Llenguatge, Pensament i Actituds: Teoria Discursiva i Signes

Teoria Discursiva de les Actituds: Identitat i Societat

La persona no és un individu sol, autònom. La identitat està configurada per la societat i per les pràctiques col·lectives en què participa activament. Les actituds no són quelcom que tenim al cap, sinó pràctiques avaluatives (maneres de parlar amb què fem saber als altres la nostra posició, discursos). Són pràctiques lingüístiques, situades històricament i que construeixen un objecte d'una determinada manera. El llenguatge determina les accions humanes mitjançant la narració del que és real i el que no ho és. Un text és un teixit de significats que pot ser reproduït, analitzat i interpretat. Els significats es negocien i construeixen a partir de situacions concretes. L'actitud és la versió individual dels valors i interessos grupals (materialització de la ideologia). El subjecte és un agent social que interpreta les situacions socials i s'esforça per donar sentit al seu món (variabilitat).

Signe i Pensament: La Relació entre Llenguatge i Realitat

El pensament humà és la capacitat de produir i interpretar signes. La nostra capacitat simbòlica és superior al pensament i permet un ple desenvolupament de la intel·ligència. La nostra capacitat s'expressa com a llenguatge, i ens permet el pensament abstracte. Gràcies als conceptes, construïm teories. La intel·ligència treballa a partir de representacions mentals que anomenem pensaments o idees, que ens permeten una "manipulació" intel·lectual de la realitat. L'home és un animal que fa projectes i necessita pensar. No és el mateix el pensament que la realitat. La representació és un signe, i la comprensió un sistema simbòlic. El pensament teòric és un sistema simbòlic, i els símbols són les paraules.

Llenguatge o Pensament: Què és primer?

Els grecs utilitzen "logos" per a les dues paraules: formes del raonament (lògica) i llenguatge (filologia).

• Vygotsky deia que no hi hauria llenguatge sense pensament i a l'inrevés. S'adquireixen progressivament i es desenvolupen conjuntament.
• Piaget deia que el desenvolupament del pensament és anterior al del llenguatge (observació de nadons). Exemple: el nen ferit d'Aveyron.

Tres Tesis sobre Pensament i Llenguatge

1. Hi ha pensament sense llenguatge, però només és imaginatiu o perceptiu.
2. No hi ha pensament teòric fins que no s'ha adquirit el llenguatge.
3. Hi ha estructures de raonament comunes a tots els homes que s'adquireixen amb el creixement, però no pas en funció del llenguatge (A, B, C lògica).

Doble Utilitat del Llenguatge

• Permet omplir de contingut conceptual les estructures de raonament.
• El llenguatge ens permet reflexionar sobre aquestes estructures, que és el que estem fent ara i el que fa la ciència de la lògica.

Característiques dels Signes Lingüístics

Un idioma és un conjunt de signes lingüístics relacionats entre si per una gramàtica (símbols). El llenguatge humà és simbòlic. La relació entre significant i significat és immotivada i convencional. Exemples: semàfor vermell, fer que no, patata.

• Significant: és la forma del signe.
• Significat: és el contingut conceptual del signe.
• Referent: és allò que representa el signe (real o inventat, concret o abstracte).