Llatí: Etimologia i Obres Públiques Romanes

Etimologia: De l'arrel llatina al català

• ager, agri (m) → agrari, agricultura, agrícola
• ago, agere, egi, actum → acta, acte, actuar
• alter, -era, -erum → altre/a → alterar, alteració, alteritat
• annus, -i (m) → any → aniversari, anual, anuari
• aqua, -ae (f) → aigua → aquarel·la, aquari, aquàtic
• argentum, -i (n) → argent → argentat, argèntic, argentífer
• audio, audire, audiui, auditum → oir → audició, audiència, auditori
• aurum, -i (n) → or → àuric/a, aurífer
• bellum, -i (n) → bèl·lic, rebel·lió, bel·licista
• capio, capere, cepi, captum → cabre/caber → capciós, capturar, captura
• caput, capitis (n) → cap → capità, capitania, capítol
• caro, carnis (f) → carn → carnal, carni, càrnia
• causa, -ae (f) → cosa → causal, causar, causant
• centum → cent → centenar, centenni, centúria
• cognosco, cognoscere, cognoui, cognitum → conèixer → cognoscible, incògnit
• colo, colere, colui, cultum → coldre → cultiu, cultivar, cultura
• concilium, -ii (m) / consilium, -ii (n) → consell → concili, conciliar
• cor, cordis (n) → cor → acord, acordar, concòrdia
• corpus, corporis (n) → cos → corporació, corporal, incorporar
• credo, credere, credidi, creditum → creure → acreditar, credencial, credibilitat
• damnum, -i (n) → dany → condemnar, damnar, indemne
• decem → deu → dècada, decenni, dècim
• dico, dicere, dixi, dictum → dir → abdicar, dicció, dictar
• digitus, -i (m) → dit → dígit, digital, digitalitzar
• doceo, docere, docui, doctum → docència, docent, docte
• domus, -us (f) → domèstic, domesticar
• duco, ducere, duxi, ductum → dur → abductor, abduir, dúctil
• duo, duae, duo → dos → dual, dualitat, duo
• facio, facere, feci, factum → fer → bonificar, factible, factura
• fides, -ei (f) → fe → fidel, infidel
• filius, -ii (m), filia, -ae (f) → fill, filla → afiliar, filiació, filial
• frater, fratris (m) → frare → fraternal, fratricidi
• gero, gerere, gessi, gestum → gerència, gerent, gerundi
• gratia, -ae (f) → gràcia → congratular, gratis
• grauis, -e → greu → gravetat, gravitar, gravitació
• homo, hominis (m) → home → homicida, homicidi, homínid
• hospes, hospitis (m i f) → hoste → hospici, hospital, hospitalitat
• hostis, -is (m i f) → host → hostil, hostilitat, hostilment
• ignoro, ignorare, ignoraui, ignoratum → enyorar → ignorància, ignorant, ignorar
• insula, -ae → illa → insular, península, peninsular
• iter, itineris (n) → itinerari, itinerant
• ius, iuris (n) → jurídic, jurar, jurista
• labor, laboris (m) → llavor → col·laborar, labor, laboral
• lego, legare, legaui, legatum → llegar → relegar, legat, legatari
• lex, legis (f) → llei → lega, legislatiu, legislació
• liber, libera, liberum → lliure → liberal, liberalitat, liberalisme
• licet, licere, licuit → lleure → licitar, licitació
• lingua, -ae (f) → llengua → lingual, lingüístic
• littera, -ae (f) → lletra → literal, literatura, literat
• locus, -i (m) → lloc → local, localisme
• loquor, loqui, locutus sum → col·loqui, eloqüent
• magister, -tri, magistra, -ae
• magnus, -a, -um → magnat, magnífic
• mando, mandare, mandaui, mandatum → manar → comandar, mandat
• maneo, manere, mansi, mansum → romandre → mansió, immanent
• manus, -us (f) → mà → manual, manufactura
• mater, matris (f) → mare → matern, matrona, matricial
• mille → mil → mil·lenari, mil·lenni
• mitto, mittere, misi, missum → mestre → missió, permís
• moueo, mouere, moui, motum → moure → motiu, motivació, motor
• multus, -a, -um → molt, molta → multicolor, múltiple
• nascor, nasci, natur sum → néixer, nàixer → innat, natal, natiu
• nauis, -is (f) → nau → naval, navili, navegar
• niger, nigra, nigrum → negre, negra → denigrar, denigrant
• nomen, nominis (n) → nom → denominar, nominal, nòmina
• nouem → nou → novena, novembre
• nouus, -a, -um → nou, nova → noval, innovar
• nox, noctis (f) → nit → nocturn, nocturnitat
• octo → vuit → octant, octaedre
• oculus, -i (m) → ull → ocular, oculista
• omnis, -e → òmnibus, omnívor
• opus, operis (n) → obra → coopera, òpera
• ordo, ordinis (m) → ordre → ordinal, ordinador
• pars, partis (f) → part → partició, partir, partit
• paruus, -a, -um → pàrvul, parvulari
• pater, patris → pare → patern, paternal
• pax, pacis (f) → pau → pacífic, pacifisme
• pes, pedis (m) → peu → pedal, pedicura
• peto, petere, petiui, petitum → competent, competició
• populus, -i (m) → poble → popular, impopular
• puer, -i (m) → pueril, puerperi
• puto, putare, putauit, putatum → podar → amputar, diputar
• quattuor → quatre → quartet, quatern
• quinque → cinc → quintet, quinquenni
• ratio, rationis (f) → raó → ració, racional
• rego, regere, rexi, rectum → regir → rector, regidor
• scribo, scribere, scripsi, scriptum → escriure → escriptura, escriptori
• sentio, sentire, sensi, sensum → sentir → sensació, sensat
• septem → set → septet, septenni
• sequor, sequi, secutus sum → seguir → executar, executiu
• sex → sis → sext, sextet
• signum, -i (n) → senya → assignar, insigne
• tempus, temporis (n) → temps → tempura, temporal
• tres, tria → tres → trio, trienni
• uenio, uenire, ueni, uentum → venir → ventura, conveni
• uerbum, -i (n) → verb → adverbi, adverbial
• uerto, uertere, uerti, uersum → advertir, convertir
• uideo, uidere, uidi, uisum → veure → evident, visió
• uinco, uincere, uici, uictum → vèncer → evicció, invicte
• uiuo, uiuere, uixi, uictum → viure → vitamina, vital
• uoco, uocare, uocaui, uocatum → advocar, convocar, provocar

Obres públiques romanes

• Teatre: Es va construir els anys 16 i 15 aC sota el patrocini del gendre d’August, Agripa, al moment en què la colònia va esdevenir capital de la Lusitània. Es va erigir parcialment al vessant d’un turó i podia acollir unes 6.000 persones. El més impactant de l’edifici és el frons scaenae, un mur de trenta metres d’alçària que estava decorat amb marbres, estàtues d’emperadors divinitzats i déus. Presenta tres obertures per les quals els actors entraven a l’escenari. Darrere del fons scaenae hi havia un peristil o pòrtic enjardinat.
• Amfiteatre: Com indiquen les inscripcions que s’hi han trobat, va ser inaugurat l’any 8 aC. Tenia una capacitat per a unes 16.000 persones, més del doble que el teatre, del qual es troba una calçada que envolta els dos edificis. Té l’estructura habitual d’un amfiteatre romà, amb grades i unes fosses subterrànies (fossae) en forma de creu enmig de l’arena, que es cobrien amb fusta.
• Pòrtic del fòrum: Construït a imatge i semblança del fòrum d’August (Roma), és l’únic element que ha perdurat del que va ser el fòrum municipal.
• Temple de Diana: Malgrat que es digui temple de Diana, era un temple dedicat al culte imperial. És de planta rectangular i s’aixeca sobre un pòdi de granit rematat amb una motllura. Ens ha arribat en molt bon estat perquè el Comte de los Corbos es va fer construir el seu palau a l’interior del temple.
• Arc de Trajà: És un arc de mig punt. Constituïa l’obertura central d’una porta de tres arcs feta amb carreus de granit.
• Circ: Va ser construït al segle I dC, fora muralla. Tenia capacitat per a 30.000 espectadors. En queden els fonaments de l’espina i la base de les grades.
• Pont: Construït en època de la fundació de la colònia per travessar el riu Guadiana, és un dels ponts més llargs de l’antiguitat (gairebé 800 metres). Està fet de formigó cobert amb carreus de granit i en total té seixanta arcs de mig punt.
• Domus senyorials: Les dues més conegudes es troben fora de les muralles de la ciutat: la Casa del Teatre i la Casa del Mitreu. Aquesta última, del segle I dC, conserva una de les habitacions del famós mosaic del Cosmos, en què, mitjançant diverses figures humanes, es representen components de l’univers conegut, tots girant al voltant de la figura de l’Eternitat.
• Aqüeducte de los Milagros: L’aqüeducte de los Milagros portava l’aigua de l’embassament de Proserpina a la ciutat. Com a gran obra, se’n conserven més de 800 metres.