La Llibertat Guia el Poble: Anàlisi i Interpretació

Context Històric:

A partir de l'any 1815, els acords del Congrés de Viena ajudaren les monarquies europees a contenir el procés revolucionari. I, confiades un altre cop, recuperaren una organització basada en els principis de l'Antic Règim. La Revolució, però, havia deixat la seva empremta: la burgesia conservava viva la seva ideologia liberal, i els grups socialment menys afavorits, el seu descontentament.

Dins l'àmbit cultural, el moviment romàntic va gaudir de les simpaties dels pobles, que iniciaren, per diferents motius, un procés d'afirmació nacional.

Així, doncs, liberalisme, romanticisme i nacionalisme es trobaven presents en les revolucions burgeses que van esclatar a Europa durant la primera meitat del segle XIX. La Llibertat Guia el Poble és una obra pictòrica que barreja tots aquests sentiments: reflecteix un fet real, ja que ens mostra la lluita del poble de París (burgesos i obrers units en l'acció revolucionària) contra la monarquia absoluta.

Lluís XVIII s'havia adonat que no podia suprimir tot el que s'havia aconseguit durant la Revolució Francesa. Per això va mantenir la igualtat dels francesos davant la llei i les llibertats de premsa, pensament i culte. Tanmateix, el sufragi censatari continuava vigent.

El 1814, després de la mort del rei, va pujar al tron Carles X i va intentar un retorn a l'Antic Règim, tot retallant les llibertats. La burgesia va mostrar el seu descontentament a través de la premsa, de la qual tenia el control.

Paral·lelament, França estava en ple procés d'industrialització. En aparèixer les primeres crisis de sobreproducció, la burgesia va veure com es reduïen els seus beneficis econòmics mentre la classe obrera vivia una situació de penúria insostenible.

Els burgesos volien la implantació d'un règim liberal que millorés les seves possibilitats de desenvolupament econòmic.

Pel juny del 1830, el primer ministre de Carles X dissolgué la Cambra de Diputats i suprimí la llibertat de premsa. Va ser el detonant que va fer esclatar a París un moviment popular en defensa de les llibertats, secundat per la burgesia i per la premsa.

La lluita als carrers, durant els dies 27, 28 i 29 de juliol, va comportar el triomf de la revolució liberal, que ràpidament va servir de model per a altres revolucions europees.

L'arribada al tron de Lluís Felip d'Orleans va suposar la implantació d'un règim polític liberal moderat.

Elements Plàstics:

Des del punt de vista tècnic, la pintura de Delacroix suposa una innovació pel seu colorit. Utilitza tonalitats diverses i vibrants, amb una factura molt solta. Al mateix temps, redueix la utilització del negre i resol les ombres mitjançant colors complementaris. Els colors són il·luminats per un focus irreal que l'artista disposa expressament per destacar les zones on apareix la bandera tricolor. Tot això ens indica que Delacroix ha supeditat les funcions naturalistes del color i de la llum a la seva voluntat de crear un dinamisme intern que reforci el caràcter abrandat del quadre.

La llum, que llisca per la figura de la Llibertat fins al cos del caigut, en primer terme, tot construint una violenta diagonal, i es dissol en la boira i el fum del fons, contribueix a potenciar el caràcter dramàtic de l'escena.

Les façanes i les teulades de les cases de la dreta es perfilen mitjançant petits tocs, mentre que el grup de persones configura un conjunt de taques fosques, que ens fa pensar en Goya. La sensació de profunditat es crea utilitzant la relació temàtica entre el fons i el primer pla.

Composició:

La composició de La Llibertat Guia el Poble és piramidal, asimètrica i ascendent. Les barricades es construïen en forma d'escales pel costat dels qui les feien servir per protegir-s'hi, amb la finalitat de facilitar el salt, en cas de necessitat. Així va solucionar Delacroix el problema de disposició dels personatges: situant-los sobre els esglaons i destacant-ne, en la posició més elevada, la figura de la Llibertat que esdevé l'eix central en relació amb el qual es distribueixen els altres personatges.

Aquesta disposició, però, no es pot entendre sense parar atenció al quadre de Théodore primer terme, que presenten una posició semblant, malgrat que invertida.

