Llatinismes d'ús freqüent: significat i origen

Derecho21 may 20263,16 KB

Llatinismes d'ús acadèmic i professional

Agenda: les coses que cal fer.
In albis: quedar-se en blanc.
Lapsus: cometre alguna equivocació involuntàriament.
Ex cathedra: la cathedra era el seient que tenia el professor en l'època romana, més gran i més còmode que els tamborets dels alumnes. D'aquí ha passat a aplicar-se a aquelles persones que parlen amb un to pompós, com si estiguessin en possessió de la veritat absoluta.
Alma mater: (lema universitari) entre els romans s'aplicava a la deessa Ceres com a deessa de l'agricultura i nodridora dels humans. Actualment, s'aplica a la universitat pel fet de nodrir els seus alumnes amb la ciència.
Numerus clausus: (nombre tancat) limita el nombre d'alumnes admesos.
Campus: era un espai obert fora del nucli de la ciutat destinat a la pràctica de l'esport o la celebració dels comicis.
Aula magna: (sala gran) reservada per a la celebració d'actes acadèmics.
Gaudeamus igitur: himne dels estudiants d'autor anònim.
Cum laude: amb honor.
Honoris causa: (suprem) indica una distinció acadèmica.
Curriculum vitae: document amb el conjunt acadèmic i professional acumulat per algú.

Nòmina: antigament era el conjunt de noms d'una llista que havien de rebre la paga per la seva feina; ha acabat significant la paga mensual de cada treballador.
Plus: era un adverbi llatí que vol dir «més». En català s'ha substantivat i designa les pagues complementàries del sou base d'un treballador.
Superàvit: (n'ha sobrat) mot que indica els beneficis resultants d'un exercici o d'una operació financera.
Dèficit: quan l'empresa té pèrdues (en falta); també significa mancança.
Gravamen: significava càrrega o molèstia; ara designa l'impost establert sobre alguns béns.
Renda per capita: serveix per determinar el creixement econòmic d'un país.