Llibertat i Determinisme: Debat Filosòfic
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 12,51 KB
La Llibertat
La condició racional de l’ésser humà el converteix en un ésser capaç de pensar per si mateix. Diem també que és capaç de decidir enfront de les opcions vitals a les quals s’enfronta.
Aproximació a la Noció de Llibertat
La llibertat es pot entendre com l'absència d’obstacles que ens impedeixin fer el que desitgem o la capacitat d’escollir o voler una cosa o una altra.
- Llibertat externa: llibertat d’acció, absència de traves externes que dificultin l’acció. Consisteix a poder fer el que volem sense que res ni ningú ens ho impedeixi.
- Llibertat interna: llibertat d’elecció o lliure albir, capacitat o possibilitat de decidir o voler això o allò quan aquesta decisió és indeterminada, és a dir, no causada.
Aquests dos tipus de llibertat no són completament diferents i aliens; hi ha una estreta i mútua relació. La llibertat externa es coneix també com a llibertat política, ja que són factors socials i polítics els que en permeten o n’impedeixen la presència. Tot i que pot donar-se o no, la seva existència no resulta problemàtica. La llibertat interna sí que resulta problemàtica, ja que en podem posar en dubte l’existència.
El Determinisme o l’Absència de Llibertat
Considerem l’existència de llibertat una cosa de sentit comú i, per tant, no acostumem a qüestionar-la. La convicció que posseïm llibertat no deixa de ser una creença i, per molt sòlida que ens sembli, podem posar-la en dubte. Creure que som lliures no demostra que ho siguem.
El determinisme és la concepció filosòfica que afirma que tot està determinat, és a dir, inevitablement causat. Nega l’existència de llibertat i es basa en el principi de causalitat, que diu que les accions estan determinades per un factor en presència del qual s’esdevenen inevitablement. Podríem afirmar que aquest factor som nosaltres mateixos: jo sóc la causa de les meves accions, ja que la decisió que he pres és la causa del que faig.
El principi de causalitat afirma que tot esdeveniment, fins i tot els esdeveniments mentals, tenen una causa. També les meves decisions estan causades; hi ha un factor X que jo no controlo i que fa inevitable que jo prengui aquesta decisió. Segons el determinisme, no tenim llibertat de decisió. Pot semblar intuïtiu, ja que resulta més o menys fàcil determinar les causes d'esdeveniments naturals, però resulta molt difícil establir les causes d'esdeveniments mentals. Així que, per als deterministes, la principal raó que la creença en l’existència de llibertat no ens resulti tan evident no és que sigui una creença vertadera, sinó la dificultat que tenim d’establir les causes dels nostres desitjos i eleccions. Insisteixen que la dificultat de trobar la causa d’alguna cosa no significa que no en tingui.
Determinisme Físic
Tota la realitat està determinada i es pot explicar per lleis naturals. El comportament de tots els éssers de l’univers, fins i tot dels éssers orgànics, es regeix per les lleis fixes i estables de la matèria. Es basa en una visió mecanicista del món. El mecanicisme sosté que la realitat s’ha d’entendre com un gran mecanisme o màquina. Si l’Univers sencer és comparable a una màquina, aleshores funciona d’una manera semblant a com ho fan les màquines: tots els seus estats i accions segueixen patrons fixos.
Un dels defensors d’aquest determinisme va ser el físic i matemàtic francès Pierre Simon de Laplace (1749-1827). Els èxits que va assolir en astronomia aplicant les lleis de la mecànica newtoniana el van conduir a afirmar que si coneguéssim l’estat actual de tota la matèria i les lleis que la regulen, aleshores coneixeríem el passat i el futur de tot l’univers.
Determinisme Genètic
S’acostuma a centrar en l’explicació del comportament dels éssers orgànics, especialment animals i éssers humans, determinat pel codi genètic que el defineix. No som res més que la manifestació dels nostres gens, els quals determinen la nostra constitució física, el nostre caràcter i les nostres accions concretes.
Richard Dawkins, zoòleg i etòleg de gran prestigi, ha defensat la hipòtesi curiosa i radical que els organismes no som res més que la invenció dels nostres gens per assegurar-se la supervivència. El comportament dels individus està determinat pels seus gens.
Determinisme Ambiental o Educacional
No són els gens els que determinen la nostra conducta, sinó els factors ambientals (socials, culturals, econòmics, familiars…) i fins i tot factors educacionals i d’aprenentatge. Per als defensors d’aquesta posició, qualsevol acció es pot entendre com una resposta a condicions ambientals. És possible modificar-la canviant la influència de les condicions ambientals mitjançant l’aprenentatge. La manera de fer-ho serà potenciant unes determinades accions per mitjà de reforç positiu i inhibint-ne d'altres per reforç negatiu. Pel fet que la conducta humana és permeable a l’aprenentatge i és un efecte d’estímuls ambientals, és possible canviar-la manipulant-los.
Determinisme Econòmic
Per als qui mantenen aquesta posició, són factors econòmics els que determinen la nostra conducta, tant en el pla social com en l’individual. Tot es pot comprendre si analitzem el funcionament de l’economia. Un dels corrents que defensa la influència dels factors econòmics en la conducta humana és el marxisme. Els seguidors de Marx no dubten a considerar com a causes de les nostres accions certs factors econòmics.
Determinisme Teològic
Defensa l’existència d'un ens superior a l’ésser humà que en determina les accions. Tot el que fem està previst i fixat per endavant, ja sigui per un fat o destí o bé per una voluntat superior o divina. L’home no és l’amo dels seus actes, és un titella en mans del fat o la divinitat, i l’únic que li queda és representar tan bé com pugui un drama que ja està escrit.
Per a la teologia reformista, si Déu és omniscient, és perquè el que encara no ha succeït ja està d’alguna manera establert. Això fa afirmar als reformistes que la voluntat humana no és tal, ja que està a disposició de la voluntat divina.
L’Indeterminisme o l’Existència de Llibertat
Malgrat la consistència dels arguments deterministes, molts pensadors es resisteixen a acceptar aquesta concepció filosòfica i les seves conseqüències. Els defensors de la llibertat al·leguen contra els deterministes que aquests han confós el que són factors condicionants amb factors determinants.
- Factors determinants: equivalen a les causes de l’acció. El comportament humà es considera conseqüència inevitable de factors que l’ésser humà no controla.
- Factors condicionants: equivalen als motius de l’acció. El comportament humà està influït per aquests factors externs, però no se’n considera el resultat.
La defensa de la llibertat acostuma a comportar una defensa de l’indeterminisme, en el sentit que les nostres accions i decisions no estan determinades, sinó condicionades. Afirmar l’indeterminisme en l’actuació humana no significa afirmar-hi la indiferència. Considerar que les nostres decisions no estan causades per determinats factors no significa que ens sigui indiferent fer una cosa o una altra, és a dir, que no hi hagi res que ens inclini en les nostres decisions. Considerar que la nostra elecció és indiferent a qualsevol factor representaria pensar que la nostra acció és arbitrària i irracional, ja que decidiríem sense que ens inclinessin motius racionals. Defensar l’indeterminisme no equival a defensar la indiferència i tampoc no significa promoure la inacció o la irracionalitat en la conducta.
L’Evidència de la Llibertat
Un dels problemes als quals s’enfronten els defensors de la llibertat és com demostrar-ne l’existència. La llibertat no necessita demostració. Descartes és un autor representatiu d’aquesta posició. Des d’aquesta perspectiva, la creença que actuem d’una manera lliure i voluntària és una veritat evident per ella mateixa. Podem considerar-la un axioma: no es demostra, però és la base en la qual es sustenten moltes de les nostres creences sobre l’home.
