Llengua minoritzadora

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,75 KB

DIGLÒSSIA

El concepte es refereix a quan en alguns àmbits s’utilitza una llengua
A i en altres àmbits informals una llengua B. Aquest concepte apareix l’any 1959 amb Charles Ferguson, però aquest no el defineix de la manera que actualment, ell parla de diglòssia en les variants d’una mateixa llengua.


John Gumperz: distribució funcional de dues llengües diferents per àmbits diferents. Va observar la realitat sociolingüística a la societat alta i baixa de l’Índia, allà troba que hi ha una distribució funcional.

Joshua Fishman (1971): dos concepcions de la diglòssia.

  1. Quan parlava de diglòssia, parlava de bilingüisme social.
    Bilingüisme social = diglòssia. Bilingüisme = Bilingüisme individual.

  2. 1971. La diglòssia és la distribució funcional de dues llengües per àmbits diferents

Charles Ferguson es basà en 9 aspectes:

UTILITZACIÓ

  1. FUNCIÓ:
    variant estàndard usada en àmbits formals. Variant col·loquial usada en informals.

  2. PRESTIGI: variant estàndard tindrà més prestigi i s’utilitzarà en àmbits formals.

  3. HERÈNCIA LITERÀRIA: per la literatura s’utilitza la variant estàndard, la formal.

  4. ADQUISICIÓ: variant estàndard l’adquirim a través de l’ensenyament. La col·loquial, espontàniament.

  5. ESTANDARDITZACIÓ: variant estàndard s’ha estandarditzat perquè és la formal.

  6. ESTABILITAT: s’ha comprovat que no hi ha una estabilitat entre les dues llengües, encara que Ferguson ho pensava.  

ESTRUCTURA

  1. GRAMÀTICA: la variant col·loquial té una gramàtica més simple.

  2. LÈXIC: la variant col·loquial té un lèxic més senzill.

  3. FONOLOGIA: el sistema fonològic de la variant col·loquial és més simple, es construeix a través de la fonologia de la variant estàndard.

COMBINACIÓ POSSIBLE DE LA DIGLÒSSIA I EL BILINGÜISME

  1. Paraguay. Un 90% de la població coneix el Castellà i el Guaraní (és bilingüe), però també hi ha diglòssia: el castellà és llengua A (àmbits formals) i el Guaraní llengua B (informals).

  2. Quan aprenem un segon idioma, serem bilingües però no diglòssics.

  3. Època dels trsars, les elits de Rússia parlaven francès i el poble parlava rus. Per tant, l’àmbit formal seria en francès i l’informal en rus. S’utilitzaven intèrprets, per tant, no hi havia bilingüisme, ja que ni les elits ni el poble parlaven més que la seva.

  4. Petites comunitats lingüístiques molt aïllades (tribus). 

LLENGÜES MINORITÀRIES I MINORITZADES

  • LLENGÜES MINORITÀRIES: RELATIVITAT DEL CONCEPTE → Difícil establir un nombre, però llengües amb pocs parlants.

  • LLENGÜES MINORITZADES: la llengua L1, llengua que té pocs àmbits d’ús.


JUDICIS / PREJUDICIS

JUDICIS (opinions - sentencies)


De fet (en Josep du ulleres)


De valor (en Josep du ulleres lletges)


PREJUDICIS → Un judici de valor aplicat a la llengua. Ve donat per:


Egocentrisme: jo en el centro de tot


Etnocentrisme: el meu grup en el centre de tot



LLEIALTAT LINGÜÍSTICA: el parlant és conscient de parlar una llengua determinada, sa identifica com a parlant d’aquesta llengua, i exerceix amb tota naturalitat, dins el seu territori lingüístic, els seus drets lingüístics. Té una actitud neutre davant la llengua. Aquesta actitud pot sobreposar-se o infravalorar.

Si sobreposem la actitud → XOVISME = persona que considera la seva llengua com a més important, més apta per la cultura, en definitiva la superior.

Si infravalorem la actitud → AUTOODI = persona que considera la seva llengua com a la pitjor, com a llengua que no té cap sortida.  







Entradas relacionadas: