  aparadors  per tal  de  mostrar la  mercaderia, grans  superfícies  que  les  noves  tècniques  constructives  feien  possible. El  magatzem  Carson s’inscriu  en l’època  de  les  grans  teories  arquitectòniques  de  l’Avantguarda americana. L’Escola  de  Chicago va  sorgir com  un moviment  de  protesta  d’un petit  grup d’arquitectes  contra  la  construcció  indiscriminada  que  assolava  Chicago  després  del  terrible  incendi que  la  ciutat  va  patir el  1871, el  resultat  del  qual  va  ser la  construcció  d'un gran nombre  d’edificis de  12 i  més  plantes  aixecats  a  una  gran  velocitat.  Van sorgir del  no-res, en  un espai  molt  breu de temps, grans  immobles  de  negocis, hotels  gegantins  i  grans  edificis  d’habitatges. En un període  d’uns  30 anys,  van treballar  a  Chicago  una  sèrie  d’arquitectes  que  arribaren a solucions  comunes  mitjançant  la  utilització de  les  noves  estructures  a  mena  de  gran esquelet  de l’edifici,  però sense  renunciar  a  solucions  estètiques  que  aprofitaven elements  del  vocabulari  dels estils  clàssics:-El  ritme  de  les  obertures-L’encoixinat-Els  arcs  de  mig puntEn l’Escola  de  Chicago es  mostra  un estil  arquitectònic  en què  predominen  els  materials  nous  o els antics,  amb un ús  radicalment  modern:  ferro colat, el  ciment de  Portland, suports  perfilats, bigues  de  ferro, cables  d’acer  i  formigó armat.  Tots  aquests  materials  provenen  de  perfils  i suports  establerts  mitjançant  una  producció industrial, seriada  a  gran  escala,  on els  elements fabricats  individuals  esdevenen  casos  especials. Louis  Sullivan  va  ser la  gran figura  de  l’Escola  de  Chicago.  Combínà  el  rigor  racionalista  i  utilitari amb una  estètica  que  es  pot  relacionar amb la  del  Modernisme  europeu. La  seva  gran obra (Magatzems  Carson, Pirie, Scott) és  clarament  racionalista, i  la  que  més  s’avança  a  l’arquitectura del  segle  XX. L’exposició  teòrica  de  la  seva  manera  de  projectar edificis  es  podria  resumir,  segons  les  seves pròpies  paraules, en “la  forma  ha  de  seguir sempre  la  funció,  aquesta  és  la  llei”. La  construcció, doncs, depèn  principalment  de  la  funció  que  s’atribueix a  un edifici,  del  nombre  de plantes  de  què  consta  i  del  capital  disponible  per començar  l'edificació.  L’arquitectura, segons Sullivan,  està  condicionada  pel  tipus  d’organització  tècnica, social  i  econòmica  en la  qual  sorgeix. 3.CONTEXT HISTÒRIC  I  CULTURAL La  primera  dècada  del  segle  XX  és  l'època  de  la  consolidació  dels  EUA  després  de  la  Guerra  de Secessió (1861-1865) i  de  la  compleció,  per part  d'Europa,  del  domini  del  món. La  gran  expansió colonial  de  la  civilització  occidental  sobre  Àfrica  i  Àsia, però  també  Oceanía,  durà  lloc  a  la  creació d’enormes  imperis.  Aquest  domini  del  món posa  els  europeus  i  els  americans  en  contacte  amb altres  cultures  i  altres  concepcions  de  l’art:  l’exòtic  esdevindrà  una  font  d’inspiració  per a arquitectes  i  artistes. Però el  fet  més  trascendental  és, sens  dubte, la  consolidació de  la  Revolució  Industrial  als  EUA. La  industrialització representa  un  augment impressionant de  la producció de  mercaderies  i  de les  transaccions  comercials. Fa  possible,  a  més  a  més,  la  revolució dels  transports, la generalització  de  l’ús  de  nous  materials  (ferro,  acer, formigó, ciment  armat,...)  i  noves  fonts d’energia  (petroli,  electricitat).  La  implementació del  taylorisme/fordisme  a  les  indústries  nordamericanes  obrirà  la  porta  a  la  societat  de  consum  perquè  la  producció  en massa  abarateix  el  preu dels  productes  i  això permet  que  capes  més  àmplies  de  la  població  els  puguin comprar.  