Al mateix temps és important destacar l'element unificador, que s'aconsegueix mitjançant la repartició dels colors de la bandera tricolor per tot el quadre. És com si el ressò de la bandera s'estengués per tota la composició.

Estil:

El moviment romàntic francès busca com a font d'inspiració del seus temes la història, però no la de l'antiguitat, sinó l'anomenada «dels temps obscurs».

El romanticisme suposa: l'allunyament del temps, l'allunyament de l'espai. I és en aquest temps passat on troba les arrels històriques, que el porten a identificar-se amb la noció d'independència nacional i de sentiment individual.

Des del punt de vista ideològic, els grans pintors romàntics francesos es caracteritzen perquè duen a terme una fusió perfecta entre la suggestió, provocada per altres paisatges i altres èpoques, i la preocupació pel món que els envolta.

Però el romanticisme és un art que rebutja les coses comunes de la vida quotidiana, un art en el qual preval la imaginació i que mostra predilecció pels moments de tensió. Reflecteix l'atmosfera de les revolucions, esdevenint un crit de llibertat dels pobles, dels sentiments i dels artistes.

Delacroix és considerat el centre del moviment romàntic francès. I La Llibertat Guia el Poble, la «primera composició política de la pintura moderna».

La seva incidència en la pintura posterior ha estat molt intensa.

Interpretació

Contingut i Significació

Concretament, l'escena sembla que es refereix als fets succeïts el dia 28, ja que, en el títol originari de l'obra, aquesta data precedia el nom actual.

Aquell dia, els combats més aferrissats van tenir lloc a prop de l'Ajuntament, però el que aquí ens ofereix Delacroix és una vista fictícia, en què podem distingir, al fons, entre el fum i la boira, les torres de la catedral de Notre-Dame.

El centre del quadre està ocupat per una vigorosa al·legoria femenina de la Llibertat que, iconogràficament, troba la seva inspiració en les victòries alades gregues, en la Venus de Milo i en la personificació de la llibertat dels grecs davant els turcs, que trobem en l'obra Grècia expirant sobre les ruïnes de Missolonghi (1826), del mateix Delacroix.

La Llibertat, amb un pit descobert i enarborant la bandera tricolor, porta un barret frigi vermell, dels que duien els jacobins en la Revolució Francesa. El seu senzill vestit la identifica amb una dona del poble. A més, s'entén que és una representació de França, que avança amb pas ferm cap al seu alliberament.

A la seva esquerra marxa decidit un jove, amb una pistola a cada mà. Duu al cap la boina negra de vellut dels estudiants. Es tracta del personatge a la valentia del qual es degué l'avanç des del pont del Sena fins a l'Ajuntament i que morí en aquesta batalla. Fou immortalitzat per Victor Hugo, amb el nom de Gavroche, en Els miserables.

El personatge amb barret de copa i un fusell de caça que figura a la nostra esquerra és un representant de la burgesia. El seu rostre podria respondre a un autoretrat de l'autor, que no va participar en la revolta i que, en una carta al seu germà, manifestava: «No he lluitat pel meu país, però almenys pintaré per a ell».

En primer terme, a l'esquerra, resta un personatge mort, al qual han pres les sabates i els pantalons. Al seu costat, un camperol aixeca els ulls en direcció a la Llibertat, abans de ser aixafat per la multitud que avança.

Els morts de la dreta són dos militars: un cuirasser i un membre del cos suís.

A la dreta del burgès hi ha un personatge que identifiquem amb un obrer d'una fàbrica. Llueix a la boina una escarapel·la revolucionària i porta sabre i pistola.

Al fons apareixen formades les tropes reials, encarregades de reprimir els insurgents.

La revolta es va acabar amb 1.800 rebels morts, en honor dels quals Berlioz va compondre la Simfonia heroica i triomfal.

El rei Lluís Felip d'Orleans no va acceptar de bon grat una obra que enaltia la rebel·lió. El Ministeri de l'Interior la va comprar i la va exposar durant un any, abans de retirar-la. Amb la revolució del 1848, va tornar a sortir momentàniament a la llum. I el 1874 va entrar a formar part de les col·leccions del Louvre.

Funció:

El quadre va ser pintat amb la intenció romàntica de mostrar l'esperit dels insurgents, i d'aquí deriva una primera funció propagandística. Però el pas del temps l'ha convertit en la icona, per excel·lència, de l'Estat francès.