Llengua i Literatura: Llatinismes, Periodisme i Humanisme

Llatinismes

A posteriori: després del fet. A priori: abans dels fets. Currículum vitae: dades formatives i professionals. Status: nivell social. Grosso modo: aproximadament. In albis: en blanc. In fraganti: en el mateix moment. In vitro: en vidre. Motu proprio: per voluntat pròpia. Numerus clausus: nombre tancat. Per capita: per persona.

Els gèneres periodístics narratius i expositius

La notícia: és un text informatiu narratiu que dona compte d'un esdeveniment real. La finalitat és informativa. La característica principal és la immediatesa. La informació ha de despertar l'interès del públic lector. Implica un estil senzill i un nivell de llengua estàndard. Estructura: avanttítol, titular, subtítol, autor i redacció, cos de la notícia.

La crònica: pretén explicar uns fets viscuts en primera persona, és més extensa que la notícia i en podem trobar dos tipus:

• De lloc: un periodista enviat a un lloc determinat per recollir informació de la situació.
• D'esdeveniment: es limiten a un fet concret, com cròniques esportives... El redactor redacta els fets des de la seva perspectiva.

El reportatge: es dona informació objectiva sobre un fet, és un text llarg i, per a facilitar-lo, conté fotografies i recursos gràfics. Estructura: titular, presentació, desenvolupament, final.

Els gèneres periodístics argumentatius

Textos periodístics d'opinió:

Article i columna: l'autor dona la seva opinió sobre els fets o temes d'actualitat. L'article té extensió variable, la columna es distingeix per la forma. Editorial: és un article sense signar que representa el punt de vista de la redacció. Carta al director: escrita per un lector que mostra diferents valoracions de l'actualitat. Crítica: l'anàlisi valorativa d'un esdeveniment cultural o esportiu. Debat i tertúlia: consisteixen en la combinació ordenada de les opinions de diversos personatges. Estructura: títol, introducció, tesi, arguments, conclusió.

La influència de l'humanisme

L'humanisme: moviment cultural de recuperació de la cultura escrita de l'antiguitat grega i romana que sorgeix al segle XIV a Itàlia. Els coneixements antics van ser l'objecte dels humanistes. Volien ampliar les nocions de l'home sobre tots els sabers, per això van recuperar els textos llatins clàssics. Aquests canvis tenen conseqüències a la llengua i la literatura:

• Literatura: ressorgiment de gèneres grecollatins, la recuperació de la mitologia i els temes antics i la imitació dels clàssics.
• Llengua: gran ampliació dels cultismes i també la imitació de l'estil i la sintaxi llatina.

La llengua parlada

El predomini cultural del regne de València durant el segle XV significa per a la llengua el progressiu abandó a tot el territori de la corona dels usos lingüístics antics. És també el contacte amb el castellà que fa que es vagin introduint els primers castellanismes.

L'esplendor literària

Una mostra d'aquesta hegemonia cultural valenciana va ser l'aparició de grans obres i autors literaris. Un gran nombre de tractats de tot tipus ens donen una bona mostra de l'efervescència d'un regne i una ciutat que en aquell temps era un dels ports més importants del Mediterrani. València fou el primer lloc per a imprimir una obra literària.

La poesia trobadoresca

A Occitània, la primera poesia culta d'Europa no escrita en llatí sinó en occità. Aquest nou tipus de poesia s'anomena trobadoresca perquè és composta per un poeta, el trobador, que sol acompanyar els seus poemes d'una música perquè siguin cantats. El joglar és aquell que canta cançons davant la dona o d'un auditori determinat. La poesia trobadoresca era una poesia cantada, així com actualment podem distingir entre una balada i una música de ball. Gèneres de la poesia trobadoresca:

• Cançó: el seu tema era l'amor i es caracteritzava perquè la música sempre era nova.
• Sirventès: servia per a burlar-se d'algú. Solia cantar-se a les places i carrers per avergonyir la persona que es volia atacar.
• Tensó: prenia la forma d'un diàleg cantat entre dos trobadors que havien de discutir sobre un tema establert prèviament.
• Plany: era una música trista, per elogiar alguna persona important que havia mort recentment.