Llibre segon curial e güelfa fragment

LA VIDA DE AUSIAS MARCH:

Va néixer al 1400 a la Ciutat de València, el seu pare Pere March i la serva mare Lionor Ripoll eren burgesos enriquits, que gracies als seus diners havien aconseguit el títol nobiliari. Ausias es queda orfe de pare als 16 anys i només té l'opcióó de triar la carrera militar i es fet cavaller, com que en aquest moment estem en geurra i participarà en Sicília, Sardenya, Còrsega, al Nord d'Àfrica (Djerba). Tot això succeix entre el 1420-1424, va lluitar a les ordres del rei Alfons IV el Magnànim (succesor de Ferran d'Antequera, dels Trastamera). Va conquerir Nàpols i a més ho va fer tan bé que quan es va retirar el rei li va agraïr els serveis amb la nominació de “Senyoria Benarijó”. Al 1426 va ser nombrat falconer reial i quan tenia 33 anys es quedar orfe de mare i es fa càrrec d'una germana que tenia sordó-muda. Als 40 anys es produeix el casament amb Isaberl Martorell, germana de Joanot Martorell, però com que aquesta família estaba emprobrida i els diners que havia d'aporta la dóna al matrimoni no van ser mai donats,entre Ausias March i un germà d'Isabel sempre van haver amenaçes (cartes). Al 1439 resta vidu i ja no sabia res d'aquesta família. Al1443 es casà amb Joana Escovina que aportarà un dot de 50000 florins, va ser un matrimoni ben avingut. Al 1454 es produeix la mort de Joana, a la qual li dedica uns cants molt preuats en la poesia catalana. Al 1459 mort a València sense descendencia oficial, però se li reconeix com a mínim l'existencia de 4 fills bastards.

L'OBRA D'AUSIAS MARCH

Senyor - Fidelitat - Vassall,Dóna - Amor - Amant, Déu - Amor - Ànima, Dona - Amor - Amant ( Dante-Beatriu, la va veure dos cops)(Petrarca-Laura la va veure 1 cop) La dona real d'Ausias March té virtuts i vicis, i amb aixó trenca amb la visió misògina mediaval. Trenca amb la visió negativa de la dona, de la qual es tenia “odi=por” i es col·locava a dalt de tot o abaix del tot. Amb aquesta nova visió va fer un intent de viure l'amor real i total, tant espirtiual com físic, però això no és possible.

Cants d'amor:

Plena de Seny Llir entre Cards Amor amor Foll amor Cants de mort (6): dedicats a Joana Escona Cants morals:
tracten de qüestions étiquesCant espiritual
S'han conservat 128 poemes, en total uns 1000 versos que són decasil·labs (4+6, amb una pausa al mig). Ha influit en molts poetes com Garcilarso de la Vega o Quevedo, i les seves obres han estat traduïdes al castellà, llatí...

TRETS DE LA SEVA OBRA

Utilitza el català perquè està utilitzant i expressant el seu “jo” real, a més tampoc sabia occità, i també perqué tothom ho pugui entendre, comçà a ser una llengua en desús. Per parlar d'una dona real ho ha de fer en una llengua real. Expressió de les angoixes i els projectes d'un “jo” irrepetible.Duresa de les paraules inusuals, utilitza expressions i comparacions impensables en la poesia.Absència d'un món amable: apareixen els hiverns, les tempestes, el fred, el desert, la soledat.Els personatges són comparats amb malalts, comdenats. Èrspmes esgarrades (falta d'un membre)Poesia de comprensió difícil, perquè expressa el seu “jo”, no estas pendent de si te entendràn.Manca de musicalitat, versos durs.Interrogacions, preguntes a l'interlocutor inventat pel poeta.

CONCEPTE QUE TÉ DE LA DONA

De la dona no li interessa el físic, sinó el seu interior, el que ell anomena el “gest” o actitud. Busca un profunditat en ella, trobar el seu “jo”. El físic és evident i per tant de les coses evidents no es palar en 10000 versos només diua d'una dona que té la pell blanca i l'altre els ulls negres.L'amistat cap a ella com a persona capaç de salvar-lo´.Timidesa (el tímid reflexiona i começa a veure-ho tot i no t'equivoques) no correspondencia per part de la dona i desengany per part del poeta (la felitat es viu, el dolor s'explica).El poeta viu una tristesa complaguda, barrejada amb el delit (felictat) i sentim melacolia (complaure's en la propia desgracia, sentir-te felíç en la desgracia, l'ultima fletxa de cúpido d'or va ser per Ausias i es sent desgraciat perque les de tots els altres són de plom).Ell es considera que té secrets d'amor que només ell coneix.La mort (no el preocupa morir, sinó que morint deixarà d'estimar) no com alliberament sinó com un dolor afegit per no poder continuar estimant.La desconfiança en la psicologia femenina, en contradicció amb els trobadors on la dona es perfecta.Insconstancia d'una dona que no sap mantenir un amor, té molts alts i baixos (la seva psicologia)Asatisme (abstinencia) i solitud per part del poeta com a resultat.

CAUSES DE LA DECADÈNCIA

1421 amb la mort de Martí I l'Humà entronització de la casa castellana dels Trastàmera i per tant el castellà esdevé la llengua de la cort.1474 Castella i Aragó s'uneixen en el matrimoni d'Isabel I Ferran. La cort a partir d'ara serà castellana.L'aristocràcia acaba per diluir-se, l'aristocracia catellana i abandona el país.La burgesia no pot o no sap assumir el paper de la classe dirigent del país.Amb la desaparició de la monarquia del país, desaparicó també de la Cancelleria Reial(dialectització de la llengua).El centre polític es trasllada a Castella, castellanització de les classes dirigents i descinfiança en l'ús literari cult del català.La universitat que hagués pogut fer una feina substituidora s'expressa en llatí..Les polítiques centralitzadores, Guerra dels Segadors, fins arribar amb la dinastia dels Borbons a l'extinció de l'Independencia. Decret de Nova planta (1716) a partir del qual la llengua catalana es prohibida i perseguida.

LA LITERATURA VULGAREL CANÇONER

L'home ha cantat sempre: treball, bressol, Camí, guerra, devoció, dona, taverna, insult, dolor, alegria, joc...Al llarg del temps han cantat totes les classes socials, sobre tots els temes possibles i en tots els registres.

Canço:

Culta (escrita) o popular (no recollida, no escrita fins al s.XVI)

Cançó popular:

Autor anònim (via tradicional, en formació permanent ja que com que era de transmissió oral patia molts canvis i n'hi habia diverses versions d'una mateixa), autor culte (única versió)
Cançons: nadales, cançons religioses, goigs, cançons de bandolers, cançons de lladres de camí, cançons de pandero, comundes...

EL ROMANCER

Atestat des del s.XV (tenim constancia) amb elements castellans, Gal·lics (occità i frances), autòctons, per tant 3 orígens possibles. Constitució fonamental es fa els s.XVI-XVII-XVIII, època de la decadència de la literatura culta.El poble gairbé és l'únic creador, manifestador, mantenidor i conservador del tresor poètic.Presencia de popularismes, barbarismes, incorrecions...Temàtica: la principal i més important és la sentimental, fantàstic, narratiu, patriòticLa seva coneixença prové directament de la tradició oral, recollida al s.XIX per Manuel Milà i Fontanals i Manau Aguiló (que van viatjar de poble en poble cercant i escrivint aquestes cançons)

CLASSIFICACIÓ DELS ROMANÇOS

Ultrapirinenca (Francès, occità): Els tres tambors (tradicional), La pressó del Rei de França, La pressó de Lleida* Castellana* Autòcton: - Històrics: Catalunya Comtat Gran (els segadors), Bac de Roda (Felip V), Guerra de la Independencia.-

Bandolers:

Perot Rocaguinalda (Quixot), Joan de Serrallonga-

Trabucaires i Contrabandistes:

Xafaroques, El Cabrer, Panxa Ample, Toca-Son-

Temàtica Diversa (sentimental):

El testament d'Amèlia, El rei mariner, El compte, Armau, La damma d'Aragó.

ASPECTES DE LA GUERRA MEDIEVAL

En la guerra medieval, l'antigüitat, el bizanci i l'època moderna -que eren grans masses de persones que lluitaven-, s'oposen a la cavalleria: a la muntura costosa, l'armadura i els estreps, i en la cavalleria només lluitaven els cavallers.

CAUSES DE LA GUERRA MEDIEVAL:

Les causes de la guerra medieval són varies;* L'ambició personal, per part dels reis, de posseïr altres territoris o propietats..,* La venjança,* L'entreteniment o aventura,* Prendre's la guerra com un ritu, una cerimònia,* Les guerres religioses, com el fenòmen de les cloades,* Les guerres entre reis,* Una guerra econòmica,* Una Guerra CivilTRETS DE LA GUERRA MEDIEVAL> En la guerra medieval, el cavaller combatia individualment, i era ajudat per un equip de servidors.> Ell era qui s'havia de procurar el rescat. Aquest era el seu ofici, i els beneficis eren individuals.> Es desconeixia el reclutament forços (la mili), i la guerra no la feien ni els nens, ni les dones, ni els vells ni els religiosos; només els cavallers.> Els exèrcits tenien una insignificancia nombrosa, degut a l'atomització del poder, que estava molt repartit.> L'armament va progressar: va millorar la metal·lúrgia, el metall; va millorar el transport, les màquines de guerra, els enginyers; va millorar també la cartografia, que és la ciència dels mapes), i també va millorar la geografia.

