Llei de jurisdiccions

REFORMISME DINÀSTIC: pèrdua de les colon espany= reformisme polític basat en idees regenera. El 1899 María Cristina nomena cap de govern a Silvela que proposa un projecte de descentralització administrativa i que apujava els tributs sobre els productes de primera necessitat.= forta protesta a Catalunya on els comerç es van negar a pagar la contribució trimestral (Tancament de caixes). Aquest va significar la ruptura entre les elits econòmiques de Catalunya  i el principi de consolidació del catalanisme com a alternativa a caduca política de la Restauració. 1902 Alfons XIII puja al tron. Primers anys marcats pels intents de reforma. Els nous líders dels partits dinàstics van ser Maura (conservador) i Canalejas (liberal). Maura = ‘’revolució des de dalt’’, reformant la llei electoral i l’administració local x posar fi al caciquisme, incorporant a la política les classes mitjanes, , va pretendre integrar el catalan donant + poder a ajuntaments i institucions… El tarannà autor de Maura, la falta d’entesa amb Partido Liberal i la repressió de la Setmana Tràgica van suposar la fi del seu govern. 

El Partido Liberal encapçalat per Canalejas tmb va intentar portar a terme el seu programa regener. Planteja separació Església-Estat, reforma el sistema d’impostos, reforma la llei de reclutament (xeliminar les quintes)... Va ser assassinat el 1912 pels anarquistes. 

LA SETM TRÀG I CONSEQÜÈNCIES :

Després del desastre de 1898 Espanya comen penetr al Nord d'Afri. 1906 =Conferència d’Algesires=Espa i Franç repart Marroc com a Protectorat.Rif= intere econòm i desig de tornar a ser una nova potència colonial. Població berber es revolta obrint pas a la Guerra del Rif que va durar fins al 1926. Dura derrota de les tropes espanyoles al barranc del Llop=enviament dels reservistes (persones que ja havien estat a l'exèrcit).Va provocar un imp mov de protesta popular conegut com la Setmana Tràgica. = vaga general = insurrecc general amb barricades i crema d’edificis relig. Les autoritats=estat de guerra i brutal repressió= morts, detencions i afusellaments.Francesc Ferrer i Guàrdia

Conseqüè polítiques com caiguda del govern de Maura.Rei dissol Corts i entreg govern a Canalejas,últim intent reformista.

DE SOLIDARITAT CATALANA A LA MANCOMUNITAT:

1905, publicacions d’un acudit irònic= assaltar de redaccions del Cu-Cut! I La Veu de Catalunya. S'elab La Llei de Jurisdiccions que propo posar sota jurisdicció totes les ofens contra pàtria. = rebuig massiu= gran aliança de les forces polítiques catalanes en defensa de les reivind catalanistes.=Solidaritat Catalana. 1907 Solidaritat es presenta eleccions= 41 diputats de 44 separació x diferències.

La Mancomunitat 1er òrgan admin català des del 1714. Voluntat de dotar Catalunya d’òrgans de govern propis i l’any 1911 Enric Prat de la Riba va presentar la proposta al govern liberal. Canalejas accepta proposta i tira endavant un projecte de mancomunitats però el seu assassinat el 1912 va aturar-lo. Dato l’any 1913, autoritz diputacions provincials a mancomunar-se. La seva obra va ser destacada en els camps de l’ensenyament (renov pedag, escoles tècniques…) la cultura (biblio Populars, normal de la llengua…) i les obres públiques (millora de les xarxes viàries, i telefònica…). Fins el 1925, va potenciar la modern de Catalunya en el context d’ endarreriment generalitzat de l’Estat espanyol. 

LA CRISI DE 1917: Esp neutre la 1GM. =afavorir a la seva eco ja que podia negociar amb els 2bàndols. No obstant es va anar desenc una forta tensió social ja que esclat de la guerra= disminució del nivell de vida de les classes populars. La crisi va esclatar el març de 1917 quan la CNT i la UGT van convo vaga x protestar per l’encariment dels productes de 1era necessitat. El 1917 era palesa una crisi des de diferents vessants:Social: El ressò de la Rev Russa va esperonar les expec revol i una vaga general l’Agost de 1917 va empitjorar la situació.  Militar: Les Junt de Defens van començar a reclamar millors salaris i ascensos x criteris d’antiguitat. Política: juliol de 1917= Assemblea de Parlamentaris x reivindicar la formació d’un  govern provisional i la celebració de Corts Constituents que elaboressin una nova Consti i la descentralització de l’Estat.