La Literatura Popular Catalana: El Mariner i les seves claus

El mariner i la literatura popular

Des de sempre ha existit una literatura popular al costat de la culta, però la popular va guanyar importància perquè mantingué una gran vitalitat. Això és lògic si es té en compte que el poble mai no va deixar de parlar la seva llengua i que la castellanització afectà els ambients més propers de la cort.

Característiques de la literatura popular

• Anonimat: Normalment anònima, presenta sempre una evolució més lenta que la culta; per això és més difícil de datar.
• Teatre: En aquests tres segles es va continuar la tradició de l'entremès medieval, anomenat sainet al Principat. Es tracta de peces dramàtiques breus que descrivien costums de l'època, acompanyades de música i cançons.
• Poesia: Transmesa oralment i cantada, hi havia una gran varietat de gèneres: nadales (entorn del naixement de Crist), corrandes (quatre versos de 7 síl·labes) i goigs (poesia religiosa sota l'advocació d'un sant o una parròquia). Cal destacar els romanços, poemes narratius de tradició oral com El comte Arnau o els romanços de bandolers. La poesia popular mantenia unes certes constants: vers d'art menor (octosíl·lab a tot estirar), la rima assonant o l'ús abundant de repeticions, que n'accentuaven la musicalitat.
• Prosa: Destaquem les rondalles i les llegendes, transmeses oralment. És habitual el seu caràcter fantàstic.

Anàlisi del poema "El mariner"

Pel que fa al contingut, ens trobem amb una història fantàstica on l'amor es vincula a l'ascens social. Destaca el caràcter gairebé màgic del viatge per mar, de la recerca del mariner —set anys buscant l'estimada que brodava un mocador a la vora del mar; quan es va quedar sense seda va veure el vaixell i va pujar— i de la cançó que adorm la donzella.

Quan la donzella es despertà, va replicar al mariner que la deixés a terra, però el mariner s'hi va negar. La donzella li va explicar les seves desgràcies i el mariner li digué que no es preocupés, que ell és el fill del rei d'Anglaterra i ella serà reina. Cal destacar la figura mítica del mariner, amant i segrestador, força habitual en aquest tipus de poesia.

Mètrica i figures retòriques

El poema alterna versos heptasíl·labs (els senars) i tetrasíl·labs (els parells), els segons amb una única rima en -e al llarg de tota la composició. Els primers són masculins (acabats en paraula aguda) i els segons, femenins (acabats en paraula plana). Els versos parells, tetrasíl·labs i d'una sola rima assonant amb e, es repeteixen sempre.

Figures retòriques: En la línia 13 trobem anàfora i epítet.