Lleis de la Percepció, Memòria, Aprenentatge i Conducta

Lleis de la Percepció

1. Fons-Figura. En tota percepció es pot distingir entre la figura i el fons. La figura és l'element de la percepció que centra l'atenció, és l'element central de la percepció; l'entorn de la figura és el fons.

Fig 1. Les figures reversibles il·lustren el fet que no hi ha percepció sense interpretació o organització de les dades dels sentits per part del subjecte. Les figures de Necker es poden interpretar en espais plans, de dues dimensions o en espais tridimensionals, donant lloc a cossos com són els cubs.

Fig 2. Podem comprovar que el subjecte sempre organitza la percepció en uns elements que constitueixen la figura, en el cas d'aquesta il·lusió les dues ratlles paral·leles, i altres que constitueixen el fons, en aquest cas el vèrtex amb què acaben les ratlles.

Fig 3. Sembla que les ratlles siguin corbes; tanmateix són paral·leles, i per tant rectes.

Fig 4. Tenim certa inclinació psicològica a percebre de la mateixa manera, amb les mateixes dimensions, colors i formes, les diferents figures encara que canviïn les condicions del fons, com la perspectiva, llunyania de l'observador o condicions d'il·luminació.

2. Llei de la Constància Perceptiva

Fig 5 Són les lleis també conegudes com a lleis d'associació. Aquestes lleis permeten agrupar elements o sensacions en percepcions.

3. Agrupament

Fig 6 Llei de la continuïtat: es tendeix a percebre com a integrats en la mateixa figura elements que mantenen entre ells una continuïtat o mateixa direcció.

Fig 7. Llei de la proximitat: es tendeix a percebre com a pertanyents a la mateixa figura elements propers entre ells.

Fig 8. Llei de la semblança: es tendeix a agrupar en la mateixa figura elements que són semblants d'acord a la seva forma, color o altres característiques.

Fig 9 Llei de tancament o pregnància: es tendeix a completar en una figura amb significació els elements que suggereixen de manera incompleta aquesta figura.

Fig 10 Llei de simetria i simplicitat: considerem com a figures els grups d'elements que poden ser interpretats fàcilment amb alguna forma geomètrica corresponent. Si és possible interpretar-los amb dues formes geomètriques alternatives, llavors es tria la forma geomètrica més simple.

4. Il·lusions Perceptives: Modifiquen les condicions de la percepció com el cas dels miratges o de les alteracions en la visió corregides per les ulleres. Altres són deguts a condicions psicològiques del subjecte: si tenim febre, patim d'al·lucinacions, si som fanàtics d'un determinat equip de futbol, sempre veiem que el penal és a favor nostre.

Il·lusió perceptiva: és l'aberració d'algun element de la figura determinada pel fons de la percepció. L'estudi de les il·lusions ens demostra que la percepció no és una fotografia de la realitat, que la creença que els nostres sistemes sensorials ens donen una informació fidedigna, que la nostra visió del món és objectiva, és una mera pretensió.

Fig 11,12,13,14,15.

Imaginació i Memòria

Memòria: capacitat de retenir informació. Element fonamental del coneixement.

Coneixement: producte de la memòria més que de la intel·ligència: capacitat de manipular continguts de la memòria.

Tipus de suport físic de la memòria:

Memòria genètica: animal reté info de la espècie, en el nucli de les cèl·lules.

Memòria nerviosa: animal reté info necessària per variar la conducta en funció del medi, en integracions nervioses interconnectades per neurones.

Processos emmagatzematge d’informació:

Entrada de la informació: mitjançant sistemes sensorials. Unitat mínima de memòria = percepció.

Codificació de la informació: percepcions es tradueixen en imatges, imatges s’emmagatzemen relacionades amb conceptes en contextos. Les imatges es poden recuperar en absència de les percepcions corresponents. Engrama: Suport físic de la imatge, petjada que deixa en el cervell.

Retenció de la informació: funció d’emmagatzemar info a la memòria.

Recuperació de la informació: capacitat de trobar info (imatges) a la memòria i utilitzar-la. [memòria ? capacitat voluntària de recuperar info.]

Quan una persona no se’n recorda de X pot ser per:

1. No ha tingut percepció clara de X.
2. Codificació incorrecta de la percepció, guardat en mal lloc.
3. Integració nerviosa deteriorada, mal retingut.
4. Quantitat de records o esclerosi en la instrucció de cerca (gent gran).

