Llibre de Meravelles Estellés: Estructura, Temes i Influències

Estructura del Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés

El poemari Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés, s’estructura en tres parts:

• La primera i la tercera escrites en art menor.
• La segona escrita en art major (versos alexandrins 6+6).

Primera Part: «Teòrica i Pràctica de la Flor Natural» (El Prefaci)

Aquesta part està formada per deu poemes sense títol. El seu títol remet a un manual d’aprenentatge i el contingut s’associa amb el context valencianista dels anys cinquanta. És una resposta irònica contra la poesia oficialment acceptada, caracteritzada per ser:

• Jocfloralista
• Folklòrica
• Tradicionalista
• Còmplice amb el franquisme

Segona Part: El Cos Central

Aquesta part la formen quaranta-set peces (totes, llevat de dues, amb títol i citació inicial). Aquesta secció consta de subapartats on trobem:

• L’evocació d’un passat feliç a partir d’un present gris.
• La inspiració escènica de la guerra i la postguerra.
• L’amor com a tema transversal.

Tercera Part: «Propietats de la Pena» (L’Epíleg)

Aquesta part està constituïda per cinc poemes sense títol. No es tracta d’un fragment nostàlgic i trist; «Propietats de la pena» és un al·legat esperançador que encoratja els valencians envers el sentiment de pàtria. En aquesta secció, Estellés s’erigeix com a portaveu cultural del poble, encarregat de recuperar la dignitat col·lectiva dels valencians.

Un poema emblemàtic d’aquest poemari, que també apareixerà dins el Mural del País Valencià, és el que comença amb el verb sentenciós: «assumiràs la veu d’un poble».

L'Estructura Tríptica i les Influències

Així, com passa sovint en els retaules medievals, la seva estructura es presenta com un tríptic:

• El retaule inicial (prefaci) representa el paradís.
• El cos central és el més gran.
• El retaule final (epíleg) és on plasma l’infern.

Paratextos i Citacions

En la part central de l’obra, apareixen paratextos introductoris de cada peça que corresponen a citacions d’autors. Aquestes citacions teixeixen un camí entre l’edat mitjana i l’actualitat del poeta per mitjà de personatges com:

• Ramon Llull (s. XIII)
• Ausiàs March (s. XV)
• Teodor Llorente (s. XIX)
• Miquel Batllori (s. XX)

Inspiració en Ramon Llull

Per a aquest emblemàtic poemari, Estellés s’inspira en el Llibre de meravelles de Ramon Llull (s. XIII) quant a:

• La construcció episòdica.
• La finalitat didàctica i moral.
• El ressò medieval que va assolir.

A més, el jo líric s’identifica amb el de Llibre de meravelles, Fèlix, ja que es tracta d’una literatura testimonial, més o menys irònica, això sí, d’allò que veu i que viu en la realitat. En aquest testimoniatge també trobem influències de la professió periodística de l’autor.