Literatura Moderna: Renaixement, Barroc i Autors Clau

Literatura Moderna (XVI-XVIII)

Inici a Europa, època de grans canvis i de superació de l'immobilisme de l'edat mitjana. Políticament, moment de gestació dels grans estats moderns basats en monarquies autoritàries o en el despotisme il·lustrat del s. XVIII, que incorporen una política reformista. L'home és el centre del món, passant del teocentrisme a l'antropocentrisme (el concepte de Déu s'humanitzarà). També es produeix el descobriment d'Amèrica, fet que obligarà a fer un replantejament de la civilització i el naixement de la societat capitalista. A l'època medieval, el poder econòmic estava vinculat a la terra, mentre que a l'edat moderna ho estarà als diners (burgesia), per tant, a la banca i a la borsa. La posició de diners permetrà l'ascens social de la burgesia. Apareix la figura del cortesà, destre en armes però educat i cultivat.

En aquest període també es qüestionarà el poder de l'església, dividint-se entre catòlics i protestants. Es produiran les guerres de religió, que s'allargaran gairebé cent anys. Van generar el moviment de la Contrareforma, on l'art es va convertir en una eina ideal per donar-la a conèixer. La Inquisició romana o del Sant Ofici serà un fruit del Concili de Trento i una base de la Contrareforma. Sorgeixen alguns llibres prohibits com l'Index Librorum Prohibitorum. L'extensió de la impremta va espantar els escolàstics, ja que incrementa el nombre de llibres publicats. Al s. XVI comencen a desenvolupar-se les ciències experimentals gràcies al racionalisme i l'empirisme. L'art busca la bellesa en el món real (la cort, gran espai de creació artística). Els artistes comencen a ser valorats tant o més que les seves obres. Les manifestacions artístiques d'aquest període s'han classificat en tres moviments: Renaixement, Barroc i Neoclassicisme. Els gèneres que més es conreen són el poètic i el teatral, i més tard es crea l'assaig com a literatura de reflexió. Pel que fa a la novel·la, a més de tenir una finalitat didàctica i de propaganda de noves idees, es presenta sovint en primera persona (autobiografia), s'utilitza la novel·la fantàstica, burlesca i satírica, i també la novel·la picaresca: un gènere narratiu que apareix a l'inici del Barroc, que pretén denunciar amb humor i ironia la realitat social que s'amaga darrere de valors com l'honor. Els protagonistes són antiherois que sobreviuen gràcies a la seva murrieria.

El Renaixement

Època històrica de canvis profunds que es caracteritza pel desenvolupament de les arts i de la ciència. Suposa la revaloració de l'època clàssica grega i llatina. Alguns renaixentistes consideren l'edat mitjana un període bàrbar i decadent. Va triomfar a Itàlia al s. XV i es va estendre per totes les corts al s. XVI. L'home del Renaixement es caracteritza per una gran curiositat científica (racionalisme), amb ell comença l'època moderna. Valoren el moment del present (carpe diem), la bellesa, el plaer, el cos humà. Volen crear una nova civilització fonamentada en la valoració de l'home i la natura. Té molta rellevància en les arts plàstiques (Michelangelo, Da Vinci, Botticelli...). Pel que fa a la literatura, se centra en l'antiguitat grecollatina, i es torna a utilitzar el sonet i la mètrica amb versos decasíl·labs i heptasíl·labs.

François Rabelais

Gran coneixedor del grec, es va anar interessant cada vegada més pel nou corrent humanista d'Erasme. Va deixar medicina a París i a Montpeller, tot i que era religiós. Va començar a publicar amb el pseudònim d'Alcofribas Nasier (anagrama del seu nom) la primera part de la seva gran novel·la Gargantua i Pantagruel. Rabelais volia convertir aquesta novel·la en portaveu del missatge humanista i reformador. Gargantua i Pantagruel sembla néixer de l'èxit d'una obra prèvia del mateix autor, una mena de crònica que havia escrit anteriorment sobre un gegant.

Gargantua i Pantagruel

Explica la història de dos gegants que viatgen per França, cosa que permet a l'autor fer una sàtira de la societat de l'època. L'obra segueix l'estructura de les novel·les de cavalleries i de gegants especials que expliquen cronològicament les històries de l'heroi. Un dels trets bàsics de la narrativa de Rabelais és la comicitat, a la qual afegeix un coneixement dels clàssics i contínues referències a l'actualitat. Sota l'aparença humorística, trobem un missatge de tolerància basat en les idees de l'humanisme. Tota l'obra d'aquest autor és una sàtira contra la intolerància i l'obscurantisme representat pels escolàstics de la universitat. Les novel·les incorporen la cultura popular i contestatària del saber i proposen una nova cultura elitista, la dels humanistes. La seva obra reflecteix la vitalitat renaixentista i una concepció alegre de l'existència.

Montaigne

apren a pensar sense prejudicis i a esdevenir tolerant i prudent, respectuos, independent etc La seva pbra esta en 1ª persona. Parla del jo mes intim, despullat per tots els seus atributs socials. Es l’obra humanista d’un home sol i curios que busca respostes a tot el qe l’envolta. Tot i se creient no parla de religio pq es creu del tot incapas de poder discutir la naturalesa d’allo que no coneix. Dialoga amb el seu amic mort i amb els grans autors antics ( plato, Epicur..) I amb els moderns com Maquiavel. Tot I ser religios ell tambe era amic dels protestants fet que va sorprendre molt a la seva epoca I sempre intentava fer de mediador imparcial entre els seus ciutadans. Ell practica la Tolerancia, el relativisme cultural, l’obertura del pensament...El barroc: XVII, Es antitetic al Renaixament. El barroc posa en manifest les tensions i contradiccions de la condicio humana com per exmpl la brevetat de la vida o del caracter efimer del plaer. Esta centrat en la mort, la degeneracio humana i la constratacio i critica dels vicis, aixo porta a l’us de la satira. Vissio del mon es molt pessimista. L’art i la literatura sovint descriuen la lletgesa i la bruticia en contrast amb la bellesa efimera. Es remarca el contrast entre la vida i la mort, el lirisme i la burla. En pintura l’us de lo clarobscur. Art de la contrareforma. Des del punt de vista estetic: el seu afany d’impressionar i de lluir-se. El joc amb l’artifici i el recargolament. TF Regle de les 3 unitats: Estaba basada en 3 unitats: D’accio: tota l’obra s’ha de construir seguint un fil unic conductor pero no dues coses alhora. DE temps: l’accio sencera representada ha de tenir lloc en un periode fictici maxim de vint i quatre hores. DE lloc: l’accio ha de succeir en una mateixa localitzacio. Aquestes regles tenen com a objectiu no cansar al public. Totes les obres han de tenir 5 actes i els episodis de mal gust cal que tinguin lloc fora de l’escena. NO es pot barrejar tragedia i comedia