Llengua i Literatura Catalana Medieval: Conceptes Clau i Autors

Influències en la Formació de la Llengua Catalana

• Substrat preromà: La influència de les llengües que parlaven els pobles indígenes que hi havia abans de l'arribada dels romans.
• L'estrat: La influència del llatí, que variava segons la procedència geogràfica i sociocultural dels repobladors i segons la intensitat de la romanització.
• El superstrat germànic i aràbic: La diversa actuació de les llengües dels invasors a les incipients llengües romàniques.
• L'adstrat: La influència de llengües veïnes amb més prestigi en cada època: occità, castellà, etc.

Elements de la Comunicació i Funcions del Llenguatge

Elements de la Comunicació

• Emissor
• Receptor
• Missatge
• Canal
• Codi
• Referent
• L'espai
• Temps

Funcions del Llenguatge

• Referencial: Transmet informació.
• Expressiva: Expressa emocions o sentiments.
• Apel·lativa: Crida l'atenció de l'interlocutor per obtenir-ne resposta.
• Fàtica: Comprova l'eficàcia de l'acte comunicatiu.
• Poètica: Crea bellesa amb les paraules.
• Metalingüística: Fa referència al llenguatge.
• Identificativa: Identifica persones i entitats.

Les Cròniques Reials Catalanes

• Jaume I: Autobiogràfica, usa "nós" en lloc de "jo", medievalisme, individualitat dels personatges, llenguatge viu i senzill.
• Bernat Desclot: Tercera persona, transcriu documents administratius, llenguatge senzill, medievalisme.
• Ramon Muntaner: Experiències, primera, segona i tercera persona, llengua joglaresca, medievalisme.
• Pere el Cerimoniós: "Nós" en lloc de "jo", exaltació del poder reial, llenguatge elegant i madur, humanisme.

Elements Comuns de les Cròniques

• Relaten la història d'uns reis i els seus regnats amb influència de ficció.
• El patriotisme hi és ben palès, exalten l'esperit nacional i justifiquen la política dels reis de la Corona d'Aragó.
• Sentiment religiós: el providencialisme hi és ben present.
• Caràcter didàctic i moralitzador.

Ramon Llull: Vida, Obra i Pensament

Es coneix a través dels seus escrits, amb l'obra Vida Coetània, una espècie de relat autobiogràfic. Va néixer entre 1232 i 1235 a Mallorca, va ser educat com a cavaller i va freqüentar la cort com a senescal (majordom) del rei Jaume II. En la joventut feia una vida cortesana dedicada al plaer i a la poesia trobadoresca. Als 30 anys experimenta un canvi absolut i s'esdevé la conversió. Abandona la família i comença una vida religiosa.

Els Ideals de l'Obra de Llull

La seva obra va començar a girar al voltant de tres ideals:

• Conversió dels infidels.
• Composició de llibres doctrinals.
• Sol·licitud d'escoles i monestirs.

Aquesta etapa de formació intel·lectual la va completar amb l'estudi de la gramàtica llatina i amb l'aprenentatge de l'àrab. A partir de 1274, inicia la construcció del seu sistema filosòfic: l'Art. La seva vida va estar plena de viatges i de riscos constants. Va morir a Mallorca el 1316.

L'Obra Literària de Ramon Llull

Més de 300 obres catalogades i una gran varietat literària. Va ser el primer a impulsar el català com a llengua de cultura i el creador de la prosa literària. La intenció amb què va escriure no fou mai estètica, sinó doctrinal. Hi ha de forma constant una voluntat doctrinal i propagandista que no es desvia en cap moment del dogma catòlic. Ell volia trobar les raons necessàries, és a dir, una justificació racional d'allò que es considera la fe, la creença en el dogma cristià.

La Llengua de Ramon Llull

Fa un ús pragmàtic de la llengua. Manifesta una obsessió per fer-se entendre. És un pioner, ja que fa un ús primerenc d'una llengua vulgar per a escriure sobre matèries com la filosofia o les ciències. Creació lèxica, amb la introducció de neologismes en la llengua. Està format per paraules patrimonials o populars, i també fa ús de cultismes i d'arcaismes.