Magatzems Carson

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,89 KB

 

Edifici : Magatzems Carson, Pirie i Scott

Autor : Louis Sullivan (Boston, 1856 – Chicago, 1924)

Cronologia:1899-1901 (ampliat entre 1903 i 1904)

Tipologia: civil

Estil: escola de Chicago

Localització: Chicago (EUA)

CONTEXT HISTÒRIC

CRONOLOGIA:


1899-1901.

És un moment de consolidació dels EUA després de La Guerra de Secessió (1861-5), amb l’economia americana en plena expansió. Chicago era un gran centre ramader i cerealista, i més endavant també Automobilístic.

La segona Revolució Industrial generalitza l'ús De noves fonts d'energia (petroli i electricitat) i de nous materials, com el Ferro i l'acer. L’augment espectacular de la producció, juntament amb el Desenvolupament de nous productes dona lloc a l’aparició de la societat de Consum.

Aquesta novasocietat necessita de nous edificis i a això dona resposta l’'esperit Funcional i innovador” dels enginyers que contrasta amb el conservadorisme dels Arquitectes tradicionals. Als darrers anys del Segle XIX arriba la superació D'aquests conflictes amb els arquitectes de l'Escola de Chicago i el Modernisme.

El 1871, Chicago va patir un incendi que va Destruir la ciutat. Per a la seva reconstrucció calia, rapidesa, materials no Inflamables i edificació en alçada, degut a l'encariment del sòl urbà.

Els nous materials com el ferro i el formigó Armat permetien superposar molts pisos i l'ascensor -inventat per Siemens- Resolia el problema de viure en edificis alts. S’inicia la construcció dels Primers gratacels.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Materials:
formigó armat, amb una estructura interna d’acer, ferro Colat a la part inferior de la façana i vidre a les finestres.

Els magatzems Carson estan sostinguts per pilars de formigó armat (creació Francesa de 1880), que constitueixen l’esquelet de l’edifici.
El formigó Armat es caracteritza per una elevada compressió i plasticitat (capacitat D’adaptar-se als motlles on s’aboca) i gran resistència al foc.

Això forma una estructura interna de ferro que permet feredificis molt més alts, alliberar els Murs de la seva funció de càrrega per així poder obrir grans finestres i dissenyar els interiors lliurement.

La façana dels magatzems Carson, presenta dues parts diferenciades:

1. La base de l’edifici formada per l’entresol i la primera planta, Tancats amb amplis aparadors de vidre situats a ran de façana. En aquest cos Inferior, destaquen dues bandes de rica ornamentació de ferro fos de caràcter naturalista, feta amb de fulles d’acant lobulades i Espinoses i bandes espirals, que emmarquen els grans aparadors.

2. La resta de plantes segueixen una construcció Cel·lular, repetint un mateix mòdul que segueix un ritme de finestres Horitzontals.
Aquestes són més baixes a la part superior, i estan separades Per una geomètrica estructura de formigó, que confereix a l’edifici un Traçat de línies horitzontals i verticals que donen un ritme uniforme i Dinàmic.

La part superior es tanca amb una coberta plana.

El trencant de la cantonada, Sullivan al resol aixecant un pavelló Circular que segueix l’estructura del cos inferior de l’edifici, però amb una Decoració molt més exagerada en la seva part baixa. Als vitralls que Segueixen la línia dels aparadors dels murs laterals de l’edifici s’hi poden Veure els noms dels magatzems.

En el seu conjunt, la façana està projectada per tal que compleixi Funcions indispensables, especialment la de deixar entrar la llum.



Els seus elements fonamentals són les anomenades finestres de l’Escola De Chicago, perllongades en sentit horitzontal per tal que coincideixin amb L’estructura de muntants.Aquesta horitzontalitat li dóna poca sensació d’alçada, tot i Tenir 10 pisos, cosa que li permet una major adaptació visual a l’entorn.
També cal Ressaltar que els grans finestrals dels aparadors i les portes del pavelló Circular permeten una perfecte interrelació de l’interior amb l’exterior, (continuïtat entre el carrer i el vestíbul dels magatzems).

En general l’edifici presenta una gran Sobrietat, predominant la funcionalitat sobre l’estètica. Pocs elements Decoratius. Reduïts al ferro forjat de la planta baixa i a les columnes de Terracota que rematen la coberta.

La planta és lliure, només columnes I pilars trenquen la continuïtat de l’espai.

La llum és un element Predominant en tot l’interior

L’arquitecte concep l’edifici de dins cap a Fora formant els dos espais un tot indivisible, orgànic, on no sobra ni falta Res

ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

Els magatzems Carson, Pirie i Scott es troben en el xamfrà dels Carrers Franklin i Adam, dins del districte comercial de Chicago, lloc On després de l’ incendi que patir la ciutat al 1871, es van centralitzar Les activitats econòmiques i administratives de la ciutat.

L’edifici presenta una perfecta integració urbanística per la seva Ubicació (envoltat d’edificis alts, harmonitza amb l’entorn). També el fet de Trobar-se en una cantonada augmenta la seva importància i accessibilitat.

FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

Aquest edifici va funcionar fins el 2007 com a grans Magatzems de la firma Carson, Pirie i Scott, especialitzats en la venda De roba, calçat, mobles per a la llar, joieria i productes de bellesa entre Altres.

La seva funció útil és comercial, un edifici alt I amb espais interiors amplis i polivalents. La seva funció simbòlica és la de Construir un edifici modern, símbol de la ciutat de Chicago i la seva burgesia Emergent.

És considerat com una de les construccions més Importants de Louis Sullivan i també un dels edificis més significatius De l’Escola de Chicago.

També és un clar exemple del pensament Arquitectònic de Sullivan, segons el qual cada part havia de reflectir Clarament la funció per la qual havia estat dissenyada: “la forma segueix la Funció”.

L’edifici va ser inclòs en el registre nacional De llocs històrics el 1998. La proposta urbanística en la que s’inclouen els Magatzems Carson no s'entén sense la necessitat de reconstruir la ciutat arran Del gran incendi de 1871. La reconstrucció va suposar un canvi d’usos i la Centralització de les activitats econòmiques i administratives a la City, L’emplaçament dels negocis al centre de la ciutat.

MODELS I INFLUÈNCIES

Si bé Sullivan manté el decorativisme ornamental hereu de l’arquitectura Modernista, que va poder estudiar durant la seva estada a París, els Magatzems Carson, Pirie i Scott recullen l’essència de les innovacions constructives De l’escola de Chicago, desenvolupada entre 1875 i 1905.

Recollint les possibilitats de nous materials com el formigó (experimentat Des del 1880 a França), el ferro i el vidre, planteja una estructura interna de Ferro que permet fer edificis molt més alts, poder obrir grans finestres i Poder dissenyar els interiors de l’edifici lliurement, sense dependre de murs De càrrega. Aquesta major alçada és possible gràcies a l’ús de l’ascensor Elèctric, construït per Siemens l’any 1887.

A banda d’aquestes innovacions, el plantejament arquitectònic de Sullivan Segons el qual la forma dels elements està condicionada a la seva funció i no a L’inversa, constitueix l’arrel del moviment funcionalista europeu, en el que Destaquen Adolf Loos i Le Corbusier.

Entradas relacionadas: