Llibre segon curial e güelfa fragment

Tema 5: La novel·la cavalleresca

Novel·les artúriques

A mitjans del s.XII van aparèixer a França les primeres novel·les que tenien com a protagonista un heroi o un cavaller. Aquestes narracions van ser anomenades romans de la matèria de Bretanya o cicle artúric (per que es va desenvolupar entorn de la cort del rei Artús, que té assumptes de guerra en terres estrangeres.El rei Artús apareix sempre com el monarca ideal. El tema de la majoria de novel·les gira a l’entorn de la recerca del Sant Greal, la llegenda té el seu punt culminant amb l’Excàlibur, (la miraculosa espasa clavada en una roca la qual l’únic capaç de treure-la va ser ell). Artús es va casar amb Ginebra dona de la qual també s’enamora Lancelot. Lancelot i Ginebra arriben a tenir una relació extraconjugal i quan Artús se’n adona  condemna a Ginebra a la foguera, però Lancelot la salva i fugen cap a França; Artús els persegueix, mentrestant  Mordred, el fill del rei Artús aprofita que el seu pare és fora per apoderar-se del tron. Quan torna Artús hi ha una guerra on moren els ds.Artús ha passat a la història com a símbol d’intel·ligència, honor i lleialtat  i Camelot com un lloc de Pau i justícia.

Novel·les de cavalleries. Chrétien de Troyes

No es coneixen novel·les de cavalleries en català.
Chrétien, francès, va escriure 5 novel·les que narren aventures del temps del rei Artús. Una d’aquestes és El cavaller i la carreta, que tracta precisament dels amors adulteris entre Lancelot i Ginebra. Ell no va voler acabar la novel·la pel seu caràcter antimatrimonial i encarrega la conclusió al seu deixeble.Una altre novel·la important es El conte del Greal  on tracta la recerca del Sant Greal per part de la cort del rei Artús; i, per últim El cavaller del lleó.
El cavaller del lleó
La història comença amb la convocatòria per part del rei Artús de la seva cort per celebrar setmana santa. Un cop el rei es retira, el cavaller Calogrenant explica una aventura que havia viscut set anys enrere.Anava a la recerca d’aventures quan un pastor de braus li indica que hi ha una font amb maragdes (esmeraldes) en la qual si s’hi vessa aigua es provoca una gran tempesta. El cavaller va anar a la font, va llençar-hi aigua sobre les pedres precioses i va desencadenar una tempesta. Quan aquesta es desfà apareix un altre cavaller molt armat que li recrimina el que ha fet perquè ha malmès les seves propietats. Lluiten i Calogrenant perd. Un cop sentida la història, Yvain, un altre cavaller de la cort i protagonista del llibre li retreu no haver-ho explicat abans per poder-lo venjar. El rei, que a tornat del descans escolta la història i decideix que el vol anar a venjar, però Yvain se li ha avançat.  Yvain fa el mateix que Calogrenant, i s’espera que arribés el cavaller. Yvain va ferir al cavaller, aquest aconsegueix arribar al seu castell i Yvain el persegueix quedant-hi atrapat. 

Del castell nomès se’n pot sortir gracies als favors màgics d’una donzella que està en deute amb ell. La donzella el converteix en invisible i així pot escapar-se: Yvain s’acaba enamorant de la donzella (Laudina) la qual es la vídua del cavaller mort i es casen. Després de casar-se arriben el rei Artús i els seus cavallers. Van a la font, provoquen la tempesta i Yvain surt a veure qui ha set. Els dos discuteixen i un cavaller de la cort s’ofereix a lluitar contra Yvain. Yvain el derrota de manera humiliant. Es descobreix i Artús està molt content de retrobar-lo. Un cop junts, el nebot d’Artús, Galvany, que és un gran amic d’Yvain el convenç de seguir amb la seva carrera de cavaller. Laudina li concedeix un any per que pugui viure més aventures. A més li dona un anell que m’entres li sigui fidel el farà invencible. Passa més d’un any sense que ell se’n adoni i apareix una donzella que li anuncia que ha incomplert la promesa que Laudina li va fer, ella ja no l’espera i li pren l’anell. Yvain queda abatut de la pena. La donzella el té condemnat i només se’n sortirà s’hi lluita i guanya a 3 cavallers. Unes dones el troben mentre dormia i el reconeixen per una cicatriu de la cara. Amb un ungüent mágic li treuen la bogeria i queda al servei de la senyora de les donzelles.Yvain derrota al pitjor enemic de la dama i després decideix marxar tot i que la dama vol que es quedi al seu servei. Cavalcant els boscos es troba un lleó que està sent atacat per una serp. Yvain allibera al lleó i l’animal com a mostra d’agraïment el segueix sempre. A continuació es troba amb una donzella al servei de Laudina, aquesta li recorda que ha de lluitar contra els 3 cavallers. Yvain venç a un gegant anomenat Herpí, salvant a la neboda de Galvany; el gegant la tenia segrestada i volia abusar de ella. Finalment Yvain lluita contra 3 cavallers i els guanya però abans de tornar amb Laudina torna a marxar d’aventures. Allibera a 300 donzelles presoneres del castell de la Pèssima Aventura. Finalment Yvain retorna al seu castell i Laudina l’accepta.

