La lluita interna de les heroïnes de Capmany

La recerca de la pròpia identitat i la superació dels cànons masculins imposats es converteixen en un lluita interna:

• les heroïnes de Capmany passen per una fase de confusió que revela el model establert en l’inconscient.

• viuen en una tensió interna entre el que els manen i el que desitgen,

• són inconformistes amb societat i època que els ha tocat viure,

• es rebel·len i entren en conflicte amb el món.

• L’element que provocarà el conflicte és l’accés a la cultura de les protagonistes (perquè la cultura és un mitjà de superació personal).

• Les mobilitzacions estudiantils esclaten a París el “Maig del 68” i s’escampen per Europa.

• A Amèrica demanen fi guerra Vietnam, igualtat drets afroamericans (Luther King)...

• Activisme social i politic és una constant per generacions de joves.

Neix a la segona onada de feminisme reivindicatiu: la primera va ser al S XIX quan sufragistes reclamen dret de vot per a les dones.

• Capmany s’ho mira amb optimisme perquè a París havia recollit la influencia de Simone de Beauvoir.

• Llegeix El segon sexe i en fa el pròleg de l’edició en català.

• Però Simone és de procedència benestant i el seu individualisme no serveix per a les classes obreres que no han tingut una educació de qualitat i estan sotmeses a la classe i al gènere.

• Capmany sap per experiència que la lluita passa per un procés de conscienciació previ i està condicionada pel medi i no separa la lluita per la igualtat de les dones separada de les reivindicacions obreres.

També llegeix Betty Friedan i publica una ressenya de La música de la feminitat (1963), un llibre en què l’autora americana denunciava la manca d’igualtat de drets entre homes i dones. L’obra serà un referent per a les feministes i se’l considera actualment un dels clàssics del feminisme.

Els editors li encarreguen un llibre sobre la situació de la dona a Catalunya: La dona a Catalunya: conscienciació i situació (1966) ; un estudi minuciós i integral sobre la situació de la dona que té en compte:

• procedència i classe social,

• evolució històrica,

• evolució de les lleis,

• l’educació

• i la imatge de la dona en la literatura de tots els temps.

Capmany és una progressista i creu que les grans lluites en favor dels drets humans i socials s’han fet sempre de manera col·lectiva. Es converteix en un referent per al feminisme a Catalunya i a la resta de l’estat.

Serà sol·licitada en conferències, programes ràdio, televisió, debats, actes públics…

Es converteix en referent per a les joves que als ‘70 iniciaven una lluita feminista i va participar en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, de la Universitat de Barcelona el 27 de maig del ‘76.

Incorpora el feminisme d’una manera subtil, a partir de cert feminisme litarari que va forjar des de les lectures de Virginia Woolf, a qui ret homenatge a la novel·la Quim-Quima (1971).

En l’obra de Capmany hi ha una clara evolució cap a posicionaments feministes: la càrrega inconscient de la rebel·lia i incoformisme de les seves primeres heroïnes passa a la consciència.