El  paper  dels bancs  en la  concessió de  préstecs  serà  fonamental  per consolidar  el  consumisme. La  industrialització no és  només  un fenomen tècnic,  sinó que  té  unes  conseqüències  socials extraordinàriament  importants: -La  industrialització és  paral.Lela  a  un  creixement de  la població  sense  precedents-Suposa  l’aparició d’una  nova  classe  social:  el  proletariat,  que  és  la  base  de  la  societat  industrial però que  rep  una  part  molt  limitada  dels  seus  beneficis-Es  produeix un procés  de  concentració  demogràfica  a les  ciutats, que  creixen pels  suburbis desordenats  i  mancats  de  comoditats  mentre  que  les  zones  residencials  de  la burgesia són  objecte de  plans  importants  d’ordenació urbana  (Eixample  de  Barcelona).-Apareixen  les  ideologies  socialistes, que  propugnen canvis  radicals  i  la  millora  de  les  condicions de  vida  del  proletariat. De  fet,  són la  base  de  plantejaments  d’urbanisme  utòpic  per a  les comunitats  obreres. A tot  això s'hi  afegeixen les  transformacions  socioculturals, com  per  exemple:-L'afirmació de  la  burgesia  com  a  gran  consumidora  d'activitats  culturals-La  mercantilització de  l'art-Una  nova  forma  de  relació entre  l'artista  i  el  clientL'art  apel.La  al  gust  de  les  classes  dominants  amb la  producció  d'obres  diverses  que,  malgrat  les diferències, s'integren  en un tot  unitari  (eclecticisme). Un altre  corrent, minoritari, aprofita  les  fissures  del  mercat  de  l'art  per cercar noves  formes d'expressió  aprofitant  la  gosadia  d'alguns  marxants  i  la  constància  d'uns  artistes  atents  als progressos  i  als  experiments  científics. La  societat,  cada  vegada  més  industrialitzada  i  competent, contribueix  a  la  inevitable  substitució  del llenguatge  artístic  vigent  per uns  altres  llenguatges  més  adequats  a  les  noves  perspectives  i  a  la caiguda  d'axiomes  tan  característics  com  el  que  proclamava  que  “art  és  igual  a  bellesa”,  i  de l'antagonisme  entre  “obra  d'art”  i  “objecte  útil”. Tot  això  genera  una  sèrie  de  moviments  que  esdevindran  el  germen de  les  Avantguardes  del  Segle XX. 4.ASPECTES  FORMALS 4.1.Espai  exterior Aquest  edifici  es  basa  en  la  repetició  d’un mòdul  que  crea  una  retícula  de  finestres  i  suports totalment  rectilínia. La  solució  del  xamfrà  en una  semirotonda  trenca  l’estricta  linealitat  del  conjunt, mentre  que  la  decoració es  concentra  en  la  part  baixa,  la  corresponent  als  aparadors  visibles  des  del carrer.  El  conjunt,  d’acord amb  els  principis  de  l’Escola  de  Chicago, destaca  per  la  senzillesa  i  pel fet  de  reflectir a  l’exterior l’estructura  i  la  funció de  l’espai  interior. En alçada, la  façana  dels  magatzems  Carson, Pirie,  Scott  presenta  2 parts  ben diferenciades: a)  A  la  base  de  l'edifici, entresòl  i  primera  planta, hi  ha  amplis  aparadors  de  vidre  situats  arran de façana,  emmarcats  per  dues  bandes  d'ornamentació naturalista  de  ferro  fos, feta  a  partir de  fulles d'acant  lobulades, espinoses  i  bandes  espirals. Conseqüent  amb  les  seves  teories, segons  les  quals  “la  forma  segueix  la  funció”, Sullivan compon l’edifici  en un  soterrani  on situa  les  calderes  i  les  instal.Lacions  de  calefacció  i  d’il.Luminació.  A  la planta  baixa  emplaça  els  locals  que  necessiten  grans  dimensions  espacials  i  un fàcil  accés  (bancs, botigues  i  altres  negocis).  