Literatura Medieval: Trobadors, Dolce Stil Novo i Cavalleries

Dante Alighieri i el Dolce Stil Novo

Dante Alighieri: La trobada amb Beatriu és l'epicentre de l'ideal espiritual i amorós de la seva poesia stilnovista, reflectida a la Vita Nuova. La mort de Beatriu (1290) el va sumir en una crisi religiosa. Va participar activament en la política i es va exiliar. Durant aquest temps, va escriure la Divina Comèdia i De Vulgari Eloquentia.

La Divina Comèdia

La Divina Comèdia es divideix en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís. Cada secció consta de 33 cants, més un d'introductori. De manera al·legòrica, ens descriu el viatge a través de l'Infern i el Purgatori, amb Beatriu com a guia al Paradís. L'obra és una fusió de cristianisme i classicisme.

Petrarca: Humanisme i Renaixement

Francesco Petrarca va consolidar i madurar la literatura italiana renaixentista. El 1327, a Occitània, va conèixer Laura a l'església d'Avinyó, qui esdevindria el centre del seu Canzoniere. El 1341, va ser coronat poeta a Roma. El 1348, Laura va morir a causa de la pesta. El 1361, Petrarca va ser hoste del Senat.

El Cicle Artúric: Jofre de Monmouth i Chrétien de Troyes

Jofre de Monmouth

Jofre de Monmouth va escriure Historia Regum Britanniae, on la història esdevé novel·la. Hi apareixen relats com el del rei Leir, la d'Ambrosi Merlí i el naixement d'Artús, barrejant elements d'heroi de cançó de gesta i d'Alexandre el Gran medieval. S'intenta evitar la inversemblança i la fantasia, com es veu a Tirant lo Blanc.

Chrétien de Troyes

Chrétien de Troyes va escriure El Conte del Graal al segle XII. El protagonista, Perceval, és un noi rústec que es convertirà en el millor cavaller després d'obtenir els coneixements necessaris. Segueix el camí de la cavalleria, armat pel rei Artús, lluita per la seva dama Blancaflor i és instruït per Gornemant. Perceval és acollit a la cort del rei Pescador, però no formula preguntes sobre el Graal.

La idea d'exposar els orígens del Graal és mèrit de Robert de Boron, que el 1191 va escriure les peripècies del Sant Sopar. Perceval, net de Boron, és escollit per guardar la relíquia. Una tercera reinterpretació és la de Parsifal.

L'Edat Mitjana i els seus Grans Fenòmens Literaris

L'Edat Mitjana s'estén entre la caiguda de l'Imperi Romà i la caiguda de Constantinoble. Durant aquest període, neixen els estils paleocristià i les llengües derivades del llatí. Els grans fenòmens de la literatura medieval d'Occident són:

• Els trobadors occitans van proporcionar la primera gran poesia lírica.
• Es va crear l'imaginari del cicle artúric a partir de les novel·les de cavalleries.
• El Dolce Stil Novo ens trasllada a la nova esfera humanística, que preludia una nova mentalitat davant el món i l'art.

La Poesia Trobadoresca

La poesia trobadoresca, escrita en llengua vulgar occitana entre els segles XII i XIII, constitueix la primera gran literatura de l'Europa medieval.

La Lírica Trobadoresca i el Dolce Stil Novo

La lírica trobadoresca es troba al llarg de l'època medieval. Les ciutats italianes hi tenen un paper preponderant, amb l'activació del comerç i el protocapitalisme.

A Itàlia, al segle XIII, es produeix una renovació poètica, amb el nucli a la Toscana. Dante va encunyar el terme Dolce Stil Novo: "dolce" fa referència a una selecció lèxica basada en la musicalitat, la suavitat i l'eufonia, sense aspreses; "novo" indica la consciència d'un canvi d'estil i de temes. La poesia és també un impuls del cor, una mística provinent de Déu.

Guido Guinizelli i Guido Cavalcanti

Guido Guinizelli és considerat el precursor del Dolce Stil Novo i el pare intel·lectual de Dante. Va impactar per la interiorització del sentiment i la meditació.

Guido Cavalcanti va ser un intel·lectual agut i virtuós en poesia, amb un estil nostàlgic i contingut.

Petrarca i Boccaccio

Petrarca i Boccaccio van fer una aportació clau que va establir l'italià literari.