Llibre de meravelles vicent andres estelles pdf

4 Els realismes. Vicent Andrés Estellés

A partir de 1939, després de la Guerra Civil espanyola, es produiren un seguit d´esdevenimentsque interromperen l'impuls de recuperació i modernitzacióde la llengua i la literatura, engegat per les generacions anteriors. La dictadura prohibí l´ús públic de les llengües catalana, gallega i basca, de manera que aquestes cultures quedaren reduides a la clandestinitat.A més, la majoriad'intel lectuals, artistes i escriptors s hagueren d'exiliar a diversos paisos europeus i americans. Ací, els autors estaven sotmesos a la censura dels seusescrits i s'hi generalitzà una política de substitució lingüística, que potenciava

el castellà com a única llengua oficial en els ambits formals i consolidava la

situació de diglòssia literària. D'altra banda, el canvi polític també significà

l'aillament internacional, la desconnexió dels corrents artístics i literaris euro

peus i, a més, provocà una ruptura amb l'estètica anterior a la guerra.

Tot i les dificultats de la situació, els poetes continuaren fent versos; fins i tot

es pot afirmar que el gènere poètic fou el més conreat durant la postguerra

encara que amb escassa difusió, al marge dels circuits oficials. La poesia

quest període evolucionà tant en els temes com en l'estil: si bé els poetes

s anys 40 feren una poesia intimista i allunyada de la realitat, que defugia

la censura emparant-se en els símbols, en els decennis posteriors hi hagué

una recuperació progressiva de la realitat social i individual com a objecte

poètic. Alguns autors, com ara J. V. Foix, feren de pont entre la generació dels

anys 30 i la dels 50, amb una poesia que fusionava sovint el classicisme amb

les avantguardes.Durant els anys 60, alhora que es generalitzà el Realisme com a tendència

estètica, es Generà un moviment de defensa de l'ús social del valencíà i de la

unitat de la llengua catalana. El Realisme era crític amb la societat, amb inten

ció pedagogica i de denúncia, especialment de la manca de llibertat; emprava

un llenguatge directe, que facilitava la comunicació amb el lector. Expressions

n poesia compromesa, poesia com a arma de combat o poesia social feien

referència a la voluntat de transformació de la societat que tenia el Realisme

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-València, 1993] treballà en la joven

tut d'aprenent de forner, d'orfebre i de mecanògraf; estudià periodisme i, des

de 1949, treballà en el diari Las Provincias, del qual fou redactor en cap fins a

1978. Ens ha llegat una obra poětica molt important, amb títols com Ciutat a

cau d'orella o La nit. En els anys 70 li arribà la popularitat amb Lletres de canvi

Llibre de meravelles, L'ofici de demà i Manual de conformitats.