La lluita per Madrid (juliol 1936-març1937)

4Les operacions militars. 4.1El progrés cap a Madrid (juliol-Novembre 1936)

Després de travessar l'estret, Yagüetenia com a objectiu Madrid. A l'Agost van pendre Badajoz i van obrir un enllaç amb la zona insurrecta del nord. En Setembre, Franco, es va desviar per ocupar Toledo i posar fi al setge de l'Alçázar. La conquista de la capital podia ser imminent. El 29 d'Octubre va haver una mobilització general d'homes i dones, mentres defenien la ciutat dien lemes com: “No pasarán i Madrid, tumbra del fascismo. El 6 de Novembre, el govern republicà es tranalladà a Vlc(junta presidida pel general Mija), la defensa de la capital al comandant Rojo. Madrid va resistir l'atac, gràcies també als tancs rusos i una columna anarcosindicalista procedent de Bcn i comandada per Buenaventura Durruti. La resistència de Madrid va tancar fase miliciana: les tropes republicanes estaven formades per columnes de miícies polítiques voluntàries de partits i sindicats.

4.2Les batalles a la rodalia de Madrid (Desembre 1936-març 1937)

Fracassat l'intent, els insurrectes van aïllar Madrid. Una primera manobra va produir la batalla de Jarama (febrer 37), en la qual els insurrectes van travesar el riu, però van ser detinguts pels republicans i no van aconseguir l'objectiu. En la batalla de Guadalajara, (març) les tropes feixistes italianes van patir una derrota contundent per part de l'Exèrcit Populaar. Va ser la primera victoria repu. De gran resonància. Aquesta segona fase de guerra va estar caracteritzada per la regularització d'ambdós exèrcits. Els republicans van crear el nou Exèrcit Popular i van dissolldre gran part de les milícies.

4.3L'ocupació del nord (abrirl-Octubre del 1937)

Franco va concentrar els esforços en la zona nord. (Astúries, Cantàbria i el País Basc en mas dels republicans però aïllats de la Península). Els insurrectes controlaven Navarra, Sant Sebastià, però el gruix del territori fonamental pels seus recursos(industries i direrúrgies) en mas dels repu. Els insurrectes, comandats pel general Mora, van atacar Biscaia. El 26 d'Abril, Gernika va ser arrasada per l'aviació nazi per ordre de Franco. Va ser el primer bombardeig aeri de la història sobre la població civil. El 19 de juny Bilbao va ser ocupada. La república per afluixar la pressió militar del nord va empendre l'atac de Brunete, prop de Madrir, i Belchite, prop de Saragossa, però no van poder evitar que entraren a Santander i a Astúries. Aques zones eren de primera importancia econòmica, Milers de persones van fugir cap a zona republicana.
 

4.4El progrés cap al Mediterrani (Novembre 37 - juny 38)

Al final del 37, el repub. Confiaven en la possiblitat de guanyar la guerra. Van intentar reformes en l'exèrcit: dotar-lo de comandament professionals, hi van col.Locar al capdavat a Vicente Rojo, el defensor de Madrid.... A Terol es va lliurar una gran batalla que va comportar l'ocupació republicana de la ciutat. 1938, Franco va tornar a ocupar Terol i va defensar la campanya d'Aragó, va travessar el Maestrar i va arribar fins al Mediterrani per Vinaròs. El territori republicà devidit en dues zones, una Catalunya aïllada de la resta. Franco va preferir continuar l'ofensiva cap al sud (Castelló i Vlc) i a por a por cap a Lleida i el sud de Tarragona 4.5.La batalla de l'Ebre i l'ocupació de Catalunya (juliol 1938 - febrer 1939)
L'exèrcit republicà, havia rebut nou armament, es va reorganitzar i va defensar un poderó atac sobre el riu Ebre. La batalla de l'Ebre va començar el 25 de juliol de 38 amb un atac republicà que va travessar el riu Ebre i va conquistar poblacions com Ascó, Móra d'Ebre... Es van fr fort en la zona de Gandesa, on van aconseguir resistir durant uns mesos. Franco amb l'aviació alemana i italiana va aconseguir para l'atac.Els republicans van haver de replegar-se a l'altra vora del riu. El 16 de Novembre es va considerar acabada la batalla amb la derrota republicana. Franco va decidir emprendre definitivament l'ofensiva sobre Catalunya. El dia 26 de genere del 39 entrava a Bcn. Una onada d'exiliats avançava cap al nord. Amb la caiguda de girona es va produir la fugida cap a Fraça de milers de refugiats, entre els quals el govern Republicà, amb el president Manuel Azaña i el cap de govern, Negrín. També el govern de la Generalitart 4.6.La fi de la guerra (febrer-Abril 39)
1939, l´únic territori a mans de la República era Madrid, la Manza i la regió Mediterrània desdel nord de Vlc fins a Almeria. Juan Negrín havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l'exèrcit i resistir en territori republicà. Però, es va produir a Madrid una insurrecció contra el govern republicà dirigida pel coroneu Segismundo Casado que havia entrat en contacte amb el servei d'espionatge franquista per a lliurar la ciutat i acabar la guerra. Sabia que Negrín i els comunistes eren contraris a a rendició i es va rebé.Lar el dia 5 de març Casavo va controlar Madrid després d'una forta lluita amb les unitats comunistes. Franco només va acceptar una rendició sense condicions. El dia 28 de març les tropes de Franco van entrar a Madrid sense trobar-hi cap resistència. Els dies posteriors a l'entrada a la capital es va ocupar tota la zona mediterrània. El dia 1 d'Abril del 39 la guerra s'havia acabat.