La Llibertat Segons John Stuart Mill: Sobirania i Societat

La Llibertat Segons John Stuart Mill

Aquest document explora els conceptes clau de la llibertat individual i els límits de la sobirania social, segons la perspectiva de John Stuart Mill.

Límits de la Sobirania Individual i Social

• Quin és el límit just de la sobirania de l'individu sobre si mateix? Li correspon decidir sobre allò que només l'afecta a ell.
• Quins límits pot posar la societat a aquesta sobirania? La societat només pot decidir sobre allò que l'afecta a ella.

Hume i Mill neguen les teories contractualistes de T. Hobbes, J. Locke o Rousseau, que deien que la societat s'havia originat en un contracte. Encara que diuen que tots els que visquin dins d'una societat de la qual reben protecció hauran de seguir una línia de conducta que els obliga:

• En un sentit negatiu: no pot perjudicar els interessos que legalment estan mal vistos dels altres.
• En un sentit positiu: l'obliga a assumir la càrrega que correspon en la defensa de la societat i dels seus membres.

La Societat i la Sobirania Individual

Mill proposa una menor sobirania de la societat sobre la sobirania d'un individu:

• La societat pot imposar legalment obligacions a tots els individus que les incompleixin.
• Però si perjudica els interessos de la societat o dels altres sense infringir cap dret de la societat o de l'individu, només se'l pot castigar amb el càstig d'opinió, però no amb la llei.
• La societat no pot intervenir en res si la conducta d'una persona l'afecta només a ella o als altres si aquests ho volen, perquè si no, la llibertat de l'individu no és perfecta.

La Llibertat Individual i el Benestar Personal

Cada persona és la més interessada en el seu propi bé i la que millor es coneix; així doncs, serà ella la que millor es proporcioni la felicitat. No és cert que la societat tingui elements que puguin determinar el que és millor per a un individu que ell mateix.

Intervenció Social: Opinió vs. Llei

Mill diu que és impossible que les persones no intervinguem en la vida dels altres quan creiem que no és correcta. Però diferencia molt la intervenció legal amb la de l'opinió. D'aquests aspectes, només es pot intervenir castigant-los amb l'opinió, i això es fa perquè no es pot limitar la llibertat individual. Aquesta intervenció pot incloure:

• Recriminar qui sigui per la seva forma de viure o pels seus actes.
• Triar la companyia segons el nostre gust.
• Prevenir els altres en contra seu, fent-los veure que es perjudiquen.

Però si només està en joc l'interès dels altres, no tenim cap dret a violar els seus drets per molt que no els compartim.

L'Impacte del Mal Personal en la Societat

El mal que es fa una persona (ferint la seva dignitat o salut) també afecta els altres. Hume ara diu: «No és admissible que la societat protegeixi els adults que porten una vida que els perjudica amb prohibicions, tal com fa amb els menors?»

• Part del mal que una persona es fa a si mateixa pot reduir els drets dels altres.
• Però si l'individu no viola cap deure i no afecta els altres, per molt que afecti la societat, aquesta els ha de suportar perquè el benefici més gran és la llibertat humana.

L'Educació i la Moral Individual

La moral individual canvia segons l'educació prèvia que s'hagi tingut. Mill pensa que prohibint perquè un individu no cometi un error, no s'adonen que un exemple serà més bo que perjudicial, perquè mostrarà les males conseqüències d'aquells comportaments.

Exemples Històrics de Limitació de la Llibertat

A continuació, es presenten 7 exemples històrics del fet que la humanitat s'ha pensat que pot limitar la llibertat moral dels altres individus:

1. Els mahometans experimenten antipatia amb tots aquells que no segueixen les seves abstinències religioses (menjar carn).
2. Els espanyols consideraven impietat retre culte a «Déu» per un ritu que no fos el catòlic. No tenen dret a perseguir els altres perquè els altres tampoc tenen dret a perseguir-los a ells.
3. El puritanisme religiós d'Anglaterra descoratja tota mena de festes i d'esbargiments públics i privats, però no es pot legislar en contra perquè afecta els gustos privats (llibertat individual).
4. Als EUA (democràcia), el sentiment de la majoria estableix una vigilància moral molt estricta sobre cadascun dels individus (treballador que té més diners no pot mostrar-ho).
5. Als EUA i colònies angleses, per prevenir els excessos, diuen que els individus tenim «drets socials» sobre els altres, i això fa que puguin prohibir aspectes als altres com ell ho pot fer.
6. La llei sabàtica afecta la llibertat de l'individu (festa a la feina/escola el cap de setmana).
7. A Anglaterra es justifica la persecució del mormonisme. Mill desaprova el mormonisme perquè diu que és una expressió de submissió sobre la dona i que aquestes coses s'originen per culpa d'una mala educació.