NOVEL·LA DE CAVALLERIES

Contenen elements inversemblants (no creíbles):* Màgia* Fantasia* Exotisme: hi surten paisatges inexistents* Linealitat pricológica dels personatges: no evolucionen* Els fets són narrats juxtaposadament, no hi ha interrupció entre ells* L'heroi és llegendari i l'ambient és misteriós.

Exemples de novel·les de cavalleria:

“Cicle Artúric”* “Tristany i Isolda”* “Palmerí d'Anglaterra”* “Amadís de Gaula”* “El Quixot”NOVEL·LA CAVALLERESCAContenen elements versemblants o reals:*
Realisme* Els paisatges són coneguts* No hi apareixen fets meravellosos* Profunditat psicológica dels personatges, que evolucionen al llarg de la novel·la* L'ambientació té molta importancia* Hi apareixen elements històrics* Hi ha un cert autobiografisme* L'estructura és un precedent de la novel·la realista (S.XIX)

Exemples de novel·la cavalleresca:

“Tirant lo Blanc”* “Curial e Güelfa”CAVALLERIA S.XV
La cavalleria del S.XV prové d'una burgesia ennoblida, i intenta ressucitar l'ideal cavalleresc perdut al S.XIII.S'aconsegueix aquesta resurrecció mitjançant el torneig, els passos d'armes, els vots estrafolaris, guerres, la defensa de fortaleses,...
CURIAL E GÜELFA> Es va escriure a mitjans del S.XV, i el seu autor és desconegut.> Es va redescobrir al SXIX i va ser publicada al 1901 per Antoní Rubió i Lluch.> A diferència de les novel·les de cavalleria franceses i castellanes, no té elements meravellosos.> Curial és el protagonista, i és fort i valent però a escala humana.> Curial es comporta de manera creible i possible: és destre amb les armes i té cultura artesana.> La geografia del llibre és precisa i coneguda> Els personatges que hi surten tenen noms reals o que poden ser-ho> Les qüestions sentimentals desencadenen les accions i això obliga a l'autor a ajustar-hi la psicologia dels personatges> Curial té grans qualitats pero no és noble ni té diners> Güelfa és noble i diners, però no té marit.

Parts de la novel·la:Primera part:

> Curial va a la cort de Montferrat (nord d'Itàlia)> Allà rep una educació cortesano cavalleresca. Destaca sobre els altres companys.> La vídua Güelfa es fixa en ell, i el tria.> L'assumpte de la Duquessa d'Àustria: ell es dirigeix cap allà per lluitar en la seva defensa. A mig camí es troba amb Jacob de Clèves, es fan companys i van a lluitar junts.> Laquesis és la filla de la Duquessa d'Àustria, i Curial i ella s'enamoren.> Güelfa s'enfada, i es retira a un convent.> Curial té remordiments, abandona Laquesis i torna a la cort.> Mentre ell era fora, un cavaller, Boca de Far, intenta enamorar a Güelfa, i quan Curial torna, combaten i el mata.> Curial i Güelfa fan les paus.

Segona part:

> Curial viatja a Melú (prop de París) a combatre acompanyat d'una criada, Arta (Festa), que Güelfa ha ordenat que l'acompanyès.> Pel camí, es produeixen diversos combats, i Curial sempre surt vençedor.> Una nit, fan una estada en un convent de monjes.> Es troba amb tres cavallers, entre ells es troba Pere II el Gran, i es fan amics de seguida.> Combat a Melú. Al torneig, guanyen Curial i Pere.> Entre el públic que ha assistit al combat es troba Laquesis, i es retroben.> Güelfa se'n assabenta, i Curial perd el favor de Güelfa, ella deixa d'enviar-li diners.

Tercera part:

> Curial es fa militar, ja que no té diners.> Embarca cap a Orient, i el vaixell en el qual viatja naufraga.> Ell i els altres nàufrags arriben a les platjes de Tunis.> Els soldats de Tunis els agafen i els venen com a esclaus.> Curial és esclau, el compra un burgés molt ric de Tunis, i el nomena jardiner.> La filla d'aquest burgés, Camar, s'enamora d'ell quan el veu.> Güelfa envia a persones a buscar a Curial per saber la situació en la que es troba Curial.> Camar és obligada pel seu pare a casar-se amb un príncep> Camar es suicida perque no es vol casar amb aquell príncep.> El pare de Camar proposa a Curial participar en una lluuita amb lleons i si guanya li donarà la llibertat. Curial guanya i és alliberat.> Curial torna a Montferrer> Güelfa el rebutja> Curial va a Turquia a batallar contra els turcs, per agafar fama> Es torna a convocar el torneig de Melú, i Curial hi torna a participar> Güelfa perdona a Curial, i es casen> Curial és nomenat per part del rei de França príncep d'Orange