El Llegat del Barroc: Transformacions en la Cultura Occidental

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,21 KB

El Llegat del Barroc
3.1. El Barroc, un canvi en la cultura occidental
El Barroc és un període de la història cultural d'Occident que va comprendre des del 1600 fins al final del segle XVIII. Va ser conseqüència de les lluites religioses que es van produir a Europa des del començament de la Reforma. L'enfrontament religiós va provocar un canvi de mentalitat que va afectar tots els aspectes de la cultura, de la societat i de l'art. Va significar el triomf dels sentiments exaltats. La serenitat i la fe en l'ésser humà van ser substituïdes per una visió de la vida més mística, molt influenciada per la religió i menys optimista.

3.2. Característiques de l'art barroc
L'art barroc es va basar en les formes de l'antiguitat clàssica. Els artistes volien representar la realitat sense idealitzar-la i exaltar els sentiments de l'espectador. Obres impactants, plenes de moviment gràcies a la utilització de línies corbes i als contrastos de llum i color. L'art barroc es va caracteritzar per una decoració abundant. Als països on va triomfar la Contrareforma van predominar els temes religiosos; als països amb classes mitjanes, com Anglaterra o les Províncies Unides, van abundar les escenes quotidianes de la burgesia i també els paisatges; mentre que als països en què es van instal·lar monarquies absolutes van destacar les obres amb contingut polític i d'exaltació de la majestat reial.

3.3. L'arquitectura barroca
Ús de la línia corba en escultura i decoració.
Utilització d'efectes lluminosos per mitjà d'entrants i sortints a les façanes, que creaven zones de llum i zones d'ombra.
Abundància de decoració i d'ornaments a les façanes i als interiors. Les escultures i les pintures es van fusionar amb l'arquitectura.
Ús de materials rics per produir una sensació d'ostentació.

Roma va ser la ciutat on va sorgir el Barroc. Els papes van reformar la ciutat per reforçar-ne el paper com a capital del catolicisme i com a base de la Contrareforma.
Es van construir grans edificis en el nou estil i nombroses places i avingudes que unien les esglésies principals. Els arquitectes barrocs italians més importants van ser Bernini i Francesco Borromini. L'arquitectura es va estendre aviat per tot Itàlia i per tota Europa.
A França, el Barroc es va caracteritzar per donar preferència a les línies rectes i per una decoració menys abundant.
La corona i la noblesa van construir grans palaus barrocs per mostrar el seu poder, entre els quals va destacar el de Versalles.
A Anglaterra, l'arquitectura va seguir l'estil de l'artista renaixentista Palladio.
Al Sacre Imperi, es va combinar amb el gòtic fins que es va imposar plenament al final del segle XVII. Els centres barrocs més importants van ser Àustria i Bohèmia, on es van construir edificis espectaculars.
A Espanya, l'arquitectura barroca es va caracteritzar per la decoració exuberant, tant a l'exterior com a l'interior dels edificis, sobretot a partir de la influència que van exercir les obres de José de Churriguera. Un aspecte típic va ser la construcció de places majors, com ara la de Madrid, del segle XVII, i la de Salamanca, del segle XVIII.


3.4. La pintura barroca
Característiques generals
Grans efectes lluminosos barrejant zones d'ombra amb altres de llum intensa; aquesta tècnica es va anomenar clarobscur.
Retrats de personatges amb moviments bruscos i van fer composicions complexes, es va donar una gran sensació de mobilitat.
Els personatges mostraven sentiments molt intensos per mitjà dels gestos o dels moviments.
Gran varietat en la temàtica de les pintures, que comprenia escenes religioses, retrats, mitologia i escenes quotidianes. Es van començar a desenvolupar dos temes nous: els paisatges i les natures mortes.

La pintura italiana
El fundador del corrent naturalista va ser Caravaggio, que va ser el pintor italià més important del Barroc i va influir molts altres pintors europeus. La pintura de Caravaggio es va basar en l'observació directa de la realitat, i els personatges que retratava es van inspirar en models presos de la vida quotidiana. Caravaggio va ser un mestre del clarobscur. La tècnica d'il·luminació que utilitzava, anomenada tenebrisme, consistia a fer emergir les figures dintre de les ombres.
El corrent classicista es va caracteritzar pels personatges serens i per idealitzar la realitat amb la intenció d'introduir en els quadres ensenyaments morals i religiosos. El màxim representant va ser Annibale Carracci.

L'escola holandesa
A les Províncies Unides, la pintura estava molt influenciada pels gustos de la burgesia, que era qui comprava els quadres. Els temes principals van ser paisatges, escenes quotidianes, temes religiosos i natures mortes. Els pintors més destacats van ser Rembrandt, Frans Hals i Vermeer.

L'escola flamenca
L'escola flamenca va ser naturalista i va estar influenciada per la pintura italiana i l'espanyola. Els pintors flamencs van desenvolupar una observació minuciosa de la naturalesa. Van destacar Rubens i Van Dyck.

L'escola francesa
L'estil més important va ser el classicisme, que mostrava composicions serenes i harmonioses, amb personatges idealitzats i una temàtica en què predominava l'exaltació de la monarquia, els paisatges imaginaris i les escenes mitològiques. Van destacar les obres de Nicolas Poussin, Charles le Brun i Le Lorrain.

La pintura barroca espanyola
El segle XVII va ser el segle d'or de la pintura espanyola. L'Església es va encarregar de la majoria de les obres, i la temàtica religiosa va ser la predominant. Altres temes van ser retrats, natures mortes, escenes quotidianes i relats mitològics. L'estil barroc espanyol era realista i les pintures mostraven una gran emotivitat que pretenia transmetre el missatge religiós de la Contrareforma. Entre els pintors van destacar Josep de Ribera, Francisco de Zurbarán, Bartolomé Esteban Murillo i Velázquez, que va ser el millor pintor del Barroc espanyol i una de les figures de la pintura de tots els temps. Va pintar quadres religiosos, mitològics, escenes quotidianes, paisatges, esdeveniments militars, retrats i escenes de la cort, etc. Va saber captar perfectament la psicologia dels personatges i va destacar pel mestratge tècnic en l'ús de la llum i de la profunditat.

Entradas relacionadas: