La llengua valenciana: una llengua amb identitat pròpia
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,42 KB
Dècades d'atac i intent d'annexió cultural
Durant dècades, els valencians hem patit un intent d'annexió cultural i suplantació lingüística. Aquesta immersió pseudocientífica pretén unir el que mai ha estat unit i catalanitzar el valencià.
La lluita per la llengua valenciana
Molts valencians lluitem en una batalla surrealista. Les evidències de l'autenticitat i independència del valencià respecte al català són aclaparadores.
El reconeixement legal del valencià
L'Estatut d'Autonomia reconeix l'existència de la llengua valenciana. L'article setè, punt u, diu textualment: «Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà». El punt dos del mateix article remarca: «La Generalitat Valenciana garantirà l'ús normal d'ambdós llengües...». Tot l'article setè reconeix la legitimitat del valencià.
La situació de la societat valenciana
Des d'aquesta tribuna, vull fer partícip a altres persones que desconeixen la situació que viu la societat valenciana, que també afecta els espanyols.
El valencià no prové exclusivament del català
Ni històricament, ni culturalment, ni socialment, ni políticament, ni lingüísticament, ni econòmicament, ni jurídicament, ni sentimentalment, el valencià deriva o prové exclusivament de Catalunya. Com va definir el professor Julián Sant Valero Aparisi, degà de la RACV: «La valencianitat és el resultat de la combinació del romanisme, islamisme i neocristianisme». Aquesta afirmació es pot corroborar documentalment.
La manipulació pancatalanista
És fals pretendre que la Comunitat Valenciana és catalana perquè parla, pensa i manté certes similituds amb el català. Aquestes similituds podrien ser lògiques per la pertinença a la Corona d'Aragó i la proximitat geogràfica. La nostra evolució paral·lela ha fet del català i del valencià dues branques diferents però clarament germanes.
L'atac a la llengua valenciana
La llengua valenciana pateix un atac constant. Si consulteu un diccionari enciclopèdic i intenteu buscar la denominació de llengua o cultura valenciana, o autors clàssics valencians (Ausiàs March, Joanot Martorell, etc.), tot apareix sota l'epígraf català, exceptuant algun cas que confirma la regla.
Les tesis lingüístiques valencianistes
No vull, en aquest breu espai, només indicar algunes de les línies generals de les tesis lingüístiques valencianistes, mal anomenades secessionistes, sense donar al lector la possibilitat de comprovar l'existència secular de la llengua valenciana, diferenciada de la catalana.
Comprovant la realitat del valencià
Només caldria passar una temporada a terres valencianes per a comprovar el lèxic, els girs, els modismes, les expressions i la fonètica del valencià. Salvador de Madariaga, en el seu llibre Espanya, escriu: «València no vol ser una altra cosa que València. La seua llengua diferix el prou per a poder permetre's gramàtica i vocabularis propis, si els seus literats volgueren construir-se'ls».
El Segle d'Or valencià
És important recordar que el valencià va ser la primera llengua hispànica a tenir un Segle d'Or literari, anterior al del castellà, portuguès, anglès i francès. El primer llibre literari imprès a Espanya va ser escrit majoritàriament en valencià: Trobes en lahors de la Verjurada Maria (1474), imprès a València per Lambert Palmart.
La voluntat idiomàtica del poble valencià
El poble valencià sempre ha tingut la convicció de parlar una llengua pròpia. A continuació, una breu llista de personalitats que van escriure en valencià:
- Valencians: Sant Vicent Ferrer, Bonifaci Ferrer, Fra Antoni Canals, Sor Isabel de Villena, Joan Esteve, Joanot Martorell, Joan Roig de Corella, Lluís de Fenollet, Miquel Pérez, Bernat Vallmanya, Fra Pere de Vesach, Pere Antoni Beuter, Rafael Martí de Viciana, Gaspar Escolano, Pere Jacint Morlà, Pere Esteve, etc.
- Catalans: Onofre Pou, Joan Lorenç Palmireno, Joan Bonllavi, Fra Francesc Eximenis, Jeroni Amiguet.
- Aragonès: Fra Josep de Jesús.
Conclusió
Amb aquests arguments, crec haver demostrat que hi ha dubtes raonables sobre el plantejament pancatalanista.