Tot  el  conjunt  està  concebut  amb  una  composició de  tipus  marcadament geomètric. En el  pla  horitzontal, Sullivan aixeca  a  la  cantonada  un pavelló  circular que  continua  l'estructura  del cos  inferior  de  l'edifici, tot  i  que  la  decoració és  molt  més  abundant  a  la  part  baixa.  A  les  vidrieres, que  segueixen  la  línia  dels  aparadors  dels  murs  laterals  de  l'edifici,  s'hi  poden veure  els  noms  dels magatzems. B) Les  altres  plantes  sobre  aquest  primer cos  homogeni  segueixen  una  construcció cel.Lular, consistent  en la  repetició d'un mateix mòdul  seguint  un ritme  uniforme  de  finestres  horitzontals (més  baixes  a  la  part  superior) separades  per una  estructura  geomètrica  de  formigó. La  part  superior es  tanca  amb una  coberta  plana. La  problemàtica  del  ritme  repetitiu  que  comporta  un projecte  de  nombroses  plantes  iguals, en conseqüència, tota  la  zona  intermèdia, és  superat  per Sullivan amb un  tractament unitari, que  en subratlla  les  divisions  verticals  i  les  contraposa  a  les  zones  de  planta  baixa  i  de  l’àtic, marcadament hortizontals.  Amb  aquesta  obra  Sullivan  dóna  inici  a  la  seva  concepció  verticalista  de  l’arquitectura (la  teoria del  verticalisme), representada  tipològicament  pel  gratacel, del  qual  Sullivan  serà  un precursor, en una  expressió  que  esdevindrà  extremadament  característica  de  l’Escola  de  Chicago. L’arquitecte  posa  un èmfasi  especial  en el  ritme  de  les  finestres, totes  iguals  en  les  6 plantes  tipus (9 en l’ampliació posterior). En els  dos  darrers  pisos, les  finestres  reduiran  la  mida  i  donaran naixement  a  un àtic  de  coronament  retranquejat. En conjunt, la  façana  està  concebuda  de  manera  funcional,  especialment  perquè  permeti  el  pas  de  la llum  a  l'interior.  Els  seus  elements  fonamentals  són les  anomenades  finestres  de  Chicago, de  forma horitzontal  i  allargada  per  tal  que  s'adaptin a  l'estructura  del  conjunt.  Aquesta  horitzontalitat  redueix la  sensació  d'alçada  de  l'edifici  i  permet  una  major adaptació  visual  a  l'entorn urbà  immediat. A la  zona  de  la  planta  baixa  es  poden observar nombrosos  detalls  ornamentals  “Modern  Style” (Modernisme) marcadament  goticitzants,  producte  de  la  fascinació  que  Sullivan  sent  per aquest  estil decoratiu, que  continuarà  deixant  la  seva  empremta  en els  vertiginosos  edificis  fins  a  l’arribada  de l’ascesi  funcional  de  Mies  van der Rohe. 4.2.Espai  interior Els  grans  finestrals  dels  aparadors  i  les  portes  del  pavelló circular  interrelacionen perfectament l'interior  amb  l'exterior,  de  manera  que  estableixen una  continuïtat  entre  el  carrer  i  el  vestíbul  dels magatzems. Els  intervals  (llum  que  hi  ha  entre  les  columnes  o els  elements  de  suport  vertical),  resulten  d’uns programes  d’aprofitament  específics  i  d’un estudi  científic  de  les  càrregues,  mitjançant  el  càlcul  de resistència  dels  materials  (les  mesures  de  perfils  i  suports  són establerts  per la  producció  industrial). El  reticulat  estructural  es  projecta  vers  l’exterior  del  magatzem. La  situació  de  l'entrada  principal  a  la  cantonada  dóna  més  entitat  a  l'edifici  en  relació amb  l'entorn. 4.3.Entorn  i  integració urbanística Els  magatzems  Carson, Pirie, Scott  s'aixequen al  xamfrà  dels  carrers  Franklin i  Adam, al  districte històric  i  comercial  de  la  ciutat  de  Chicago. Està  situat,  doncs, al  casc  urbà  de  Chicago, en la confluència  de  dos  carrers. Aquesta  part  de  la  ciutat,  inclosa  en el  Registre  Nacional  de  Llocs  Històrics  dels  EUA  l'any  1998, es troba  associada  tradicionalment  als  grans  magatzems  i  al  comerç.  