Macroeconomia: Conceptes Clau i Anàlisi del Mercat

MACROECONOMIA

La macroeconomia considera el comportament de l’economia en general. Així, per exemple, no s’interessa tant pel preu d’un determinat bé en un mercat, com pel nivell general mitjà de preus que determina la inflació. O bé no es preocupa tant del fet que un mercat vengui molt o poc, sinó del fet que l’activitat econòmica del país, mesurada, per exemple, mitjançant el producte interior brut, millori o empitjori.

Objectius macroeconòmics

• El creixement econòmic, principalment el nivell de vida d’una societat, utilitzant per exemple, el PIB.
• Estabilitat de preus, d’aquesta manera busquen un equilibri preus-salari dels treballadors, buscant, si és possible, la inflació nul·la.
• Estabilitat dels cicles econòmics, volen aconseguir un equilibri estable de l’economia, sense alts i baixos al llarg d’un període.
• Atur reduït, l’increment de l’atur és provocat d’una manera indirecta per la baixada de l’activitat econòmica, que sempre és perjudicial per a la bona economia d’un país.

Instruments de l’Estat per a aconseguir els objectius macroeconòmics

• La política fiscal, estabilitza els impostos.
• Política monetària, implica canviar el tipus d’interès.
• Política de tipus de canvi, que significa devaluar la moneda nacional.
• La política d’oferta, fetes per tal de millorar l’eficiència i la productivitat.

LA COMPTABILITAT NACIONAL

És un instrument que serveix per a mesurar i oferir una representació quantificada, completa, sistemàtica i detallada de l’economia d’un Estat i dels seus components.

Fluxos econòmics

• Flux de despesa, les famílies decideixen quant han de gastar.
• Flux de renda, les empreses retribueixen als treballadors a canvi d’un treball.
• Flux de producte, els ingressos que reben les famílies es poden gastar en els productes que ofereixen les empreses.

PRODUCTE INTERIOR BRUT

És el valor dels béns i serveis finals generats per una economia a l’interior de les fronteres territorials, en un període determinat, normalment en un any.

• Valor afegit, és el valor d’un producte menys el valor dels factors de producció adquirits a altres empreses.

PRODUCTE NACIONAL BRUT

Equival al valor monetari total dels béns i serveis finals generats pels residents d’un país en un període determinat, per tant, aquesta activitat es pot desenvolupar tant dins com fora del país.

INVERSIÓ

Són les despeses per tal d’augmentar la riquesa futura i possibilitar un creixement de la producció, ja sigui a curt o llarg plaç.

Tipus d’inversió

• Inversió en existències, són aquell tipus d’inversions que va destinada a poder comprar primeres matèries per tal de poder produir un producte per després poder-lo comercialitzar, i d’aquesta manera poder obtenir els beneficis desitjats.
• Inversió de capital fix, seria el cas de l’amortització del capital d’una empresa de tal manera que així podríem augmentar la producció i obtenir més beneficis, seria una inversió a llarg plaç.

Determinants de la inversió

• Confiança empresarial, es dona el cas quan una empresa creu que aquella inversió es produirà segons les seves expectatives i que aconseguiran aquell benefici desitjat.
• Tipus d’interès, com més alt sigui el tipus d’interès, més elevat serà el cost dels préstecs per a objectes d’inversió, de tal manera que no afavorirà la inversió.

SECTOR PÚBLIC

El sector públic és el conjunt d’organismes administratius per on l’Estat compleix, o fa complir la política o voluntat expressada en les lleis fonamentals del país. El sector públic implica que els impostos s’afegeixen com a sortida i la despesa es suma com a entrada.

DESOCUPACIÓ

És la situació que afrontem els treballadors que, tot i estar en condicions, no tenim en l’actualitat una feina amb retribució, ja que no trobem cap treball.

• Població activa, és el conjunt d’individus d’una societat que, estant en edat de treballar, tenen o volen tenir una feina remunerada.
• Població inactiva, compren aquell conjunt de gent que no poden treballar per diferents motius, ja sigui perquè siguin menors d’edat, jubilats, etc.
• Taxa de desocupació, proporció de la gent desocupada respecte el total de la població activa.
• Taxa de desocupació, és aquella proporció de la gent que es troba desocupada respecte el total de la població activa.

INFLACIÓ

És el poder en el qual els preus d’una economia creixen al llarg del temps de manera contínua i generalitzada. És la relació entre la quantitat de diners de què disposa una família i el preu dels productes que vol adquirir.

• Índex de preus de consum, IPC, és una mesura estadística de l’evolució del conjunt de preus dels béns i serveis que consumeix la població.
• Taxa d’inflació, és l’increment percentual de l’IPC entre dos períodes.
• Diferencial d’inflació, és la diferència de les taxes d’inflació que hi ha entre dos espais geogràfics.
• La inflació subjacent, és aquella que exclou de l’IPC els productes no elaborats, és a dir, els que no han sigut acabats o elaborats.

Causes de la inflació

• Excés de demanda
• Excés de diners
• Causes estructurals
• Inflació d’oferta, per un augment dels costos de producció.

Efectes de la inflació

• Reducció de la competitivitat dels preus del país
• Erosiona el poder adquisitiu dels diners
• Afecta les inversions a llarg termini
• Perjudica els creditors

Control de la inflació

• Excés de demanda, cal reduir la demanda.
• Excés de diners, s’ha de controlar a través de normes molt rigoroses.
• Causes estructurals, cal fomentar la competència en els mercats de monopoli i oligopoli.
• Inflació d’oferta, amb el control dels costos de producció.

MERCAT DE TREBALL

• Desocupació voluntària
• Desocupació involuntària
• Desocupació friccional, aquesta situació provisional està originada pel procés de buscar feina i dura tant com ho exigeix la cerca de feina
• Desocupació estructural, situació que és donada pel desajustament en la localització de l’oferta i la demanda entre la qualificació oferta i la que es demanda.
• Taxa natural d’atur, és la taxa d’atur inevitable, ja que fins i tot en l’economia més sanejada trobem gent aturada.

FORMULACIÓ KEYNESIANA DE MERCAT DE TREBALL

En el model keynesià, la causa principal de l’atur s’ha de buscar en la insuficiència de la demanda agregada. S’ajusten a la nova situació modificant els salaris.

POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ

• Polítiques de demanda, es tracta d’accions sobre l’activitat econòmica a fi que es produeixin reaccions que afavoreixin la contractació de treballadors. Una mesura keynesiana d’augment de la demanda agregada és l’increment de la despesa pública.
• Polítiques d’oferta, a fi d’augmentar la demanda de treballadors s’aposta per mesures que disminueixin els costos salarials.
• Altres propostes, jubilacions anticipades, polítiques d’immigració, repartiment de treball, mobilitat funcional.

CICLES ECONÒMICS

Són les fluctuacions a l’alça i a la baixa al llarg del temps.

Fases dels cicles econòmics

• Recessió, descens del ritme de l’activitat econòmica.
• Fons, no hi ha confiança pel que fa a les perspectives econòmiques.
• Recuperació, comença a millorar les expectatives sobre el clima econòmic.
• Auge, punt culminant del cicle, diguéssim que és el boom.

Teories explicatives del cicle econòmic

• Fluctuacions causades pel cicle tecnològic, liderada per Kondratieff i Schumpeter. Les tecnologies han permès millores de la productivitat en forma d’onades.
• Motius psicològics, moltes vegades aquestes “onades” venen a conseqüència de que la gent es contagia de les expectatives optimistes o pessimistes de l’altra gent.
• Motius polítics, les eleccions en els sistemes democràtics, juntament amb el poder dels governs per estimular l’economia, provoquen aquest cicles econòmics
• Motius monetaris, són cicles basats en el tipus d’interès i en l’evolució del crèdit.
• Motius exògens