La llibertat guiant el poble context historic

LA LLIBERTAT GUIANT AL POBLE

FITXA TÈCNICA

Títol:

La llibertat guiant al poble

Autor: Eugène Delacroix (París, 1798-1863.

Cronologia: 1830.

Tècnica: oli sobre tela.

Mides: 2,60 x 3,25 m.

Estil: Romàntic.

Tema: al·legòric i històric.

Localització: Musée du Louvre.

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Eugène Delacroix fou el pintor francès més destacat del moviment ROMàntic. Deixeble de Géricault, Delacroix va centrar la seva formació en la còpia dels vells mestres del Louvre, especialment de Rubens i de l’escola veneciana. El descobriment de l’obra de Constable, la tècnica d’aquest pintor i la manera com emprava els colors per crear un ambient, el va fer viatjar a Anglaterra l’any 1825, on va quedar entusiasmat per la pintura anglesa de Gainsborough.

Atret per tot l’exòtic, com era la moda en l’època, l’any 1832, Delacroix va visitar El Marroc, on va descobrir la lluïssor de la llum i del color dels paisatges, a més d’adquirir una rica i variada imatgeria visl que apareix posteriorment en la seva pintura.

Quan va tornar a França, va rebre encàrrecs oficials per pintar i decorar edificis públics, i va arribar a ser, al final de la seva carrera, el pintor de murals més conegut del país.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Delacroix estructura la composició a partir d’un triangle en què la bandera tricolor de França ocupa el vèrtex superior i els cossos morts, al primer terme de l’escena, ocupen la base. La figura femenina esdevé l’eix central en relació amb el qual es distribueixen els altres personatges.

Un aspecte molt remarcable d’aquesta pintura és la gran mobilitat que Delacroix imprimeix a l’escena, donant més importància a la línia corba elevant lleugerament a la figura principal, de manera que cap obstacle visible no pot deturar-ne el progrés.

D’aquesta manera, Delacroix aconsegueix que l’acció s’adreci directament vers l’espectador i el fa participar de l’escena. Al fons, s’intueix la silueta d’alguns edificis de París, així com les dues torres de Notre-Dame, un detall que permet situar l’escenari dels fets.

Cromàticament, l’obra està dominada per tonalitats fosques i ocres. Delacroix trenca aquesta monotonia amb la inclusió, a zones determinades de la tela, dels colors de la bandera francesa: blanc, vermell i blau. Aquests colors són il·luminats per un focus irreal que l’artista disposa expressament per destacar aquestes zones. Tot això ens indica que Delacroix ha supeditat les funcions naturalistes del color i de la llum a la seva voluntat de crear un dinamisme intern que reforci el caràcter abrandat del quadre.

TEMÀTICA

Aquest quadre transforma el al·legoria els fet revolucionaris que es van produir a París els dies 27, 28 i 29 de juliol del 1830 i que van posar fi al regnat dels Borbó a França i van donar pas a una monarquia constitucional. La finalitat d’aquesta tela era remarcar l’esperit combatiu i de rebel·lia que va unir el poble francès.

Amb aquesta intenció hi ha representades classes i categories socials diferents: la burgesia, personificada amb la figura que porta barret de copa alta i que agafa un fusell; la classe menestral, amb camisa blanca, un barret i un sabre a la mà dreta; els joves, que simbolitzen el canvi futur, armats amb pistoles, i la gran massa popular que ocupa el segon terme i el fons de l’obra. Guiant tots aquests personatges hi ha una figura femenia mig nua i armada amb un fusell, que fa onejar la bandera tricolor. És la personificació de la llibertat i, per assimilació, de la nova França per la qual lluiten. El gran impacte de l’obra va fer que, amb el temps, se n’oblidés la funció propagandística inicial i que se li anés atribuint un caràcter més commemoratiu.

MODELS I INFLUÈNCIES

L’obra de Delacroix recull la influència de diferents creadors: la força dinàmica de Rubens, la terribilità de Miquel Àngel, el clarobscur de Caravaggio i el tractament del color de l’escola veneciana, sobretot Ticià. Tampoc no va ser aliè a pintors més propers com Goya o el seu mestre Géricault, de qui sembla haver tret algunes de les figures mortes o agonitzants de la part inferior de la tela, que recorden les del Rai de la Medusa.

Considerat l’exponent màxim de l’art ROMàntic francès, Delacroix va ser un dels pintors principals de la temàtica exòtica, que vesteix amb una gran riquesa cromàtica. Això va tenir molta repercussió posterior i va inspirar l’obra d’un gran nombre d’artistes com Renoir, Seurat i Van Gogh, entre d’altres.

SOL IXENT. IMPRESSIÓ

Títol: Sol naixent. Impressió

(en francès: Impression Soleil Levant)

Autor: Claude Monet

Cronologia: 1872

Tècnica: oli sobre tela

Mides: 48 cm x 63 cm

Estil: impressionista

Tema: Paisatge

Localització: Musée Marmottan (París).

(La pintura va ser robada del museu l'any 1985 i no es va recuperar fins el 1990. Des de 1991 ha estat de nou en exhibició).

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Claude MONET va ser el pintor més representatiu de l'Impressionisme. Després d'uns inicis com a caricaturista a Le Havre, al 1859 Marxà a París, on va tenir contactes amb PISSARRO, RENOIR, SISLEY i, sobretot, BAZILLE. Després d'uns inicis desafortunats, l'any 1870 va fer un viatge a Londres. Allà, les particularitats del clima del país, així com l'estudi de l'obra de John CONSTABLE i William TURNER li van donar una altra visió del tractament pictòric de la llum.

De tornada a França l'any 1871, MONET es va establir a Argenteuil fins al 1878, període en el qual va pintar els quadres més famosos i característics del moviment impressionista. En aquestes obres centra l'atenció en els reflexos de la llum a la superfície de l'aigua i l'atmosfera que crea aquest efecte. Novament a París, la fama del pintor francès va augmentar, i a partir del 1890 es va concentrar en sèries de quadres en què pintava un mateix tema a diferents hores del dia per tal de representar les variacions de les tonalitats d'un mateix cos segons la manera com hi incideix la llum. Va arribar a pintar més de tres mil quadres, la majoria dels quals són escenes fluvials, paisatges o marines que resumeixen una nova manera de representar una realitat sempre canviant.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Sobre un fons nebulós, en el qual a penes s’esdevenen els pals dels grans vaixells mercants i les xemeneies fumejants de les factories del port, el sol, representant per una petita rodona ataronjada, sobre pas i il·lumina les tranquil·les aigües marines, on apropant-se a l’espectador, naveguen tres petites embarcacions de rem.

En aquest quadre de MONET prescindeix dels criteris de representació convencionals de manera que, obeint només les emocions suscitades per la representació directa dels diferents elements naturals, abandona la pràctica acadèmica de perfilar i detallar els objectes. Tot el que apareix a la tela és finit d’un conjunt de pinzellades, brillants i dinàmiques , que només insinuen i aconsegueixen amb això una sorprenent sensació d’esbós.

Pel que fa els colors, hi domina el to blau grisenc de la tènue boirina en la qual el pintor ha embolcallat tota l’obra. En paral·lel contrasta fortament l’ataronjat del sol i els eu reflex lumínic. L’elecció dels dos colors complementaris no ha estat casual, sinó que respon al fet que el pintor coneix la llei del contrast simultani, descoberta l’any 1839 pel químic francès Eugene Chevreul. Segons aquesta llei, la juxtaposició d’unes tonalitatscomplementàries fa que la intensitat de totes dues sigui més gran, cosa que permet abandonar el sistema tradicional del clarobscur.

TEMÀTICA

Sol ixent. Impressió mostra una vista plàcida del port de La Haure , on MONET va passar la joventut. En aquesta obra recorre un dels temes preferits de l’època: la representació dels reflexos de la llum d’amunt l’aigua. S’hi pot observar també l’interès que suscita en el pintor francès la voluntat de captar la presència i la influència de l’atmosfera en la natura. Això fa per exemple, que no es puguin distingir clarament les formes de les embarcacions del fons.

Aquesta obra, presentada en la primera exposició impressionista, l'any 1874, va donar nom al moviment arran de les dues paraules que va publicar a la revista satírica Le Charivari el crític d'art Louis Leroy, que, basant-se en el quadre de MONET, va titular irònicament la seva crítica "Exposició dels impressionistes". Aquest enunciat alludia al caràcter poc definit del quadre, i va arribar a afirmar que "el paper d'empaperar en estat embrionari és fet amb molta més cura que aquesta pintura"

MODELS I INFLUÈNCIES

L’obra de MONET no es pot entendre sense l’experiència pictòrica de l’escola de Barbizon i la influència de l’obra del paisatgista anglès William TURNER. Monet va portar a l’art un element clar de trencament en relació amb el sistema perceptiu i representatiu tradicional i malgrat que va continuar mostrant una actitud eminentment naturalista, la seva experimentació va servir com a base per a les revolucions postimpressionistes i avanguardistes posteriors.