Llei de congregacions

2. Les reformes del Bienni d’esquerres o Bienni Progressista (1931-1933)

2.1. La reforma religiosa

Un dels primers Objectius del govern d’esquerres de Manuel Azaña fou el de limitar i reduir la Influència de l’Església catòlica en la societat espanyola.

En la mateixa Constitució de 1931 ja es va plasmar aquesta intenció: la no confessionalitat De l’Estat, la llibertat de cultes, la supressió del pressupost de culte i Clero, l’aprovació del matrimoni civil, del divorci i la secularització dels Cementiris, figuraven en ella.

Una altra mesura Del govern republicà d’esquerres fou la prohibició als ordes religiosos de Dedicar-se a l’ensenyament. El procés es va completar amb l’aprovació de la Llei de congregacions (maig del 1933), Que va posar límits a la possessió de béns per les comunitats religioses i va Preveure la possibilitat que els ordes religiosos fossin dissolts en cas que Comportessin algun perill per a l’Estat. L’enfrontament més greu fou amb la Companyia de Jesús en què aquesta fou acusada de dependre d’un poder estranger (l’Estat del Vaticà), va ser dissolta i els seus béns i propietats foren Expropiats i nacionalitzats.

Els sectors Catòlics del país varen interpretar que la nova legislació republicana era una Agressió a les seves conviccions religioses. L’Església catòlica va protestar Enèrgicament i, amb el ressorgiment d’avalots anticlericals, va posicionar-se En contra de la República fins al punt que l’arquebisbe de Toledo i primat D’Espanya, el cardenal Segura i el bisbe de Vitòria foren expulsats del país Pel govern republicà.

El president del Govern, Manuel Azaña, va atiar la controvèrsia, en dir a les Corts, que España ha dejado de ser católicaquan el que volia dir era que l’Estat republicà espanyol ja no tenia Religió oficial, havia esdevingut un Estat laic.

2.2. La modernització de l’exèrcit

Manuel Azaña es Va reservar la cartera de ministre de la Guerra i va impulsar una reforma que Pretenia transformar l’exèrcit espanyol en un sentit professional i democràtic. Els objectius del govern eren:
reduir L’excessiva oficialitat, professionalitzar les forces armades i sotmetre els Militars al poder civil, acabant amb la tradicional intervenció castrense en la Vida política.

Per la Llei de retir de l’oficialitat (1931) Es va obligar els comandaments a jurar fidelitat a la República, aquells que no Ho volguessin fer passarien al retir amb el sou íntegre amb lo qual es volia Reduir la macrocefàlia del cos d’oficials i reduir el nombre de militars Hostils a la República. També es van reduir unitats militars, es va tancar l’Acadèmia Militar General de Saragossa, Per les seves idees reaccionàries i proclius al colpisme, van se suprimides les Capitanies Generales, els tribunals Especials i d’honor, el Consell Suprem de Justícia Militar, la premsa dedicada En exclusiva a l’exèrcit i l’antiga Llei de Jurisdiccions.       

Paral·lelament, es Va crear la Guàrdia d’Assalt com a policia d’ordre públic i, sobretot, Fidel a la República.

Si bé la reforma Havia estat, tècnicament, ben plantejada va tenir una incidència limitada. La Falta de recursos econòmics va impedir la modernització del material, armament I equipaments mentre que sectors de l’exèrcit, en especial els africanistes (oficials i tropa Destinats al Protectorat del Marroc), varen veure la reforma com una agressió a L’exèrcit, fet que aprofità la dreta antirepublicana per atiar els militars Contra la República.

2.3. La reforma agrària

La reforma de la Propietat de la terra fou la reforma de més abast de les que emprengué el Govern Azaña, el qual es fixà dos objectius per assolir: primer, posar fi al Predomini del latifundisme existent a bona part del centre i sud d’Espanya i, Segon, millorar les condicions de vida dels jornalers (pagesos pobres sense Terra).

L’agricultura era El principal sector econòmic, on treballava la meitat de la població activa, Havent-hi 2 milions de jornalers i 750.000 arrendataris i parcers. A més, a Andalusia, Extremadura i La Manxa la meitat de les terres eren de latifundistes.

Les primeres Mesures (mitjançant decrets-

Llei

Van ser: la prohibició de rescindir els Contractes d’arrendament, l’establiment de la jornada de 8 hores en el camp i De salaris mínims i l’obligació de conrear les terres no treballades.

Però, el gruix de La reforma del camp espanyol s’havia de concretar en una llei que redistribuís La propietat de la terra: no es va plantejar mai com una col·lectivització (a La manera revolucionària) sinó com la manera de modernitzar l’agricultura Alhora que es millorava la situació de la pagesia pobre (el govern també veia La reforma com una manera de fidelitzar a favor de la República als pagesos Beneficiats per la llei).

La Llei de reforma agrària (IX-1932) establia L’expropiació sense indemnització de les terres dels Grandes de España, mentre que les treballades de forma deficient, Les sistemàticament arrendades i les que podien ser regades i no ho eren serien Expropiades amb indemnitzacions. L’Institut de Reforma Agrària (IRA), Dotat d’un pressupost anual per indemnitzar els propietaris expropiats, va ser L’encarregat d’assentar les famílies jornaleres. Entre 1932 i 1934 només es van Poder assentar 12000 famílies, però, xifra que es pot qualificar de fracàs.

La reforma no va Tenir gaire èxit per la manca de recursos econòmics per a les indemnitzacions i Els recursos legals dels propietaris i de la dreta. Això va provocar una Radicalització dels pagesos del sud amb actituds revolucionàries, mentre que els Gran propietaris recolzaren sectors de la dreta i extrema dreta per a conspirar Contra la República.

2.4. La reforma de l’Estat centralista

Catalunya va disposar des del Començament d’una autonomia provisional, confirmada per l’aprovació per les Corts de l’Estatut del 1932.

Al País Basc, el Partit Nacionalista Basc I els carlins van presentar un projecte d’autonomia, l’Estatut d’Estella (1931), rebutjat per les esquerres per Confessional i poc democràtic. L’evolució del PNB cap al centre, sota la Direcció de José Antonio de Aguirre, Va facilitar l’elaboració i aprovació d’un estatut d’autonomia al 1936, ja Començada la Guerra Civil alhora que es formava un govern presidit per Aguirre Amb els partits d’esquerres i el PNB.

A Galícia el nacionalisme era molt feble I quan va ser aprovat el projecte d’estatut va esclatar la guerra i no es va Poder aplicar.

2.5. L’obra educativa i cultural

La República va promoure un ensenyament gratuït, mixt, laic i obligatori. Es van crear 10.000 escoles i 7.000 places de mestres de primària. El pressupost educatiu es Va incrementar un 50%. L’Església i la dreta van ser molt crítiques amb Aquestes mesures.

També es va voler Millorar el nivell cultural, sobretot a les zones rurals, amb les Missions pedagògiques, que van portar Alfabetització d’adults, biblioteques, cinema i teatre. En aquestes activitats Va destaca el grup teatral La Barraca, dirigit per Federico García Lorca.

2.6. Les reformes laborals

El ministre de Treball, Largo Caballero, va fer aprovar: la Llei de contractes de treball, que regulava la negociació Col·lectiva, i la Llei de jurats mixtos (per a les negociacions entre treballadors i empresaris alhora que es promovia La creació d’assegurances socials), una setmana de vacances anuals, la setmana Laboral de 40 hores, l’augment de salaris i es va reforçar el paper dels Sindicats agrícoles en la contractació de les feines del camp.

Mentre que Sindicats i treballadors van rebre positivament les mesures (si bé no Satisfeien del tot les seves expectatives), les patronals van voler frenar L’aplicació d’aquestes mesures (aconseguint-ho amb algunes com la de la Intervenció obrera en les empreses).