Llengua Catalana: Modismes, Cinema, Literatura i Registres

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,38 KB

Els modismes, locucions, frases fetes i refranys

Els modismes són construccions lingüístiques peculiars d'una llengua determinada, en què cada component està relacionat amb els altres i tot té un sentit global. Les locucions són grups de mots amb un sentit unitari que es poden substituir per una altra paraula. Es classifiquen en: nominals o substantives, adjectives, verbals, adverbials, conjuntives i prepositives. Les frases fetes són expressions estereotipades que tenen un verb com a nucli i es poden confondre amb les locucions verbals. Fer, tenir, portar, ser, anar, són alguns dels verbs. Els refranys són dites populars amb intenció moral o didàctica que expressen un pensament a manera de judici en el qual es relacionen almenys dues idees.

La seqüència cinematogràfica

  1. Primer, es redacta un guió literari.
  2. Després cal elaborar el guió tècnic, que és la traducció del guió literari al llenguatge audiovisual.
  3. Aquest presenta dues columnes: a l'esquerra es descriuen les imatges i a la dreta la banda sonora.
  4. Finalment, es prepara el guió gràfic.

Preparació per a fer una seqüència cinematogràfica

  • Tria un text narratiu.
  • Selecciona un fragment del text per a compondre una seqüència i divideix-la per escenes, tipus de pla i d'angulació de la càmera.
  • Elimina tot allò que no sigui essencial.
  • Redacta un guió literari i el guió tècnic de la seqüència.

Literatura del segle XX

Algun terme amb què podríem identificar el començament del segle és el de modernitat. Des d'Europa arribaren tota una sèrie d'idees noves promulgades per la revolució tecnològica i científica. Els diferents països aplicaren aquesta modernitat estètica a les arts. Pel que fa a l'estat espanyol, que vivia una època de crisi provocada, entre altres causes, per la pèrdua de les darreres colònies de Cuba i Filipines, les influències europees arribaren de la mà dels nostres veïns més pròxims, els francesos. Fou Catalunya, i sobretot Barcelona, on el Modernisme tingué una repercussió més important en totes les arts. En el terreny literari, en començar el segle XX, compartiren protagonisme el moviment de la Renaixença, el Modernisme, el Noucentrisme i les Avantguardes.

La poesia modernista

Fou un moviment cultural que nasqué amb el desig de modernitzar la societat. És la concepció artística que es coneix com el món de "l'art per l'art".

Poesia de les avantguardes

La literatura de les avantguardes va sorgir, en general, influïda per tota la renovació industrial del canvi de segle. Les avantguardes van néixer com una resposta renovadora i trencadora respecte a l'art i la societat capitalista i burgesa. La poesia dadaista era incoherent, feia servir l'absurd, l'atzar, el subconscient, el trencament de la sintaxi i, a vegades, es barrejava amb altres manifestacions artístiques com la pintura o el collage. La poesia surrealista introduí l'escriptura automàtica. La poesia futurista feia èmfasi en l'exaltació de la modernitat: les màquines, la velocitat... Poetes: Carles Salvador, Joan Salvat-Papasseit.

Registres lingüístics

És l'ús que cada parlant fa de la llengua. Normalment, un usuari de la llengua no coneix només una varietat funcional, sinó que en coneix i n'usa diverses. El coneixement d'una major varietat de discursos fa que el parlant tingui més facilitat per a adaptar-se a cada situació i dominar més la llengua. Això es coneix com a competència comunicativa.

L'elecció de cada registre

Depenent de la situació en la qual estigui el parlant, ha de triar el tipus de registre més adequat. En l'elecció haurà de tenir en compte el tema, el canal, el grau de formalitat i la competència comunicativa.

El TEMA

És tot allò a què es refereix el missatge. Es classifiquen en dos grups:

  • Temes generals: els que fan referència a la vida quotidiana i a les coses més comunes.
  • Temes especialitzats: aquells que requereixen un vocabulari específic (medicina, literatura...).

El CANAL

És el mitjà a través del qual es transmet el missatge. N'hi ha dos:

  • L'oral (improvisat i efímer).
  • L'escrit (preparat).

L'elecció d'un canal o de l'altre determina el grau de preparació o d'improvisació.

EL GRAU DE FORMALITAT

En tota comunicació és necessària la presència d'un emissor i d'un receptor. La relació entre ells fa referència a la confiança, el tracte, la coneixença prèvia, l'edat, la relació personal o laboral, etc. El grau de formalitat pot ser superior o inferior i, per tant, requereix un tipus de registre o un altre. Es mesura en 4 nivells: molt formal, formal, informal o molt informal.

  • Usos privats: grau de formalitat inferior.
  • Usos públics: aquells en els quals es desenvolupen comunicacions entre persones desconegudes.

LA INTENCIONALITAT COMUNICATIVA

Les intencions comunicatives solen ser les següents:

  • Informar o informar-se.
  • Regular la vida social.
  • Orientar l'opinió i la conducta.
  • Crear bellesa.

Registres més objectius: textos expositius i administratius. Registres més subjectius: textos argumentatius i literaris.

Tipus de registres

El fet que hi hagi molts factors que condicionen la tria d'un registre determinat fa que la possibilitat i varietat de registres sigui molt àmplia. Hem de tenir en compte que la majoria de vegades que elaborem un text, oral o escrit, no el podem incloure únicament en un tipus de registre determinat, sinó que hi podem trobar:

  • Registres cultes i registres col·loquials.

Registre científic i tècnic

Té com a finalitat l'exposició clara i precisa del missatge. Conté i usa un vocabulari especialitzat propi del tema tractat que coneixem amb el nom de tecnicisme. Se sol estructurar en oracions simples, curtes i que faciliten la comprensió. Les oracions tenen un to objectiu i impersonal.

Registre acadèmic

Comprèn textos orals i escrits que són produïts dins de l'àmbit universitari. La finalitat és transmetre, emmagatzemar i reelaborar la informació de manera objectiva.

Registre jurídic i administratiu

Els textos tenen com a finalitat regular la vida social i establir relacions entre les administracions i les persones. El llenguatge ha de ser precís, amb marques d'impersonalitat i fórmules prefixades.

Registre periodístic i publicitari

Aquest registre forma part de l'àmbit de la publicitat i els mitjans de comunicació i poden ser transmesos per un canal oral o escrit.

  • Registre periodístic: té una finalitat divulgativa.
  • Registre publicitari: té com a finalitat convèncer el receptor i, a vegades, utilitza una llengua més col·loquial.

Entradas relacionadas: