Llei de màximum

Estats Generals: Nom que rebia a França (1789) la va reunir de representants dels 3 estaments de l'Antic Règim: el clergat, la noblesa i el tercer Estat (el grup més nombrós). La su Funció principal era aprovar el sistema Tributari reial. Cada estament comptava amb el

MATEIX nom de diputats, estava separat al Moment de deliberar i emetia 1 ÚNIC vot.

• Sobirania Nacional: Concepte formulat durante la Revolució Francesa que afirma que l'Autoritat del poder público no resideix en el monarca, sinó en la néixer (el poble), considerada com 1 Entitat real i representada per 1 parlament elegit per sufragi censatari.

• Assemblea Nacional: Cambra parlamentària formada paper tercer Estat Quan AQUEST és va escindir dels Estats Generals i és vaig reunir al Jeu de Paume a París, comprometent-se a elaborar una constituci que reflectís la voluntat de la Majoria dels francesos.

• Fortalesa de la Bastilla: Fortalesa que protegia el COSTAT oriental de la ciutat de París. Durant MOLTS segles va ser una peça clau per la protecci de la ciutat; però amb el pas del temps perdè Importància i s'acaba convertint en una presó estatal. S'ubicava a lloc que Actualment ocupa la Plaça de la Bastilla (plaça de la Bastilla).

• Monarquia constitucional: Sistema polític en el qual el cap d'Estat és un Rei que ha de respectar 01:00 constituci i els decisions del parlament.

• Dret de veto:
Dret del monarca, o de QUALSEVOL Altra Institució, a oposar-se a l'entrada en vigor d'Una Llei aprovada per l'assemblea.

• Sufragi censatari (o restringit): Sistema electoral que condiciona el Dret de vot a FET que el ciutadà compleixi determinats Requisits Referents, generalment, a su Condició econòmica. També Pot restringir-se el vot en Funció del nivell social, del sexe o del nivell d'Instrucció (saber llegir i Escriure).

• desamortització:
Procés paper qual l'Estat nacionalitza bens de l'Església i de diferents 'entitats civils per subhastar-les i convertir-les en Propietat privada de Ciutadans individuals.

• Monàrquics constitucionalistes: Partidaris d'una monarquia limitada per l'existència d'una constituci.

• Girondins: Membres del grup de diputats de la Convenció Francesa (1792) de caràcter més Moderat que a els jacobins. Defensaven la llibertat i el Dret a la Propietat com ara un Bé inalienable.

• Jacobins: Nom que rebé a els Membres del Club radical que va dirigir la vida política de França durante a convèncer republicana (1793). D'idees radicals, defensaven l'aliança amb les classes populars, la proclamació de la República i el Dret a la igualtat per Damunt de la llibertat. El su Màxim dirigent fou Robespierre.

• Sans-Culottes: Nom Donat a cadascún dels Revolucionaris provinents dels estaments populars, durant la Revolució Francesa. El nom vaig provar del FET que van adoptar, a partir del 1792, el pantaló Llarg de ratlles en lloc de la culotte o Calça curta, que consideraven 1 símbol de l'antic RÈGIM. D'ideologia democràtica i radical, participessin activament a els aldarulls Revolucionaris, i su Influència fou notable en el Període Jacobí (1793-1794). Forenses neutralitzats definitivament per Napoleó (1799).

• Va convèncer Nacional: Assemblea triada per sufragi universal per redactar una nova constituci després de dir la proclamació de la República Francesa l'any 1792.

• Porta a massa: Reclutament Forcat de la població per servir a l'Exèrcit sense Distinció de classe ni de condicions.

• Llei de Maximum: Llei que fixava 1 preu Màxim de venda per a uns quants productes de primera necessitat durante la Convenció Jacobina (1793).