La literatura valenciana des de la postguerra fins a l'actualitat

POESIA DE POSTGUERRA

Als primers anys de postguerra aparegueren editorials i revistes valencianes. Enmig d'un ambient de desolació per la Guerra, 'el grup poètic de postguerra' es mogué entre el simbolisme i l'existencialisme escrivint poemes allunyats de la realitat, amb temes de dolor, mort i absurd de la vida, hermetisme i simbòlics.

Els poetes dels 50 suggerien la realitat a través de l'hermetisme, els símbols, la religiositat i les metàfores. Però els dels 60 es basaven en l'estructura realista (La pell del Brau, Da nuecis Pueris i Vacances pagades).

La poesia realista dels 60 es relaciona amb el realisme històric o socialista: actitud social del poeta, experiència d'escriure compartida amb els lectors, inspiració sorgida de l'experiència real, llenguatge directe i col·loquial, discurs poètic i unívoc, protagonista anònim, funció social d'enriquir la persona i un destinatari ampli.

La nova cançó tenia l'objectiu de recuperar l'ús de l'idioma a través de la música popular (Raimon, Al vent).

NARRATIVA ACTUAL

A principis dels anys 70 la producció literària valenciana no presentava símptomes de vitalitat, però amb l'arribada dels joves escriptors el panorama comença a canviar.

La 'novel·la del canvi' altera la norma narrativa mitjançant dos procediments: la manipulació del codi textual i la postulació de temes ideològics oposats a l'ordre vigent. Manipulant el codi genètic es pretén introduir el lector dins del text. D'altra banda es proposaren quatre nous temes contraris al pensament global: la condemna el franquista criticant la política i exigint llibertat, la reivindicació de la dissidència (sovint defensa de l'homosexualitat), la ruptura amb els valors tradicionals culturals familiars i socials, i el desig de modernitat i universalisme.

POESIA ACTUAL

Al principi dels anys 70 van sorgir dues novel·les que inclinaren la poesia cap al simbolisme i experimentalisme: Els Miralls i Poesia Rasa. Aquesta poesia no realista presenta les següents característiques: intentar introduir al lector dins del text, l'ús del simbolisme, surrealisme... provoca que la poesia es consideri com a discurs autònom, la paraula poètica passa a suggerir, a evocar i a ser imaginativa, poesia com a eina d'investigació de la subjectivitat. El poema passa a ser hermètic, nous arguments.

Al 1973 els nous referents foren Joan Navarro, Salvador Jafer i Amadeu Fabregat (Carn Fresca). Als anys 80 els poetes realitzen una visió realista a partir del 'jo', vivències i experiències personals. Als anys 90 tendeixen a l'autobiografia i a la intimitat amb certs trets de l'escepticisme, és a dir, pretendre l'obra ben feta. Poemes més breus, més íntims, més al·lusius i menys rotunds.