Literatura Medieval i Segles de Transició a Catalunya: Autors, Obres i Context

Literatura Medieval: Societat i Literatura a la Catalunya Medieval

Va aparèixer una nova estructura social i política fonamentada en el feudalisme, que generà una societat atomitzada i piramidal. Al capdamunt hi havia el rei i, per damunt de tot, el papa, representant de Déu a la terra. Era bàsicament teocràtica; la finalitat de la literatura era didàctica i moralitzadora, alhora que es pretenia entretenir, també es volia ensenyar i transmetre determinats valors. La societat estava dividida en tres grans estaments: església, noblesa i poble. Trobem tres grans tipus de literatura: la literatura moral o doctrinal, la literatura cortesana o cavalleresca i la literatura popular. Al llarg de l'època medieval, conceptes com l'honor, el valor o la fidelitat, molt relacionats inicialment amb l'estament social de la cavalleria, eren recurrents.

La literatura medieval també recull en part aquest plurilingüisme i multiculturalisme, amb l'ús de llengües diferents en un mateix territori per a gèneres literaris diferents, com va passar a Catalunya amb l'occità. Els primers manuscrits de textos literaris són les Homilies d'Organyà i el Forum Iudicum.

Literatura Medieval Europea

A la literatura europea de l'Edat mitjana, tenim dues zones perfectament clares i ben distintes: la literatura d'expressió oral (d'un recitant a l'auditori) i la literatura d'expressió escrita. L'oral és la que és cantada per un joglar i rebuda per un públic en general. Hi ha una literatura poètica refinada, on trobem trobadors que reciten, a través dels joglars, a un públic selecte, i cançons d'amor recitades per un sirventès, així com poesia satírica. D'altra banda, la literatura del llibre, la d'expressió escrita, és aquella en la qual ja no hi ha anònims o, si n'hi ha, és per atzar. Així com a la cançó de gesta i a la poesia popular saber el nom d'un autor és una casualitat, a la narrativa escrita totes les obres tenen autor i els llibres, lectors.

Ramon Llull: El Creador del Català Literari

Va néixer a Mallorca el 1232, fill d'una de les famílies nobles que van anar a repoblar l'illa. Estava casat i va ser pare de dos fills, però als 32 anys va deixar la seva vida cortesana per les set aparicions de Jesucrist, que li demanaven que fes una crítica de la societat (el Vaticà convertit en burocràcia) i de conversió dels infidels al cristianisme. Ho va deixar tot i va fer vida eremítica durant deu anys, rondant pel món, pretenent demostrar la superioritat del cristianisme sobre qualsevol altra religió amb raons lògiques. Va fer una sèrie de viatges per Europa i el Nord d'Àfrica com a predi-cador i vagabund, i les seves llengües foren el català (públic més ampli), el llatí (públic culte i universitari) i l'àrab (per convèncer els musulmans). Tenia una personalitat mística, missionera, filosòfica, etc.

Textos: De la Traïció que Na Renard Tractà Contra el Rei

Fragment del Llibre de les bèsties, on hi podem descobrir el concepte didàctic de la literatura de Ramon Llull. Es tracta d'un diàleg entre Na Renard (guineu) i l'Elefant, en què la primera intenta predisposar el segon al seu favor per tal d'arrabassar el poder al Lleó, rei de les bèsties.

Textos d'Amic i Amat i El Cavaller Ramon

Llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull: interpretacions: l'una, tal com Llull volia, entenent que l'Amic és l'Home, i l'Amat, Déu i, per tant, fent-ne una lectura religiosa, fruit d'una experiència mística; i l'altra, imaginant que es tracta de dos enamorats, fent-ne una lectura profana.

El cavaller Ramon: El Llibre de l'orde de cavalleria és ple de raonaments d'una obvietat i una candidesa apostòlica inequívocament clàssiques. Aconsella que el millor amic d'un cavaller ha de ser un clergue catòlic perquè Jesucrist va vèncer en la creu la mort en la qual érem caiguts pel pecat del nostre pare Adam, i així el cavaller ha de vèncer i destruir els seus enemics amb l'espasa.

L'Amor Cortés: Text de Ramon Bosch

Les vides i les razos dels trobadors són uns textos més aviat breus on se'ns expliquen els trets distintius de la seva biografia (en les vides) o l'anècdota i els fets o personatges històrics que reflecteixen determinats episodis de les composicions (en les razos). Les vides tenen, molt probablement, un doble origen: per un costat, eren utilitzades pels joglars com a presentació a l'auditori de les composicions que es disposaven a interpretar; per l'altre, eren destinades a introduir les obres d'un determinat trobador en els bellíssims cançoners de l'època.

Àusias March: Il Dolce Stil Novo, Curiositats, Vida i Obra

Àusias March va néixer a Gandia l'any 1400, era membre de la petita noblesa i va ser armat cavaller de ben jove. Va ser, en bona mesura, el creador de la lírica catalana i creà la poesia en català del segle XV. Escrivia poesia culta en català sense provencialismes, d'una manera que trencava amb la tradició trobadoresca, i adoptava un estil propi. March no va tenir fills amb cap de les seves dues dones, però sí que en va tenir cinc de bords amb diverses dones. Ell els va acollir entre els criats, escuders i esclaus, els protegí i mostrà afecte, incloent-los en el testament.

Els cants d'amor representen més de la meitat de les seves poesies, on s'allunya de la senyora dels trobadors entesa com la donna angelicata del dolce stil novo italià (representació de la dona com a perfecció espiritual) per centrar-se en una dona real, de carn i ossos, amb virtuts i defectes, capaç de pecar i fer pecar. També trobem els cants de mort (pervivència de l'amor després de la mort), cants morals (reflexió sobre l'amor, el dolor, el bé, la virtut, el plaer...) i el cant espiritual.

Literatura dels Segles de Transició

Les conseqüències lingüístiques i culturals d’aquesta situació política i social justifiquen en bona part el pobre panorama de la literatura culta catalana d’aquest període i les podríem resumir en:

• Pèrdua de la consciència de la unitat lingüística entre els diferents territoris de parla catalana.
• Increment de la fragmentació dialectal del català.
• Desaparició del model unitari de català escrit que emanava de la Cancelleria Reial que deixa el català sense un model ortogràfic a seguir.
• Pèrdua del contacte amb la tradició literària anterior, que gradualment deixà d’editar-se i de llegir-se
• Prestigi creixent de llengües veïnes com castellà,francès,italià.
• Castellanització de les classes benestants contribuint a un bilingüisme social.
• Pèrdua del català com a llengua oficial i la seva prohibició pública.