Llenguatge: Elements i Funcions

Llenguatge: Elements

Emissor: envia el missatge. Receptor: rep. Missatge: informació. Referent: persones a què remet el missatge. Canal: via de transport (oral, paper, TV...). Codi: signes i regles que es fan servir per construir-lo.

Funcions

Emotiva: ai!, visca!, uix! Conativa: es vol modificar la conducta del receptor fent-li fer una cosa, cridant-lo, alertant-lo d’un perill... Fàtica: comprova l’eficàcia de l’acte comunicatiu. Estètica: jocs de paraules. Referencial: la intenció comunicativa se centra en el referent. Metalingüística: Allò que fa sobresortir el codi.

Díctics

Personals: Jo, tu, ell, meu, teu... Espacials: aquí, allà, això, aquest... Temporals: avui, ara, demà, abans...

Emmudiment

Consonant no sona final paraula. CAMP, TOMB

Sensibilització

Pronunciar consonants que serien mudes. SANT HILARI

Sonorització

Un so passa de ser sord a sonor. ELS SAVIS

Ensordiment

Les oclusives sonores passen a ser oclusives sordes. VERB, FRED

Assimilació

Palatalització: els sons [l] i [n] es transformen en [ʎ] i [ɲ] davant d’un so palatal. Velarització: so [n] seguit d’una consonant velar es transforma en [ɳ], -nc, -ng. Labiodentalització: Quan /m/ i /n/ van seguits del so [f], s'articulen [ɱ]. Bilabialització: quan /n/ va seguit d'un so bilabial i dp es diu [m].

Geminació

Es duplica el so. SETMANA (MM), POBLE (BBL), REGLE (GGL).

Propietats Textuals

Adequació: Si té en compte elements situacions (receptor, finalitat, canal, temps). Si el registre que correspon a la situació en què es produeix l’acte comunicatiu (formal, informal). Si pertany a un gènere textual (carta, anunci, epitafi) que s’adiu amb la situació comunicativa.

Coherència: Si té unitat amb el tema, info necessària i rellevant pel tema i la intenció que es pretén, bona organització lògica i sense contradiccions de les idees.

Cohesionat: Connectors per lligar les diferents parts, signes de puntuació adients, temps verbals, pronoms, sinònims...

Correcte: Respecta normes ortogràfiques, prosòdiques, morfològiques i sintàctiques + lèxic adient.

Registres: Varietats Diafàstiques

Culte o literari: Tema general, formalitat molt alta, gran expressivitat, sintaxi completa (ús de culturismes i figures estilístiques (metàfores, hipèrboles)), subjectiu, escrit. Discursos parlamentaris, textos literaris (novel·la, teatre, poesia, assaig)

Cientificotècnic: Objectiu. Formalitat alta. Escrit o oral (no espontani), oracions enunciatives, tecnicismes i culturismes, símbols algebraics, químics, fonètics, oracions impersonals. Manuals, revistes o tractats sobre temes científics o tècnics.

Estàndard: Llengua que s’ensenya als centres docents (llengua comuna), tema general, escrit/oral, objectiu, formalitat mitjana, situacions mínimament formals. Mitjans de comunicació, ensenyament, administració, usos públics.

Informals

Col·loquial o familiar: Subjectiu, 1r registre que s’aprèn. Llenguatge espontani, poca preocupació per la normativa i poc rigor lèxic. To emfàtic i exagerat. Ús de frases fetes, comparacions, onomatopeies. Ús de lèxic incorrecte (bueno, pues) i molt genèric (això, cosa, fer, interessant). Vida quotidiana (casa amics).

Vulgar: Subjectiu, grau molt baix, espontani, poc elaborat, poca preocupació per la correcció. Temes considerats tabú (sexe, escatologia). Renecs i paraulotes.

Canal Oral

Espontani, informal, sintaxi senzilla, frases mal estructurades, llenguatge no verbal que ens ajuda a interpretar el missatge, instantani, interacció amb el receptor, mots crossa (paraules com cosa, això, algú...), repeticions.

Canal Escrit

Preparat, formal, poca presència de llenguatge no verbal, durabilitat, no interacció immediata amb el receptor, lèxic més precís, suplim repeticions...

Dièresi

Per separar possible diftong: si poses la dièresi passa de ser un diftong a un hiat i per marcar la u en els casos de güe, güi, qüe, qüi. Excepcions: quan hi pots posar un accent, paraules acabades en –isme i –ista mai, paraules amb un prefix –re, contra-, anti- mai, i verbs en infinitiu, gerundi, futur o condicional mai amb dièresi.