La Llibertat guiant el poble: Estil i significat

Fitxa tècnica

• Títol: La Llibertat guiant el poble
• Autor: Eugène Delacroix (1798-1863)
• Cronologia: 1830
• Estil: Romanticisme
• Tècnica: Oli sobre tela
• Dimensions: 2,60 m x 3,25 m
• Localització actual: Museu del Louvre

Anàlisi formal

Les pinzellades mostren una gran desemboltura i ondulació. El roig i el blau de la bandera, de la vestimenta del ferit que s'alça davant la Llibertat, i de la polaina del mort de l'esquerra, ressalten per damunt de la predominança de les tonalitats ocres i grises del conjunt. Els tres elements creen una línia recta imaginària que forma un eix central. Aquests elements són prioritzats per la llum irreal del quadre, que il·lumina la Llibertat amb la bandera tricolor, part del cos del nen del seu costat, el moribund de la jaqueta blava, el mort del marge inferior esquerre i les mans i mitja cara de l'home del barret. El tractament de la llum i el color estan fets per potenciar el moviment.

Composició

La composició d'aquesta obra remet a la d'El rai de la Medusa de Géricault, ja que les figures s'emmarquen dins d'una piràmide ascensional en el vèrtex de la qual s'ha substituït el drap del nàufrag per l'ensenya francesa.

Els dos morts de primer terme també mantenen un paral·lelisme amb els cossos sense vida que s'aprecien en primer pla a l'obra de Géricault; fins i tot les cames alçades del difunt del marge esquerre semblen inspirar-se en les del finat de la banda oposada d'El rai de la Medusa. L'atenció es dirigeix cap a l'observador, a punt ja d'englobar-lo.

Descripció de l'escena

L'escena se situa als carrers de París; les torres de Notre-Dame al fons així ho corroboren. La figura femenina central és una al·legoria de la Llibertat i duu un fusell en una mà mentre enarbora en l'altra una bandera francesa. La segueixen a l'esquerra un representant de la burgesia (segurament autorretrat de Delacroix) i un membre de la menestralia que branda un sabre; a la dreta, un timbaler armat amb dues pistoles.

Interpretació i funció

És la primera composició política moderna. Fa referència a les tres jornades revolucionàries (27, 28 i 29 de juliol de 1830) que tingueren lloc a París i destronaren Carles X (últim borbó francès).

La seva funció tenia una intenció propagandística en un principi. No es pot dir que sigui un llenç històric, ja que Delacroix no estava interessat a reflectir la realitat, sinó l'esperit dels que es van aixecar.