Indeterminisme Teològic
A diferència de la teologia reformada, la teologia catòlica accepta l’omnipresència divina sense negar la capacitat d’elecció de l’ésser humà. Que Déu sàpiga per endavant què decidiran i com actuaran els éssers humans no n’anul·la la llibertat. Déu coneix tota la realitat, però això no vol dir que sigui ell qui els determini completament. Per a la religió catòlica, Déu i la llibertat són compatibles.
Sant Tomàs d’Aquino és un dels filòsofs i teòlegs més representatius de la filosofia cristiana. Segons aquest pensador, l’ésser humà té llibertat d’elecció, que es basa en un judici de l’enteniment que mostra què és preferible d’acord amb el bé que desitgem assolir. És l’enteniment que mou la voluntat a triar una cosa o una altra. Existeix la possibilitat d’equivocar-se i, per tant, de triar el mal en comptes del bé. L’únic que posseeix de forma absoluta el coneixement del bé és Déu, tot i que això no li resti gens ni mica de llibertat.
Llibertat i Moralitat
La resistència a acceptar algunes de les conseqüències que tindria la no-existència de la llibertat és un dels motius que menen a defensar-ne l’existència. Si l’ésser humà no té llibertat d’elecció, aleshores no és possible parlar de responsabilitat ni de moralitat. Només podem fer algú responsable dels seus actes si realment ho és, és a dir, si ha actuat conscientment, voluntàriament i lliurement. Tenir llibertat d’elecció i haver de responsabilitzar-nos de les nostres accions ens converteix en l’únic animal moral que existeix.
Kant és un dels filòsofs que ha defensat d’una manera més brillant aquesta idea. Expressat de forma kantiana, seria: la llibertat és un postulat de la raó pràctica (o moral), és a dir, encara que la llibertat resulti indemostrable, cal suposar-la perquè la moral sigui possible.
Indeterminisme Físic
Durant els segles XX i XXI, la física s’ha caracteritzat pel naixement i el desenvolupament de la mecànica quàntica, que ha aconseguit notables èxits en microfísica i que representa una revolució respecte a la física clàssica. Les recerques de físics eminents com ara Max Planck, Einstein, Bohr, Heisenberg o Schrödinger, entre d’altres, fan que la visió mecanicista que es tenia del món trontolli. Una de les raons és que aquesta teoria empra en les seves explicacions lleis estadístiques i probabilistes que no quadren amb la concepció tradicional de llei física, és a dir, una llei causal que determina precisament les causes i les conseqüències dels esdeveniments.
La mecànica quàntica ha propiciat l’aflorament d’un seguit d’interpretacions filosòfiques que defensen l’indeterminisme de la realitat. Cal destacar la que duu a terme l’escola de Copenhaguen i el seu principal representant, Bohr, segons els quals la mecànica quàntica posa al descobert que en la realitat impera un cert grau d’indeterminació. El determinisme mecanicista, segons el qual tot té una causa i respon a una llei precisa i estable, seria fals. També hi ha lloc per a l’arbitrarietat i l’atzar. Si més no, això és així a escala atòmica, ja que, com ha demostrat la mecànica quàntica, el comportament dels àtoms no es pot predir del tot, ja que la seva posició i el seu moviment només poden ser establerts aproximadament.
Altres autors s’han oposat a aquesta interpretació de la mecànica quàntica. Einstein afirma: "Déu no juga als daus". En aquest punt, és necessari precisar que del fet que la física quàntica utilitzi lleis probabilistes en les seves explicacions no se’n pot deduir que les lleis objectives que regeixen el món també siguin probabilistes. Les teories físiques no són una fotografia de la realitat, sinó una manera d’apropar-nos-hi per entendre-la. La qüestió de si la realitat està determinada o no és una cosa que, com afirma Popper, no competeix a la física. La constitució i la naturalesa última de la realitat és una qüestió que incumbeix a la metafísica.