Característiques:

amor cortès, elements màgics, cort del rei Artús, intemporalitat, espais imaginaris.

Ausiàs March (1397-1459)

Era fill de Pere March que també era poeta. Va néixer a València. Va participar en les campanyes militars de Sardenya i de Còrsega l’any 1420 i en l’expedició al Nord d’Àfrica l’any 1424 sota el mandat de Alfons el Magnànim. El rei Alfons va recompensar aquests serveis confirmant i ampliant els privilegis que tenia el seu pare en aquests territoris.Ausiàs March va ser sempre un personatge conflictiu. El 1433 el rei de Navarra mostra en els seus documents que hi havia tingut algun conflicte amb Ausiàs March (1425-1435) que va portar una vida molt irregular, en el sentit amorós. El 1437 es casà amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell. Té molts problemes amb la família Martorell a causa de que havia heretat del matrimoni. Isabel va morir al 1439 i el 1443 es casa amb una noble valenciana, va ser hereu únic de totes 2 mullers. Quan va morir va deixar 4 fills bastards vius i un altre mort.

Obra:

L’obra coneguda d’Ausiàs March es compon de 128 poemes conservats en 13 manuscrits. Que van ser transcrits entre el s.XV i la primera meitat del s. XVI. A partir de la 1a edició impresa es va intentar de donar un ordre de la seva obra er termes. El més característic va ser separar els seus poemes en cants d’amor, de mort i morals. Algunes edicions forma una divisió amb “el cent espiritual” La seva poesia tracta principalment d’amor; d’altra banda hi ha l’amor sensual comú amb l’animal, però com que l’home participa d’aquesta doble natura (esperit VS animal) d’aquí neix la contradicció de la vida amorosa.Malgrat que en certes obres Ausiàs March explica amors irreals, en la majoria analitza el drama interior originari per aquestes contradiccions. -En les obres que se li poden atribuir a una primera època les dames dels seus poemes s’encobreixen sota “senyals plens de seny” i hi apareixen sovint tòpics de l’amor cortès. -En altres obres possiblement d’una segona època aquesta contradicció els dos tipus d’amor es simbolitza per l’oposició entre ira/amor o odi/amor i per les percoles amb que convencen ’alguns d’aquests poemes. -El primer poema d’aquesta etapa final es el nº 87 i és el primer dels grans poemes morals i didàctics que te el poeta. En aquesta etapa cal destacar “Els cants del mort” possiblement escrits per la mort de la seva segona dona i també “El cant espiritual” la més important del poeta i una de les més grans de la poesia catalana. Tot i la seva evolució en la seva poesia hi ha coses que la diferencia de la de tots els altres poetes. També de les influències trobadoresques i italiana. Es dirigeix per la introspecció ( la reflexió interior) i l’anàlisi. D’altra banda contrasta amb aquest procediment de forma contundent d’expressió i canvis de to i l’estil. Aquest raonament persistent a vegades cau en l’exageració (hipèrbole) les imatges utilitzades sovint són fàcils però són adequades a l’estil crític que retenen explicar. Avui en dia encara es publiquen llibres de la seva poesia i també consta en moltes cançons de cantautors.

