Llenguatge avaluatiu

Facultats cognitives

Relacionades amb el coneixement, com és la realitat?
Com funciona la realitat?

La percepció és la suma del que rebem més el que ja sabem del que rebem. La compartim amb la resta dels animals i en posa en contacte amb la realitat. Permet construir representacions de la realitat a partir del sentits, la nostra manera de percebre la realitat no és fidel a ella mateixa ja que els nostres sentits són limitats. No percebem sensacions aïllades sinó agrupades (color+so+olor...) funciona unint les sensacions i la informació que tenim emmagatzemada a la memòria.
La sensació és la captació d’un estímul per part d’un òrgan receptor. Els sentits exteroceptors són els que capten estímuls de l’exterior de l’organisme, són els cinc sentits. La vista capta els estímuls lluminosament de les ones electromagnètiques i la oïda els capta mecànicament de les vibracions de l’aire, aquests dos sentits són superiors i estan relacionats amb el coneixement. El tacte capta els estímuls mecànicament per la pressió i la temperatura, és general i és el més extens. El gust capta els estímuls químicament per les partícules en les papil·les i l’olfacte químicament per la pituïtària, aquests dos sentits són inferiors i no estan relacionats amb el coneixement. Els interoceptors capten els estímuls de l’interior de l’organisme i s’encarreguen de comprovar l’estat de les nostres vísceres: gana, set, son... Els propioceptors s’encarreguen de l’equilibri i de la posició del cos i de la coordinació de les extremitats. Els nociceptors avisen del perill amb dolor. No coneixem la realitat tal i com és, sinó tal com ens la permeten captar els nostres sentits limitats. Coneixem la realitat en si? No. Existeix una única realitat davant de tots els éssers vius? No se sap, tots la coneixem de manera diferent. Som uns realistes ingenus.

La memòria la compartim amb la resta dels animals i permet retenir informació i recordar-la en un futur. Permet l’aprenentatge i la identitat com a persones. El temps dilueix l’empremta del record:
pot arribar el moment d’oblidar coses que retenies, apareix l’oblit. Existeixen tres alteracions o malalties principals de la memòria: l’amnèsia, la hipermnèsia i la paramnèsia. L’amnèsia és la pèrdua momentània o irreversible de part o tota la memòria deguda a traumatismes cranioencefàlics o traumes o “shocks” psíquics. Dins l’amnèsia hi ha l’afàsia (incapacitat de parlar), l’apràxia (incapacitat d’usar eines d’ús habitual) i l’agnòsia (incapacitat de reconèixer persones conegudes). La hipermnèsia és la capacitat de recordar tota la teva vida en pocs segons. Apareix en situacions extremes davant la possibilitat de perdre la vida. La paramnèsia també es coneix com a “dejà vu”, ens pensem que allò que vivim ja ho hem viscut anteriorment quan no és així. Hi ha dos tipus de memòria: segons la durada del record i segons la qualitat. Segons la durada del record, la memòria pot ser immediata (retenim informació uns instants, per exemple si tanquem els ulls un moment encara veiem el mateix), a curt termini (el record és dèbil i dura pocs segons (per exemple la llista de la compra o un número de telèfon poc habitual) i a llarg termini (la informació es reté durant molt de temps, per exemple l’idioma matern o anar en bicicleta). Segons la qualitat del record, la memòria pot ser mecànica (no es comprèn el que es memoritza, com quan es memoritza una cançó en un idioma que no entenem) o significativa (quan es comprèn el que es memoritza, com quan s’estudia una lliçó entenent.

La imaginació és exclusivament humana. La memòria i la percepció les compartim amb altres animals, però la imaginació no. És la capacitat de reproduir imatges (lligada a la percepció i a la memòria) i la capacitat de modificar i crear-ne de noves amb llibertat. Té dues funcions: reproductora i creadora o fantasia. La reproductora reprodueix imatges de la realitat i és fidel a aquesta però no és pura ja que introdueix modificacions. Pot ser gratificant, el passat pot ser més satisfactori que el present. La creadora o fantasia, crea, inventa noves imatges. Recrea un món fantàstic, diferent del real amb la capacitat creativa. Usa imatges reals però les altera per combinació. Són imatges semblants a les dels somnis però en vigília.

La intel·ligència és la facultat cognitiva que més ens separa dels animals. No hi ha una definició única i acceptada per tothom. Té per funció trobar la millor solució a un problema. És una facultat pròpia de l’adaptació al medi. Té caràcter relacional ja que és la capacitat de saber quina és la habilitat que cal aplicar en cada moment i com. Les habilitats intel·lectuals són: verbals (relacionades amb l’ús del llenguatge: comprensió expressió...), numèriques (relacionades amb operacions i relacions matemàtiques) , espacials (relacionades amb la capacitat d’ubicar-se i orientar-se a l’espai i fer-ne una representació) , lògiques (relacionades amb la capacitat de raonar amb coherència i dur a terme processos deductius i inductius), memorística, psicomotriu, perceptual, introspectives, extrospectives...