Llindar absolut percepció
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,86 KB
Els llindars de les sensacions
No podem tenir sensació de tot, és a dir, la capacitat humana de rebre estímuls és limitada. Hi ha coses que no podem veure, com la llum infraroja, o que no podem sentir, com els ultrasons. En la nostra sensació hi ha llindars:
Hi ha un llindar absolut, que fa referència, d’un costat, a la quantitat mínima d’un estímul que necessitem per “adonar-nos” d’alguna cosa (llindar inferior)
I, de l’altre, a la quantitat màxima d’estímul que podem rebre (és a dir, el límit superior per damunt del qual no podem tenir més sensacions); i hi ha un llindar diferencial, que és la diferència d’intensitat de l’estímul necessària per notar un increment o una disminució davant d’un estímul previ.
Sensació i percepció
La sensació consisteix a detectar alguna cosa per mitjà dels sentits (vista, oïda, tacte, olfacte, gust i també receptors de sensacions internes: moviment, equilibri, malestar, etc.) sense que encara hagi estat elaborat, sense que encara tingui significat. És la mera captació d’un estímul.La percepció és el processament d’aquesta dada sensible per tal de donar-hi sentit. És el reconeixement d’un objecte concret, que podem entendre i interpretar. Per això és un procés constructiu d’organització.La relació entre sensacions i les percepcions ha estat estudiada des de dues perspectives:
-
Les teories associacionistes
Consideren que la percepció només és un conjunt de sensacions i un element d’associació entre elles aportat pel subjecte. Per tant, és una síntesi entre unes sensacions donades i un contingut que hi està associat gràcies a l’experiència adquirida prèviament per l’individu que coneix.-
La teoria de la Gestalt o teoria de la forma
Afirma que la percepció no és una suma de sensacions, sinó que percebem “de cop”, immediatament, totalitats o objectes complets. Per tant, coneixem conjunts organitzats. Posteriorment, gràcies a un procés d’abstracció, podem distingir i separar les diverses sensacions que el componen. L’afirmació fonamental d’aquesta teoria és que el tot és anterior a les parts i superior a la suma de les parts.Memòria
Capacitat mitjançant la qual fixem, conservem, i reproduïm les experiències sensibles (sensacions, percepcions, imatges...), coneixements, conductes, etc. Del passat.
Consideracions diverses sobre la memòria
..: via d’accés al passat...; fonament del coneixement...; arxiu central...; mecanisme d’estalvi...; base de la identitat personal...
-Fases de la memòria:
1ª fixació...2ª conservació...
-teories de Freud i la psicoanàlisi...
-teoria de Huxley i Hebb...
3ª evocació... (espontània i voluntària)...
(4ª evocació: -reconeixement...
-localització...)
-Criteris de classificació i classes de memòria:
1. El temps (curt, mig, llarg termini...)2. La comprensió de l’objecte (significativa i mecànica...)
3. La fidelitat del record (reconeixement, reproducció, eidètica...)
-
Trastorns de la memòria
Amnèsies, amnèsia senil, hipermnèsia, ecmnèsia, paramnèsia...Imaginació
Capacitat mitjançant la qual fem presents a la consciència imatges de les que en el moment present no en tenim sensació corporal
a) Imaginació reproductora...
b) Imaginació creadora...
-
Característiques de les imatges
Més dèbils, menys intenses que la percepció original; tenen menor nombre de detalls (menys concreció que les percepcions originals; les imatges prescindeixen de la situació real del moment present en el qual es produeixen. És a dir, les imatges de la imaginació ens permeten, literalment, evadir-nos de la realitat que en un moment determinat ens envolta i situar-nos en la realitat imaginada.-classes d’imatges
-imaginació i percepció...-
Imaginació i desig:
-imatges relacionades amb desigs conscients:
Eidètiques - icòniques - fantasies
(el fenomen de la resposta motor)-imatges relacionades amb desigs inconscients:
hipnagògiques - oníriques - al·lucinatòries
Tres assaigs sobre teoria sexual, 1905
En aquesta obra Freud explica la seva teoria de la libido.
S’hi toquen diversos temes: les aberracions sexuals, la sexualitat infantil, la metamorfosi de la pubertat, el fetitxisme, els tipus libidinals i, finalment, la sexualitat femenina.
