Lleis de Mendel: Comprenent l'Herència
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,53 KB
Primera Llei de Mendel
Llei de la Uniformitat (F1)
La primera llei és la llei de la uniformitat dels híbrids de la primera generació filial (F1). Quan s'encreuen dues varietats d'individus de raça pura (homozigots) per a un determinat caràcter, tots els híbrids (heterozigots) de la primera generació són iguals.
Mendel va arribar a aquesta conclusió treballant amb una varietat pura de plantes de pèsols que produïen llavors grogues i amb una varietat que produïa llavors verdes. En fer un encreuament entre aquestes plantes, obtenia sempre plantes amb llavors grogues.
Interpretació de l'experiment: El pol·len de la planta progenitora aporta a la descendència un al·lel per al color de la llavor, i l'òvul de l'altra planta progenitora aporta l'altre al·lel. Dels dos al·lels, només es manifesta aquell que és dominant, mentre que el recessiu es manté ocult.
Segona Llei de Mendel
Llei de la Segregació (F2)
Les plantes procedents de les llavors de la primera generació (F1) de l'experiment anterior es van pol·linitzar entre si. De l'encreuament, es van obtenir llavors grogues i verdes, en la proporció de 3:1. Així doncs, encara que l'al·lel que determina la coloració verda de les llavors sembla que desapareix en la primera generació, torna a manifestar-se en aquesta segona generació.
Interpretació de l'experiment: Els dos al·lels diferents del color de la llavor no s'han barrejat ni han desaparegut; simplement, el que passa és que es manifesta un dels dos. Quan l'individu de fenotip groc (heterozigot) forma les gàmetes o cèl·lules sexuals, se separen els al·lels, de tal forma que a cada gàmeta o cèl·lula sexual només hi haurà un dels al·lels. Així es pot explicar el resultat obtingut.
A partir d'aquesta segona llei, va deduir que hi havia dues categories de gens: una primera categoria, que era el gen que va aparèixer a la F1, que va anomenar gen dominant, i una altra, el que va aparèixer a la F2, anomenat gen recessiu.
Tercera Llei de Mendel
Herència de dos o més caràcters
Llei de la Independència dels Caràcters
Cadascun dels caràcters es transmet seguint les lleis anteriors amb independència dels altres caràcters. Mendel va encreuar plantes de pèsols de llavor groga i llisa amb plantes de llavor verda i rugosa, totes dues homozigots. Les llavors obtingudes en aquest encreuament (F1) eren totes grogues i llises, complint-se així la primera llei. A partir d'aquest encreuament, podem deduir els al·lels dominants per a aquests caràcters: el groc i el llis.
Les plantes es van encreuar entre si. S'ha de tenir en compte les gàmetes que formarà cadascuna. Els al·lels dels diferents gens es transmeten amb independència, ja que a la segona generació (F2) apareixen pèsols grocs i rugosos i altres de verds i llisos, combinacions que no s'havien donat ni en la generació paterna ni en la F1.
Interpretació de la tercera llei: Els resultats de l'experiment reforcen el concepte que els gens són independents entre si, que no es barregen ni desapareixen. Però per obtenir aquests resultats, és imprescindible que els dos caràcters estudiats estiguin regulats per gens que es trobin en diferents cromosomes. Si es trobessin en un mateix cromosoma, els resultats esperats s'alterarien i parlaríem de gens lligats.
Fenotip = 9:3:3:1
- 9: A?B?
- 3: A_bb
- 3: aaB_
- 1: aabb