Literatura i Societat al Segle XX: Avantguardes i Canvis

Àmbit Socioeconòmic al Segle XX

El capitalisme es consolida com a sistema econòmic dominant, i la desigualtat entre classes socials creix. D’altra banda, la Revolució Russa del 1917 posa les bases d’un nou sistema, el comunisme. Els Estats Units esdevenen la primera potència mundial.

Àmbit Científic i Tècnic al Segle XX

Els avenços tècnics s’apliquen a tots els àmbits, sobretot als mitjans de comunicació. La comunicació assoleix un abast planetari.

Àmbit Polític al Segle XX

Dues guerres mundials sotraguen Europa, que queda dividida en dos blocs: el capitalista i el comunista. La democràcia esdevé el sistema polític dominant en l’àmbit capitalista.

Context Literari del Segle XX

La literatura del segle XX reflecteix la crisi de valors i la dificultat de l’individu per encaixar en l’entorn social.

Literatura Experimental

La poesia experimenta una revolució formal. L’acció perd la continuïtat argumental; el temps deixa de ser lineal; el punt de vista s’obre al narrador col·lectiu i al monòleg interior, que representa el fluir dels pensaments; el protagonista esdevé un antiheroi.

Literatura Existencial

Qüestiona el sentit de l’existència humana i es pregunta sobre el món caòtic i absurd en què l’individu prova de sobreviure. La manca de valors condueix al pessimisme, la desorientació, etc.

Literatura Social

Parteix de la idea que els artistes i intel·lectuals han de comprometre’s a transformar el món per millorar-lo. L’escriptor pren un paper actiu en la lluita per la llibertat, la justícia social i la pau, i entén la literatura com un mitjà de denúncia.

Les Avantguardes

Sorgides durant la Primera Guerra Mundial, es manifesten en diversos moviments com, per exemple, el futurisme, que exalta el progrés i proclama la llibertat; el cubisme, que troba en el cal·ligrama la seva manifestació literària; el dadaisme, que nega l’art i la cultura; i el surrealisme, que parteix de les teories psicoanalítiques.

Guillaume Apollinaire

És un dels grans representants del moviment avantguardista francès. La seva obra és el reflex de la gran crisi de principi de segle que va suposar el trencament amb la tradició i la recerca de noves formes d’expressió artística. Es va identificar amb el cubisme literari i fou un precursor del surrealisme. L’any 1918 va publicar un llibre de cal·ligrames. Apollinaire és un gran referent de la poesia contemporània.

Konstandinos Kavafis

En els seus poemes manifesta una visió pessimista de la vida i recorre als motius de la literatura i l’art clàssic per expressar la fugacitat de la vida i de l’amor. Amb el poema Ítaca tracta del retorn a la pàtria.

Autors Catalans d'Avantguarda

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

Poeta de formació autodidacta, és un dels màxims representants de l'avantguarda a Catalunya. S'inicià en la literatura escrivint articles en castellà de caràcter modernista, i es va interessar per les idees socialistes, anarquistes i nacionalistes. Els seus primers llibres, Poemes en ondes hertzianes i L'irradiador del port i les gavines, prenen elements del cubisme (sintaxi trencada, incorporació d'elements visuals...) i del futurisme (exaltació de la màquina, paraules en llibertat, ús de diferents tipus de lletra...). Més endavant va abandonar les tècniques avantguardistes per crear una poètica més personal i intimista.

• Els futuristes proposen destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat.
• Els cubistes popularitzen els cal·ligrames.
• Els dadaistes creen textos incoherents, dominats per l'atzar i l'espontaneïtat.

Josep Vicenç Foix (1893-1987)

Fou poeta i assagista. Va deixar els estudis de dret per dedicar-se a la literatura i al negoci familiar, una pastisseria a Sarrià. Abans de la guerra va participar de manera activa en la vida política i literària del país, col·laborant en les principals revistes i prenent part en els moviments d'avantguarda. Després de la Guerra Civil es va retirar de la vida pública, encara que va seguir escrivint poesia. La solidesa de la seva obra el converteix en un dels poetes més importants de la lírica catalana del segle XX.

Gran coneixedor de la llengua i la literatura, es considerava ell mateix un «investigador en poesia», i sorprèn la diversitat de formes i d'estils que va desenvolupar. Va incorporar les tècniques d'avantguarda a la seva obra, sobretot del surrealisme, però no se separa completament de la tradició més clàssica: per exemple, Sol, i de dol és un recull de setanta sonets en què Foix reuneix les innovacions i la tradició. Altres obres importants són Les irreals omegues, On he deixat les claus i Diari 1918.

Teatre

A la dècada dels anys trenta, el teatre que triomfava als escenaris catalans era la comèdia burgesa, representada sobretot per Carles Soldevila. També tenia molt d'èxit el teatre d'entreteniment que es feia al Paral·lel de Barcelona. Però, juntament amb aquest teatre comercial, se'n cultivà un altre de caràcter innovador, que criticava la moral burgesa o defensava ideals revolucionaris. El dramaturg més important és Josep M. de Sagarra.

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Era descendent d'una família aristocràtica. Es llicencià en dret i inicià la carrera diplomàtica, que deixà per dedicar-se a la literatura. Autor d'una extensa obra, que comprèn la poesia, la narrativa i el teatre, també es dedicà al periodisme i a la traducció d'autors clàssics europeus. Com a poeta, conreà la poesia lírica, satírica i èpica. Com a narrador, va escriure contes i novel·les, especialment Vida privada, on descriu la decadència de l'aristocràcia. Però allà on Sagarra va obtenir un gran èxit popular fou en el teatre. L'obra El Cafè de la Marina, estrenada el 1933, és una de les més representatives.

Àmbit Cultural a la Catalunya del Segle XX

El govern autònom de la Generalitat, seguint l'obra de la Mancomunitat, du a terme una tasca de normalització en tots els àmbits de la política i la cultura: el català esdevé la llengua oficial de l'administració i dels mitjans de comunicació; l'ensenyament primari esdevé obligatori, gratuït i en català, i la formació de mestres segueix els nous corrents de renovació pedagògica; la indústria editorial s'estabilitza i apareixen nous diaris i revistes.

Carles Riba (1893-1959)

És una figura central en el panorama intel·lectual, literari i polític de la Catalunya del segle XX. Professor, poeta, traductor, crític, prosista..., va excel·lir en tots els camps. Fidel a la República, va haver d'exiliar-se en acabar la guerra, però va tornar el 1943. Ja a Catalunya, es va mantenir fidel als seus principis polítics i nacionals; tot i que les condicions eren molt adverses, Riba va desenvolupar una important tasca intel·lectual i artística dins l'estret món cultural del moment, i esdevingué mestre i referent de tota la generació posterior d'escriptors.

Com a poeta, va seguir el corrent postsimbolista, que va evolucionar cap a la poesia pura. La seva obra mostra una gran perfecció formal. Els seus reculls més importants són: Primer llibre d'Estances, Segon llibre d'Estances, Elegies de Bierville i Salvatge cor.