La sexualitat no apareix a la pubertat;
La sexualitat no té una única realitat (la que tendiria a la procreació), sinó que ja hi ha una sexualitat infantil que, en el seu desenvolupament, pot no arribar a la procreació i aturar-se en les anomenades perversions (formes transitòries de sexualitat);
La repressió d’aquesta sexualitat infantil, d’aquestes perversions (formes transitòries de sexualitat) genera neurosis.
(el camí cap a una actitud sexual madura no comença a la pubertat sinó en la primera infantesa)
TEORIA DELS INSTINTS
Freud utilitza els termes instinkt i trieb, termes que molts autors tradueixen com instint.
Ara bé, no signifiquen exactament el mateix. Quan Freud parla d’instinkt (instint)
S’està referint als instints en el sentit ordinari, és a dir, als apetits innats i específics o comuns a tots els individus d’una espècie; en canvi, quan empra el terme trieb (que es pot traduir per pulsió-
O impuls-) ho fa per a referir-se a la força que empeny el subjecte -inclosos els apetits de caràcter individual, propis de cada subjecte- cap a una persona, representació o objecte.
En la seva teoria dels instints, Freud proposà primer l’existència de dos grups d’instints, els instints del jo o instints d’autoconservació i els instints sexuals (també de conservació de l’espècie) o libido;
Posteriorment considerà que els instints de conservació són l’expressió de la libido adreçada cap al propi individu, i que, per tant, només existiria la libido com a instint bàsic. Finalment, a partir de 1920, amb la publicació de Més enllà del principi del plaer, modificà altre cop la teoria proposant els instints de vida (Eros)
I els instints de mort (Thànatos)
, com a instints bàsics del psiquisme humà.
EROS -
Concepte psicoanalític.
A Més enllà del principi del plaer (1920), Freud modifica substancialment la seva teoria dels instints. Com a conseqüència d’una reflexió més filósòfica que psicològica, a partir d’aquest moment, Freud considerarà que existeixen dues forces en tot organisme biològic, forces que determinen el curs de les seves activitats i apetències: els instints de vida o Eros, caracteritzats per la disposició que creen en el subjecte per a formar unitats sempre majors;
Eros és sempre apetit d’uníó i, per exemple, es manifesta en l’amor, l’activitat sexual i l’afany per mantenir la pròpia unitat física i psíquica;
i els instints de mort o Thànatos.
Segurament influït per l’experiència traumàtica de las primeres dècades de la política europea del Segle XX, Freud considerà que tot ésser viu manifesta també una disposició a la disgregació, a la ruptura de la unitat entre les seves diferents parts per a tornar a l’estat desorganitzat i, en darrer terme, inorgànic, i inanimat. Thànatos és sempre un apetit de passivitat, de separació i de dissolució d’unitats. Les manifestacions patològiques d’aquest instint són el sadisme, el masoquisme, el suïcidi...
La psicoanàlisi freudiana passarà per tres moments o etapes:
1. En primer lloc serà, fonamentalment, un intent per conèixer les causes de les neurosis i per trobar mecanismes per a guarir-les;
2. En segon lloc, es convertirà en una teoria general del psiquisme, una metapsicologia, una descripció global de l’aparell psíquic humà, que inclourà una tòpica, una dinàmica, i una econòmica de la ment humana.
Tòpica
Estudi de les estructures mentals i la seva localització dins el psiquisme.
Dinàmica
Estudi de les fonts d’energia del psiquisme (instints de vida i mort).
Econòmica
Estudi quantitatiu de l’energia psíquica: principis del plaer i de realitat.
3. En tercer lloc, acabarà esdevenint una teoria general de la cultura (i una metodologia d’anàlisi i interpretació, amb connotacions antropològiques, sociològiques, filósòfiques, estètiques... A partir de l’estudi de l’inconscient i del paper central de la sexualitat en el psiquisme humà).
Al voltant de la primera tòpica
Freud proposà una metapsicologia, és a dir un estudi global dels primers principis que organitzen l’aparell psíquic en tres nivells:
· Inconscient.
· Preconscient.
· Conscient.