Tipus de memòria segons el temps que dura el record a la memòria:

Memòria sensorial (MS): capacitat de les integracions de les dades de mantenir les sensacions, un cop l’estímul a acabat.

Memòria a curt termini (MCT): memòria activa que conté dades que l’individu està utilitzant en el moment. Dura poc temps (20 seg.), capacitat d’emmagatzematge petita (7-2 elements).

Memòria a llarg termini (MLT): capacitat de retenir grans quantitats de info durant molt temps.

Raons dels problemes per recuperar voluntàriament les info en MLT:

1. Cerca prèvia del context en que es va arxivar la info.
2. Com més info retinguda, més trigues a trobar-lo.

Imaginació: capacitat de recuperar la info emmagatzemada a la memòria que es presenta a la ment en forma d’imatge, en absència del grup d’estímuls.

Recordar = passiva, imaginar = participació activa.

Heurística: capacitat intel·lectual d’imaginar o trobar solució a problemes o inventar.

Somnis i deliris: combinació d’imatges per crear un contingut imaginari.

Somnis: escapa del control conscient, en l’estat fisiològic de son.

Deliris: escapa del control conscient, en estat febril o narcotitzat.

Conducta i Aprenentatge

Conducta: conjunt d’accions d’un animal.

Aprenentatge: tipus de modificació de la conducta.

Les modificacions de la conducta que no són degudes a l'aprenentatge s'atribueixen a:

1. Conductes heretades genèticament.
2. Determinades pel sistema nerviós.
3. Determinades pel sistema endocrí.

Determinants biològics del comportament humà.

1) Herència genètica:

1. Trets característics de la espècie (avantpassats). Són innats.
2. Desenvolupament xifrat dins l nucli de les cèl·lules (cromosomes).
3. Cromosomes contenen ADN: compost d’elements disposats de tal manera formant cadenes. D’elles depenen els gens que determina els trets d l’animal.

2) Sistema nerviós:

1. Conjunt d’òrgans (cervell, medul·la espinal, i xarxa de nervis) que controla les funcions del animal i el relaciona amb el medi.
2. Constituït per neurones cèl·lules que transmeten impulsos nerviosos.
3. Estructures:

Sistema nerviós central (SNC): sistema coordinatiu de l’animal. Radica la consciència i voluntat. Neurones del SNC al estoig ossi: crani (encèfal) i col. Vertebral (med. espinal). Parts del encèfal:

1. Tronc cerebral: bulb raquidi. Connecta med.espinal amb base encèfal.
2. Cerevell: part baixa posterior del encèfal. Responsable de la coordinació motora.
3. Cervell: major part de la massa encefàlica. Es distingeix el diencefal: sistema límbic que conté cos callós i s’encarrega de connexions entre hemisferis cerebral i el còrtex: on hi ha la ment.

Sistema nerviós perifèric (SNP): xarxa de nervis i conjunt de neurones. Connecta (sist.aferent) SNC-músculs, (sist.eferent) sentits-SNC. Coordinen òrgans del animal.

Sistema nerviós autònom (SNA): regeix funcions viscerals ( temp. metabòlica, pressió arterial, ritme cardíac..) Es inconscient.

3) Sistema endocrí:

1. Conjunt de glàndules de secreció interna, connectat al sist. Nerviós a través del sist. límbic, controlades per petites unitats (hipotàlem, amigdala..).
2. Controla la conducta amb procediment químic: segregant hormones.
3. Sist. Limbic + endocrí controlen metabolisme, desenv. Corporal i la conducta emocional.
4. SISTEMA LÍMBIC: no connectat amb el còrtex i no es poden controlar voluntàriament.

Reflexos i Instints

Són pautes prexifades de la conducta. Funció d’adaptació individu-medi i supervivència de la espècie.

• Reflexos: respostes automàtiques del animal davant alguns estímuls, determinades per un arc reflex (neurones via aferent: informa d’irritació o estímul) ,(via eferent: augmenta o inhibeix l’acció d’algun organ). Ex: dilatació nineta, salivació.
• Instints: pautes complexes de conducta. Característiques:

1. Propis de cada espècie.
2. Estereotipats
3. Genèticament programats, es desencadenen en canvis del medi.
4. Finalitat: conservació del individu i l’espècie.

Etologia: estudi conducta animal en llibertat.

Konrad Lorenz (biòleg) estudia la conducta instintiva des de la Etologia.

Polèmica herència - medi ambient -> segons Lorenz, el més decisiu per la conducta és l’herència.