Literatura Valenciana del Segle XV: Ausiàs March i l'Escola Satírica

Enviado por Adryán y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,04 KB

L'Escola Satírica Valenciana: Segles XV-XVI

Corrent poètic actiu a la ciutat de València entre l’últim terç del segle XV i mitjan del segle XVI.

Cercles Poètics Destacats

  • El cercle de Berenguer Mercader.
  • El cercle de Bernat Fenollar.

Contrast d'Estils i Temes

El primer grup (Mercader) tenia una tendència a la idealització, utilitzant un llenguatge llatinitzant i el recurs a la mitologia clàssica. Això contrasta amb la caricatura satírica practicada pel segon grup (Fenollar), que mostrava gust per la llengua col·loquial i els referents més populars.

Temàtica Central: Sexe i Societat

El sexe era el tema central de totes les composicions, tractant aspectes com el comportament social de les dones i la potència sexual dels homes, etc., sempre des d’una perspectiva masculina.

Llegat de la Sàtira Valenciana

Aquesta vena satírica ha perdurat durant segles, influenciant figures i gèneres com el Pare Mulet, els col·loquis del segle XVIII, els sainets, la literatura costumista del segle XIX i, fins i tot, els llibrets de falla actuals.

Obres Destacades (Debats)

Algunes de les millors obres d'aquesta escola són debats poètics:

  • Escacs d’amor: Debat entre Francesc de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar que descriu una partida d’escacs entre Vinyoles i Castellví.
  • Lo procés de les olives: Debat entre Bernat Fenollar i Joan Moreno sobre l’activitat sexual dels vells i considerada una de les peces més completes.
  • Lo somni de Joan Joan: Escrit per Jaume Gasull i Joan Moreno. És un quadre satíric del comportament femení en el qual el protagonista és testimoni, des de davall d’un llit, d’allò que parla un grup de dones.

Ausiàs March (1400-1459)

Biografia Breu

Va nàixer a València. Es casà amb Isabel Martorell; en morir ella, es casà dos anys després amb Joana Escorna, que també morí jove.

L'Obra Poètica de March

Consta de 128 cançons agrupades en funció dels senyals o pseudònims de la dona a qui van dirigides:

Cicles Poètics Principals

  • Cicle Plena de seny (19 poemes): Tracta la ingratitud de la dama, les lloances, el desig i les tortures de l’amador.
  • Cicle Llir entre cards (35 poemes): Expressa l'amor total (espiritual i sensual) correspost per la dama.
  • Cicle Amor, amor (12 poemes): L’amor és personificat i el poeta es dol de la pèrdua de la seva facultat d’estimar.
  • Cicle Oh folla amor (11 poemes): L’amor apareix espiritual, amb refús de l’amor sensual d’èpoques anteriors.
  • Dos poemes amb el senyal Mon darrer bé: Dirigits probablement a la segona esposa, Joana Escorna.

Altres Cants Destacats

  • Cants Morals: Composicions que utilitzen la tradició filosòfica.
  • Cants de Mort: Expressen l'angoixa pel destí ultraterrenal, el destí de l’ànima de la dona estimada i la justícia de Déu.
  • Cant Espiritual: Oració on el poeta invoca Déu perquè l’ajudi a vèncer la falta de religiositat. És un intent de sincerar-se amb ell mateix i amb Déu.
  • Cants d’Amor: Manté el senyal com a pseudònim de la dona, anomenada Aimía. Insisteix en la desigualtat de l’amor.

Característiques Estilístiques

  • Ús de la comparació basada en l’experiència viscuda per a explicar un estat d’ànim turmentat.
  • Recorre a l’antítesi, la imprecació i la interrogació vocativa per a expressar les contradiccions sentimentals.
  • Mètrica bastant regular, sense l'empremta del provençal.
  • La seva obra és la més gran i més influent en la nostra literatura antiga, i va tenir nombrosos lectors i imitadors.