Llibertat, Existència i Coneixement en la Filosofia

1. És lliure l’ésser humà?

Per parlar de llibertat, cal definir-la a partir de la presència de diferents alternatives i la possibilitat d’escollir entre elles.

Es pot demostrar l’existència de la llibertat?

• Llibertat com a evidència: Autors com Descartes i Sartre consideren la llibertat un tret essencial i evident de l’ésser humà. L’ésser humà només pot ser en tant que ésser lliure.
• Llibertat com a creença: Segons Kant, no és demostrable la seva existència, però tampoc la seva no existència. Tanmateix, si no existeix, l’acció moral perd el sentit. Així, la recupera com un postulat de l’acció pràctica que serveix per justificar l’esforç moral en l’ésser humà.

2. Té sentit l’existència humana?

Respostes de la filosofia contemporània:

1. Sentit transcendent: Vincula l’existència a alguna forma de transcendència, amb un pes important de la religió.
2. Pessimisme vital: Nega que es pugui trobar cap sentit a la vida humana.
3. Vitalisme: Considera que la vida no té un sentit predeterminat ni és possible cap forma de transcendència, però sí que és possible donar-li un sentit.

3. Què és conèixer?

Es tracta d'un procés mental complex en el qual intervenen els elements següents:

• Objecte: Part de la realitat susceptible de ser captada per les nostres estructures cognitives. És l'element objectiu.
• Subjecte: Individu que pretén conèixer. Posseeix unes estructures cognitives que limiten i configuren les possibilitats de conèixer: llindars sensorials, estructura de la memòria, possibilitats de la imaginació, pensament i llenguatge. És l'element subjectiu.
• Coneixement: Resultat del procés d’aprehensió intel·lectual de l’objecte que fa el subjecte. És una representació mental de la realitat (gnoseològic/cognitiu).

4. Com puc conèixer? El racionalisme

Origen i constitució del coneixement segons les teories racionalistes:

Principis del racionalisme

1. Origen en la raó: La informació dels sentits no és fiable.
2. Existència d’idees innates: Primeres veritats que actuen com a fonament lògic per a la resta de coneixements.
   • Plató: Conegudes en una existència anterior.
   • Descartes: Inserides per Déu en cada persona.
3. Mètode deductiu: A partir de les idees innates captades per la raó i mitjançant el raonament, es dedueix tot el que es pot saber de la realitat.
4. Veritats indubtables: Les veritats basades en la raó fan que pensar el contrari sigui lògicament impossible.
5. Veritats universals i necessàries: Són veritats de raó que no necessiten recórrer a l’experiència per establir-se, enfront de les veritats d’experiència. Exemple: “El tot és més gran que les parts”.

Autors destacats per èpoques

• Antiguitat: Parmènides i Plató.
• Edat Moderna: Descartes, Spinoza i Leibniz.
• Edat Contemporània: Hegel.