Per això, l'estructura  de  l'edifici, que  potencia  la  monumentalitat  de  la  cantonada, respon alhora  a  criteris  arquitectònics  i  comercials. 5.INTERPRETACIÓ Aquest  edifici  va  funcionar com  a  grans  magatzems  de  la  firma  Carson, Pirie  i  Scott, especialitzada en la  venda  de  roba,  calçat, mobiliari  i  parament  de  la  llar,  joieria  i  productes  de  bellesa  entre d'altres, fins  a  l'any  2007. Els  magatzems  Carson, Pirie, Scott  són considerats, no només  una  de  les  construccions  més rellevants  de  Louis  Sullivan,  sinó també  un dels  edificis  més  significatius  de  l'Escola  de  Chicago i constitueix un clar exemple  del  pensament  arquitectònic  de  Sullivan,  segons  el  qual  cada  part  ha  de reflectir  la  funció  per a  la  qual  ha  estat  dissenyada.  Aquesta  teoria  es  resumeix en  una  frase  atribuïda a  Sullivan:  “la  forma  segueix la  funció”.6.VALORACIÓ Louis  Sullivan va  ser l'arquitecte  més  rellevant  de  l'anomenada  Escola  de  Chicago.  Inicià  els  estudis d'Arquitectura  als  EUA  i, posteriorment  a  París, on va  rebre  la  influència  del  decorativisme modernista  i  d'Henri  Labrouste. L'activitat  professional  de  Sullivan  començà  als  EUA, on s'associà  amb l'arquitecte  d'origen alemany  Dankmar  Adler.  Aquesta  col.Laboració, en  la  qual  Adler aportava  els  aspectes  tècnics  i administratius,  i  Sullivan  els  formals  i  artístics, li  fou molt  profitosa  en la  seva  trajectòria  posterior. Els  seus  treballs  amb estructures  metàl.Liqües  li  van permetre  descobrir-ne  les  possibilitats  per  a  la construcció  de  grans  arquitectures  urbanes, especialment  en edificis  comercials. L'aplicació d'aquests  coneixements  el  va  dur a  la  construcció  dels  primers  gratacels  a  Chicago. Tot  i  que  Sullivan  manté  el  decorativisme  ornamental  hereu  de  l'arquitectura  modernista,  els magatzems  Carson, Pirie, Scott  recullen l'essència  de  les  innovacions  constructives  de  l'Escola  de Chicago  en quant  a  l'interès  per  l'estructura  de  l'edifici. L'Escola  de  Chicago es  va  desenvolupar entre  1875-1905 arran de  l'activitat  constructora  que  seguí  al  gran incendi  que  devastà  el  centre d'aquesta  ciutat  l'any  1871. Recollint  les  possibilitats  de  nous  materials  com  el  formigó  (creat  el  1880 a  França), el  ferro i  el vidre, Sullivan planteja  una  estructura  interna  de  ferro que  permet  fer edificis  molt  més  alts  i  amb grans  finestres  i  dissenyar-ne  els  interiors  lliurement,  gràcies  al  fet  de  no dependre  dels  murs  de càrrega.  Aquesta  major alçada  és  possible  per la  incorporació de  l'ascensor elèctric, construït  per Siemens  al  1887. El  plantejament  arquitectònic  de  Sullivan,  en què  es  condiciona  la  forma  dels  elements  a  la  funció, es  troba  a  l'arrel  del  moviment funcionalista europeu, en  el  qual  destaquen  Adolf Loos  (“Casa Michaelerplatz”)  i  Le  Corbusier. Entre  els  seus  deixebles  destaca  l'arquitecte  Frank Lloyd  Wright. 6.1.Influències  i  relacions Les  grans  urbs  d’Occident, amb  els  seus  edificis  de  nombroses  plantes,  cada  cop  més  alts, obligats pel  cada  vegada  més  escàs  i  més  car preu  del  terreny,  responen en  gran part  a  les  tesis  verticalistes de  Sullivan. Edificis  tant  carismàtics  com  l’Empire  State  Building,  les  ja  desaparegudes  Twin  Towers  del  World Trade  Center de  Nova  York;  el  gratacel  de  Norman  Foster  a  Hong Kong o les  torres  gegants  de Malàisia  (la  construcció  més  alta  del  món),  són fruit  evolucionat  del  geni  visionari  de  Sullivan. Sullivan  també  és  l’autor  de  l’Auditorium  Building de  Chicago i  del  Guarantee  Building de  Buffalo, entre  altres.

Entradas relacionadas: