Llatí per a principiants: el temps, el calendari i la vida quotidiana a Roma

A l'any hi ha tres-cents seixanta-cinc dies. = In annō sunt trecentī sexāgintā quīnque diēs.

Un segle són cent anys; dos segles són dos-cents anys. = Saeculum est centum annī; duo saecula sunt ducentī annī.

Cent anys, o bé un segle, és un temps llarg. = Centum annī vel saeculum est longum tempus.

El mes de gener rep el nom del déu Iānus. = Mēnsis Iānuārius ā deō Iānō nōminātur.

Ara, però, el gener és el primer mes; l'octubre, per tant, és el desè mes. = Nunc autem Iānuārius est mēnsis prīmus; Octōber igitur mēnsis decimus est.

El febrer té vint-i-vuit o vint-i-nou dies. = Februārius duodētrīgintā aut ūndētrīgintā diēs habet.

La resta d'onze mesos són més llargs. = Cēterī ūndecim mēnsēs longiōrēs sunt.

L'abril té trenta dies; també (= etiam) el juny té trenta dies. = Aprīlis trīgintā diēs habet; item Iūnius trīgintā diēs habet.

Sis mesos són la meitat (mitja part) d'un any. = Sex mēnsēs sunt dīmidia pars annī.

El matí és la primera part del dia. = Prīma pars diēī est māne.

El dia és el temps des del matí fins al vespre. = Diēs est tempus ā māne ad vesperum.

La nit és el temps des del vespre fins al matí. = Nox est tempus ā vesperō ad māne.

El matí és l'inici del dia, el vespre és el final del dia. = Māne est initium diēī, vesper fīnis diēī est.

L'hora sisena, que s'anomena migdia, divideix el dia en dues parts iguals. = Hōra sexta, quae merīdiēs nōminātur, diem dīvidit in duās aequās partēs.

La llum de la lluna no ve del sol; per això, la lluna no és tan brillant com el sol. = Lūx lūnae ā sōle venit; itaque lūna nōn tam clāra est quam sōl.

El sol il·lumina la terra i la lluna amb la seva llum. = Sōl terram et lūnam lūce suā illūstrat.

No tota la lluna s'il·lumina amb la llum del sol; aquella part de la lluna que no s'il·lumina és fosca. = Nōn tōta lūna lūce sōlis illūstrātur; ea pars lūnae quae nōn illūstrātur obscūra est.

Quan hi ha lluna nova, se'n veu una petita part. = Cum lūna nova est, exigua pars eius vidētur.

El primer dia del mes es diu calendes, el cinquè o el setè, nones, el vuitè o el quinzè, idus. = Diēs mēnsis prīmus dīcitur kalendae, quīntus aut septimus nōnae, octāvus aut quīntus decimus īdūs.

El dia vuitè abans de les calendes d'abril i el dia vuitè abans de les calendes d'octubre es diuen equinoccis, ja que en aquests dies la nit és igual al dia. = Ante diem octāvum kalendās Aprīlēs et ante diem octāvum kalendās Octōbrēs aequinoctia dīcuntur, nam iīs diēbus nox aequa est atque diēs.

La primavera comença al març, la tardor, al setembre. = Vēr ā Mārtiō, autumnus ā Septembrī incipit.

En aquesta estació molts romans abandonen la ciutat. = Eō tempore multī Rōmānī urbem relinquunt.

A l'hivern els llacs de la Germània es cobreixen de gel. = Hieme lacūs Germāniae glaciē operiuntur.

Els nens germànics juguen sobre el gel dels llacs. = Germānī puerī super glaciem lacuum lūdunt.

Quin dels dos nens dorm, en Marc o en Quint? = Uter puer dormit, Mārcusne an Quīntus?

En Marc dorm, però en Quint està despert. = Mārcus dormit, sed Quīntus vigilat.

En Marc no està malalt, sinó que està sa. = Mārcus nōn aegrōtat, sed valet.

Entra aire fred per la finestra oberta. = Āēr frīgidus per fenestram apertam intrat.

La finestra d'en Quint no està oberta, sinó tancada. = Fenestra Quīntī nōn aperta, sed clausa est.

El nen que està despert sent el gall cantar: «Cucurrū!» = Puer vigilāns gallum canere audit: «Cucurrū!»

En Davus: «Com està el teu peu avui?» = Dāvus: «Quōmodo pēs tuus sē habet hodiē?»

En Quint: «El peu està malament. Dona'm aigua, Davus!» En Davus li dona aigua. = Quīntus: «Pēs male sē habet. Dā mihi aquam, Dāve!» Dāvus eī aquam dat.

Ja és la una, però en Marc encara dorm. = Iam hōra prīma est, sed Mārcus adhūc dormit.

L'esclau que crida desperta el nen que dorm. = Servus clāmāns puerum dormientem excitat.

En Marc s'aixeca del llit i ordena a l'esclau que porti aigua. = Mārcus ē lectō surgit ac servum aquam afferre iubet.

L'esclau li porta aigua i en Marc es renta les mans. = Servus eī aquam affert et Mārcus manūs lavat.

Les seves mans ja no estan brutes, sinó netes. = Iam manūs eius nōn sordidae, sed pūrae sunt.

En Marc es renta primer les mans, després la cara. = Mārcus prīmum manūs, deinde faciem lavat.

En Davus li ordena que submergeixi tot el cap dins l'aigua. = Dāvus eum caput tōtum in aquam mergere iubet.

Al matí el nen es renta les mans i la cara amb aigua freda. = Māne puer manūs et faciem aquā frīgidā lavat.

En Quint, que sol aixecar-se abans que en Marc, avui no s'aixeca, perquè li fa mal el peu i el cap. = Quīntus, qui ante Mārcum surgere solet, hodiē nōn surgit, quod pēs et caput eī dolet.

«A mi també em fa mal el cap», diu en Marc, i en Davus: «A tu no et fa mal el cap», diu. = «Mihi quoque caput dolet», inquit Mārcus, et Dāvus «Tibi caput nōn dolet!» inquit.

En Marc té fred, perquè l'aire és fred i el seu cos està nu. = Mārcus frīget, quia āēr frīgidus est et corpus eius nūdum est.

La roba d'en Marc són la túnica i la toga. = Tunica et toga sunt vestīmenta Mārcī.

En Marc demana la seva roba a l'esclau: «Dona'm la túnica i la toga, Davus! Vesteix-me!» = Mārcus vestīmenta sua ā servō poscit: «Dā mihi tunicam et togam, Dāve! Vestī mē!»

En Marc primer es posa la túnica, després la toga. = Mārcus prīmum tunicam, deinde togam induit.

Els homes romans porten toga. = Virī Rōmānī togam gerunt.

El soldat porta l'espasa a la mà dreta, l'escut a la mà esquerra. = Mīles gladium gerit manū dextrā, scūtum manū sinistrā.

L'home amb toga no pot servir a l'exèrcit. = Vir togātus mīlitāre nōn potest.

En Marc, que té fred als peus, es posa les sabates. = Mārcus, cui pedēs frīgent, calceōs induit.

En Davus ordena al nen que vingui amb ell: «Vine amb mi!» = Dāvus puerum sēcum venīre iubet: «Venī mēcum!»

A l'atri els pares esperen els seus fills. = In ātriō parentēs līberōs suōs exspectant.

En Quint, que sol menjar molt, avui no pot menjar res. = Quīntus, quī multum ēsse solet, hodiē nihil ēsse potest.

En Davus porta a en Marc el llibre, la tauleta, el punxó i el regle. = Dāvus Mārcō librum et tabulam et stilum et rēgulam affert.

En Iuli: «Avui en Medus no pot venir amb tu, Marc.» = Iūlius: «Hodiē Mēdus tēcum īre nōn potest, Mārce.»

En Medus sol portar el llibre, la tauleta i la resta de coses d'en Marc. = Mēdus librum et tabulam et cēterās rēs Mārcī ferre solet.

En Marc mateix no sol portar res, excepte una poma. = Mārcus ipse nihil ferre solet praeter mālum.

El fill que s'en va: «Adéu, pare!», diu. = Fīlius discēdēns «Valē, pater!» inquit.

En Diodor és el professor d'en Marc; en Marc és l'alumne d'en Diodor. = Diodōrus magister Mārcī est; Mārcus discipulus Diodōrī est.

En Diodor assota els nens amb una verga: d'aquesta manera el professor sol castigar els mals alumnes. = Diodōrus puerōs virgā verberat; eō modō magister discipulōs improbōs pūnīre solet.

En efecte, en Diodor és un professor sever. = Diodōrus enim magister sevērus est.

En Sext arriba a classe el primer. = Sextus prīmus ad lūdum advenit.

El professor, quan entra, saluda l'alumne i li mana asseure's: «Hola, Sext! Seu!» = Magister intrāns discipulum salūtat eumque cōnsīdere iubet: «Salvē, Sexte! Cōnsīde!»

Llavors en Sext s'asseu a la seva cadira. = Tum Sextus in sellā suā cōnsīdit.

L'alumne assegut calla davant el professor. = Discipulus tacitus ante magistrum sedet.

En Sext ja és present, però la resta d'alumnes encara no són presents. = Sextus iam adest, at cēterī discipulī nōndum adsunt.

El professor enfadat exclama: «Oh, mals alumnes...!» = Magister īrātus exclāmat: «Ō, discipulōs improbōs...!»

En Tit pica la porta abans d'entrar a classe. = Titus iānuam pulsat antequam lūdum intrat.

En Tit no entra immediatament, sinó que primer pica la porta. = Titus nōn statim intrat, sed prīmum iānuam pulsat.

En Marc (a en Sext i en Tit): «Vosaltres no saludeu el professor...» = Mārcus (ad Sextum et Titum): «Vōs magistrum nōn salūtātis...»

En Sext i en Tit: «Això no és veritat: nosaltres saludem el professor.» = Sextus et Titus: «Id vērum nōn est: nōs magistrum salūtāmus.»

El professor: «Dieu la veritat. El que diu en Marc no és veritat.» = Magister: «Vērum dīcitis. Quod Mārcus dīcit vērum nōn est.»

El professor enfadat assota l'esquena d'en Marc. = Magister īrātus tergum Mārcī verberat.

L'esquena és la part del darrere (posterior) del cos. = Tergum est pars corporis posterior.

En Marc no vessa llàgrimes; en efecte, vessar llàgrimes no convé a un nen romà. = Mārcus nōn lacrimat, neque enim lacrimāre puerō Rōmānō convenit.

El professor deixa d'assotar-lo, i el nen torna a la seva cadira. = Magister eum verberāre dēsinit, atque puer ad sellam suam redit.

Per què no s'asseu en Marc? No s'asseu, perquè la part de sota (inferior) de l'esquena li fa mal. = Quid Mārcus nōn cōnsīdit? Nōn cōnsīdit, quia pars tergī īnferior eī dolet.

En Quint no és a classe, sinó a casa. = Quīntus nōn in lūdō, sed domī est.

En Marc: «En Quint diu que ell està malalt.» = Mārcus: «Quīntus dīcit 'sē aegrum esse'.»

El professor: «Si el teu germà està malalt, no pot anar a classe.» = Magister: «Sī frāter tuus aeger est, in lūdum īre nōn potest.»

El professor ordena que en Marc torni a en Tit la seva tauleta. = Magister Mārcum Titō tabulam reddere iubet.

El professor: «És necessari castigar-te si no tornes la tauleta a en Tit ara!» = Magister: «Necesse est tē pūnīre, nisi tabulam nunc reddis Titō!»

El professor obre el llibre i comença a llegir en veu alta. = Magister librum aperit ac recitāre incipit.

Mentre el professor llegeix en veu alta, tots els alumnes dormen. = Dum magister recitat, omnēs discipulī dormiunt.

Els alumnes dormen tan bé com a casa, en els llitets. = Discipulī tam bene dormiunt quam domī in lectulīs.

Per tant, no senten la part final (posterior) del llibre, sinó només la part inicial. = Ergō posteriōrem librī partem nōn audiunt, sed tantum priōrem partem.

El professor els assota. Els alumnes: «Per què ens assotes?» = Magister eōs verberat. Discipulī: «Cūr nōs verberās?»

El professor: «Us assoto, perquè d'una altra manera no us puc despertar.» = Magister: «Vōs verberō, quod aliō modō vōs excitāre nōn possum.»

A classe no està permès dormir. = In lūdō dormīre nōn licet.