Llatí

LLATINISMES

Accèssit

del

Àlies:

Esnob

Lapsus

Maremàgnum

Memoràndum

Plus

Prorrata

Quòrum

Ultimátum

Casus Bellí:

Alter ego

Bis

Conditio sine qua non

Postdata

Ex-libris

Vis còmica

HISTÒRIA I CULTURA Edificis de lleure: el teatre i les termes. Si bé els espectacles que es feien a l'amfiteatre i al ciré eren els que tenien més acceptació entre els romans, les representacions teatrals constituien la part més noble i civilitzada dels espectacles públics. EL TEATRE Les representacions de tragèdies, comèdies i altres pecesdramàtiquesno van tenir una gran popularitat a Roma. Al començament, eren tan sols imitacions d'obres estrangeres, sobre tot del teatre grec, i van haver de passar força anys perquè Roma tingués comediografs tan importants com Plaute i Terenci. ORÍGENS DEL TEATRE Grècia si volem trobar els orígens del teatre. Al principi, les repres teatrals tenien un rerefons religiós, relacionat amb el culte a Dionís, però tmb eren un símbol de la transgressió i de la festa popu. El poble grec dedicava uns dies de festa en honor al déu, les Dionísies.

Aleshores, els autors de comèdies i tragèdies presentaven les seves 3, obres i un jurat, escollit a la sort, triava els 2finalistes. Els ciutadans rics s'encarregaven de seleccionar els actors i el cor, muntaven l'obra i, el més important de tot, es feien càrrec de totes les despeses que comportava fer ne l'escenificació. A poc a poc, el teatre va anar evolucionant. Les representacions van perdre el seu esperit religiós, i s'organitzaven concursos dramàtics per commemorar esdeveniments polítics i de tota mena. A Roma, el teatre mai va tenir la importància que va assolir a Grècia. El poble grec considerava les tragèdies com una manera de purificar se dels seus defectes com a mortals; els romans, en canvi, veien el teatre com una simple diversió.

ESTRUCTURA D'UN TEATRE Les primeres representacions teatrals que van tenir lloc a Roma es feien a l'aire lliure en escenaris provisionals que es desmuntaven quan s'acaba la representació. Els espectadors estaven drets durant tota l'actuació, més endavant es van construir grades semicercle.

L'ESTRUCTURA
I LES DIFERENTS PARTS D'UN TEATRE SEMPRE DE PLANTA SEMICIRCULAR 1). La càvea (cavea
) o graderia situada sobre la falda d'una muntanya o sobre un sistema de voltes de formigó i graderies, les grades eren semicirculars i escalonades. Els espectadors si asseien d'acord amb la categoria social les 1rs als senadors les 2ns a l'estament dels cavallers i la resta al poble. S'hi entrava pels accessos (vomitoria
) q donaven a unes escales radials (scalae
), les quals separaven la graderia en sectors verticals (cunei
). Uns passadissos circulars (baltei
) dividien les grades en 3 sectors horitzontals (maeniana
) :
l'ima cavea, sector inferior, la media cavea el central, i la summa cavea, el superior. 2). L'orquestra (orchestra
) zona semicircular al peu de la graderia. Reservada als senadors. 3). L'escenari (scaena
) era d'una majestuositat destacable. Constava de diferents sectors. El proscaenium plataforma rectangular i allargada on se situaven els actors. Es trobava sobre una plataforma elevada (pulpitum
) i quedava tancat per una paret (frons scaenae
), que feia de decorat fix, aquest mur projectava la veu dels actors cap al públic. El postscaenium lloc on els actors es vestien i es desvestien. Elsubscaenium, situat sota l'escenari era el lloc on es guardava a maquinària. Els teatres eren construccions descobertes, els dies que plovia o que feia molta calor podien cobrir-se amb un tendal (velum
), que tapava tot l'edifici. Actors, representacions i públic Els actors (histriones
), eren homes que portaven màscares (personae
) i perruques, proporcionant informació al públic sobre els personatges.
Màscara marrona
-) home, blanca
-) dona .

Perruca Rossa

El mim millors espectacles principals dels romans, representació molt lligada al poble, els actors no portaven màscara i el públic gaudia amb la seva gesticulacions.
Pantomimaera quan un selector feia tots els papers El drama satíric en una peça de curta durada que es feia després d'una tragèdia i que només pretenia fer riure l'espectador. Romans no grans aficionats de representacions teatrals per lo que hi havia poca consideració social, el actors pertanyien a les capes més baixes de la societat. En teatre i podía assistir tothom llevat dels esclaus, i anaven homes i dones, segons la categoria social es sentaven a un lloc o un altre. L'ambient era bulliciós, el públic inquiet
: picava de peus si no li agradava l'obra, cridava, portava menjar i beguda i fins i tot entrava i sortia si s'avorria, sempre hi havia però alguna excepció.
LES TERMES Un dels centres més importants de les ciutats romanes. Grans edificis construïts per la higiene dels ciutadans i per fer esport però en realitat constituïen un centre de vida social un lloc de reuníó i tertúlia. ESTRUCTURA D'UNES TERMES Teníen diferents espais i la seva distribució era més o menys semblant en tots els establiments. -Entrada hi havia els vestidors (apodyterium
). Els banyistes es despullaven i vestien. La gent pobre pagava els serveis d'un vigilant (capsarius
) què feia aquest servei per pocs diners. -(tepidarium
) aigua tebia, sala de pas pel canvi a T° de les 2 sales restants. (Frigidarium
) sala bany fred i (caldarium
) sala bany calent. -A prop del calderí hi havia una habitació més petita el (laconicumosudatorium
), i feia molta calor perquè l'objectiu era suar, la temperatura es podia regular amb un orifici que hi havia el sostre que es podia obrir i tancar a voluntat de cada banyista. (Unctorium
) sala per a massatges (Popinae
) eren locals adossats a les Termes on es venien begudes i menjar. Sovint es podien sentir els crits dels venedors oferint els seus productes als banyistes. -Si volia fer exercici podia anar a la palestra (palaestra
), que generalment era un pati porticat.

Aleshores termes solia haver-hi jardins per passejar, una biblioteca, una sala per a reunions… En tots aquests elements les termes es van convertir en un centre de vida social l'activitat que hi havia d'intensa i també ho eren els sorolls i la cridòria. Lacalefacció i l'aigua calenta s'obtenien gràcies a l'aire calent procedent de l'hypocaustum, s'escampava per sota del paviment. L'hipocaust era un gran forn, escalfat amb carbó o amb llenya, com es trobava en contacte amb el terra, si no que he suspès sobre uns pilars.

ORGANITZACIÓ DELS BANYS Són oberts des del migdia fins que es podia el sol. Disposava d'espai separats sobrien unes hores del dia per les dones i unes altres pels homes.
Termes àmplies, es dividien en dues parts que funcionaven simultàniament Algunes èpoques de l'Imperi es va permetre el banyconjunt d'homes i dones. Provant s'utilitzaven tota mena de pomades i éstris: ampolletes d'oli per untar-se el cos, raspadors arquejats (strigilis
) per netejar-se després de l'exercici físic, sosa (producte que actuava com un sabó d'ara) i draps amb diferents textures per eixugar-se. Els banyistes que s'ho podien permetre s'enportaven uns claus les claus de casa perquè els fessin massatges, els depilesin… els qui no tenien tants recursos, vam anar al Servei dels massatgistes i depilados que treballaven a les Termes. A les termes si podia entrar pagant una quantitat mòdica, ja que sí bé eren propietat de l'estat, normalment eren seguides en règim d'arrendament a un empresari. Les termes omplien de gom a gom a mitja tarda, quan la gent havia deixat enrere les seves ocupacions i esperava el àpat més important del dia, el sopar.