Sant Vicent Ferrer

Va ser mestre en teologia, orador extraordinari, predicador incopsable. Vicent Ferrer va se una figura molt influent a l'Europa del seu segle, envoltat de trets folklòrics i amb una abundant literatura referida als sants, es fa molt complicat comprendre literàriament aquest personatge. La seva figura ultrapassa els límits de l'historia literària i el converteix en tot un personatge.
Vicent Ferrer neix a València l'any 1350, fill d'un notari gironí, i als 17 anys ingressa a l'ordre dominica. Mes endavant estudia lògica, filosofia i teologia a Barcelona, Lleida i Tolosa i es ordenar sacerdot l'any 1378(28 anys) i durant 5 anys es el lector i mestre la càtedra de teologia de l a catedral de València, l'any 1380 escriu un tractat dedicat al rei Pere III el Cerimoniós on defensa agosarament al Papa d'Avinyó Climent VII en la disputa dels Sisme d'Occident. Al 1389 gaudint ja de molt prestigi es anomenat mestre en teologia i predicador general de l'orde dels dominis, a mes a mes, es anomenat capella domèstic del Papa Avinyó.

Al 1399 desprès d'una greu malaltia, experimenta una transformació espiritual i abandona la cort Papal per lliurar-se a la predicació, tot i així es manté atent als esdeveniments polítics i intervé; per exemple durant la declaració de compromís de cast amb el seu prestigi contribueix a imposar el candidat Ferran d'Antequera en contra de Jaume d'Urgell, i mes endavant intervé en les maniobres polítiques per resoldre el Cisne d'Occident.Inicia la seva tasca de missioner a València on aconsegueix les primeres conversions multitudinàries i viatja durant la resta de la seva vida arreu dels països catalans, el Regne de Castella, Galícia, el País Basc. El llengiadoc, la Bretanya, a Flandès, a Suïssa i a Llamborda i el Piemont; durant el seu pelegrinatge anava acompanyar d'una multitud de penitents. Entre aquesta multitud hi havia els reportadors,escrits que transcrivien en català i en llatí amb molta exactitud els seus sermons, una bona part dels quals s'ha conservat fins a l'actualitat, precisament es conegut que Vicent Ferrer predicava sempre en català i a mes, ara comprès a tot arreu. De la seva oratòria cal destacar-ne tota la gama de recursos i estratègies persuasives, la simplicitat de les seves paràboles, el llenguatge directe i expressiu, i la caracterització dels exemples capaços de commoure als orients. El predicador acompanyava els seus sermons, amb molta gesticulació i amb molts elements i estratègies per facilitar-ne la comprensió però ell mai va tenir la intenció de ser considerat un literat (escriptor). La seva única finalitat era la de "convertir musulmans, jueus i mals cristians"Mor a Givened (Bretanya) l'any 1419 on resten les seves despulles, menys el braç esquerra que es conserva a església d’Itàlia i el braç dret que es conserva a l’església de Sant Vicent Ferrer a Nova York.L'any 1455 el Papa Calixt III inicia la seva coronització (procés de fer sant a algú) feta efectiva tres anys mes tard pel Papa Pius II.

Francesc Eiximeris

Va néixer a Girona entre 1327-1332 (s.XIV) i va morir a Perpinyà al 1409. Era traductor que va estudiar a les escoles del seu orde i va completar la seva formació intel·lectual a la universitat d’Òxford (1374) va obtenir gracies a la família reial el títol de mestre de teologia per la universitat de Tolosa. A Catalunya es va dedicar a l'ensenyament entre els anys 1384 i 1408 va viure a València on va desenvolupar una activitat molt intensa com a predicador i també com a conseller de l'ajuntament de València, i hi va escriure la major part de les seves obres, com a recompensa a la seva fidelitat, al 1408 el Papa Benet XIII li va encomanar el bisbat d'Elna i li va atorgar el títol honorífic de patriarca de Jerusalem. Es trasllada a Elna immediatament però un any desprès durant un viatge a Perpinyà va morir. La seva obra es molt extensa i te com a objectiu fonamental l'educació religiosa i civil dels laica a qui ofereix síntesis del seu pensament, prestades per una manera sempre grossera, es a dir, a una prosa clara, precisa i amera. La seva aportació a la literatura catalana te importància en la gran qualitat de la seva prosa i en la seva traça, com a narrador d'exemples i d'escenes costumistes i recreador del llenguatge popular. 

Eiximeris no es un pensador original, sinó un compilador del bo i el millor de la tradició de l’església, que havia conegut de primera mà a Òxford i a Tolosa, i que estava molt ben representada a la seva extensa biblioteca. Les seves obres van tenir una gran divulgació, primer de forma monstruosa i mes tard en forma de llibre. L’èxit es va repetir amb les traduccions de diverses obres seves a l’Aragónès, el Castella, francès, llatí i fins i tot flamenc, però Eiximeris va escriure sobretot en llatí i català. La primera obra escrita en català va ser el Tractat d'Usura, un tractat d’ètica econòmica escrit poc desprès de la seva estada a Tolosa. La segona gran obra va ser Lo Crestia, a continuació va escriure el llibre Dos Àngels la seva obra mes llegida i traduïda, que es un tractat d’angelologia destinat a entendre el culte i el coneixement dels àngels.L’últim llibre important escrit en català es la "Vita Christi" es una vida de Crist que Eiximeris havia pensar descriure inicialment en llatí, però la va acabar escrivint en català.
Tirant lo blanc És una novel·la cavalleresca, històrica, eròtica, d’aventures... Es moderna, degut al Realisme, i que comprèn aspectes con: la desmitificació, la ironia, l’erotisme o l’ús de diferents tipus de llenguatge segons els personatges i les situacions.Joanot Martorell va ser, com el protagonista de Tirant Lo blanc, un cavaller, per tant, coneixia perfectament el món que retratava. Aqueta obra es divideix en diferents parts com Anglaterra, Sisília i Rodes, l’Imperi grec, el nord d’Àfrica..

Curial e Güelfa

Autor anònim, es caracteritza pel Realisme i la versemblança. Es divideix en tres llibres. El jove Curial, pujat a la cort del marqués de Montferrat, desperta una passió amorosa en Güelfa, germana de l’esmentat senyor i vídua del senyor de Milà. Aquesta dama encomanà al seu procurador i home de confiança, Melcior de Pando, l’educació de Curial. De seguida es Veíés l’efecte saludable de la protecció de la Güelfa, però dos ancians envejosos, adonant-se d’aquests amors, els descobreixen al marqués i l’inciten a vetllar per l’honor de la seua germana. Tot seguit, el marqués prohibeix a Curial de veure la Güelfa.Mentrestant, Curial combat a favor de la duquessa d’Àustria (la qual havia estat calumniada) i triomfa. Els ducs d’Esvèria (pares de la duquessa9 li ofereixen en matrimoni Laquesis, la qual s’enamora d’ell.Durant l’absència de Curial, la Güelfa s’ha retirat a un convent de monges, on fa una gran amistat amb l’abadessa. Al convent, hi arriben noves deformades de la relació de Curial amb Laquesis.Després de batallar contra Boca de Far (pretenent de Güelfa), arriba el gran moment d’anar al torneig de Melun, en el qual venç juntament amb el rei Pere II el Gran i els aragonesos. A més a més, a Melun, Curial és materialment assetjat per Laquesis. Després de la victòria sobre el Sanglier (un cavaller bretó de nom Bachier de Vilahir que mai no havia estat vençut), els vells envejosos en malparlen al rei de França i duen falses noves a la Güelfa. Aquesta promet no perdonar-lo mai més, si la cort del Puig, amb el rei de França, no li ho demanen. Curial, completament pobre, se’n va a Orient.

(A Jersalem troba el Sanglier, el qual ha entrat en religió), va al Parnàs i després, anant cap a Gènova, naufraga davant les costes de Trípolí. És fet captiu i venut com a esclau amb el català Galceran de Mediona a un cavaller anomenat Faraig Curial i Galceran enamoren la filla i la senyora de Faraig i les convencen perquè abjuren de la seua religió, però són castigades per abraçar la fe cristiana i són llençadés als lleons. Finalment, Curial i Galceran són alliberats i tornen a Montferrat.Un dia es presenta disfressat a la Güelfa i li canta la “cançó de l’Orifany”, la qual cançó havia estat composta per ell. La Güelfa el reconeix. Primerament, s’irrita, però després mana a Melcior que li òbriga una altra vegada els seus tresors, el qual, oblidant l’ofici de cavaller, es disposa a gaudir de la vida benestant.Gràcies a l’aparició del déu Bacó en un somni, torna a la cavalleria. La seua victòria sobre Guillem del Castel, el rehabilita a la cort de França. Va a Constantinoble, on fa grans cavalleries contra els turcs que ataquen la cristiandat i salva el marqués de Montferrat i guanya riqueses i glòria. Els déus també intervenen en els somnis de la Güelfa per tal que estime una altra vegada Curial. El rei de França fa ric Curial i prepara un torneig on aquest rei i la cort del Puig demanen mercé per Curial a la Güelfa. Curial meravella una vegada més i la novel•la acaba amb la descripció de les festes de les noces de Curial i Güelfa